La vicepresidenta i ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, tindrà l'oportunitat d'exposar aquesta setmana la carpeta catalana al Congrés i concretar quina és la seva oferta per fer front al procés sobiranista. La circumstància arriba després que la Generalitat es negués a assistir a la Conferència de Presidents Autonòmics, a causa del seguit d'incompliments anteriors per part de l'Estat. La reunió serà finalment al gener, deixant marge al president Carles Puigdemont perquè pensi si finalment hi assistirà. Abans, Santamaría serà qüestionada per diversos grups catalans sobre les seves intencions.

PP i PSOE contra el procés

La diputada del PSC, Meritxell Batet, ha encetat l'ofensiva durant la sessió de Control al Govern d'aquest dimecres demanant a la número dos del govern sobre "com pensa plantejar la seva relació amb Catalunya". Santamaría no havia verbalitzat encara quin és el seu full de ruta, més enllà de prometre "esforç, empatia i imaginació" amb les comunitats, el dia en què prenia possessió de la nova cartera. D'això fa mes d'un més, però davant la incertesa i el dubte, les escenificacions han precedits els fets en la nova legislatura de presumpte "diàleg" que diu vol encetar l'executiu de Mariano Rajoy.

Així i tot, durant el ple, la vicepresidenta ha convidat el PSOE a col·laborar plegats per fer front al procés. La idea de Santamaría ha versat per uns instants sobre la possibilitat de la reforma constitucional. "És la via democràticament correcta, quan un es planteja resoldre el marc de convivència" ha dit. Però més tard la resposta ha estat difuminada, quan el portaveu de Podemos, Íñigo Errejón, li ha demanat expressament per la Carta Magna, i Santamaría no ha estat concreta. Allò que sí ha ressaltat és la idea que un referèndum "liquida l'essència de la nació espanyola".  

"Judicialització" vs. "diàleg"  

En 31 dies, Rajoy ha rentat la cara de figures que causaven rebuig entre el sobiranisme. Primer, va substituir la Fiscal General de l'Estat, Maria Consuelo Madrigal, per José Manuel Maza, un jutge que encara no s'ha manifestat sobre la independència en públic. Més tard, Rajoy va apartar la cúpula que hi havia al ministeri de l'Interior durant l'Operació Catalunya, començant per fer fora l'exministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. I finalment, Santamaría va substituir l'exdelegada del Govern, María de los Llanos de Luna, caracteritzada pels seus conflictes amb els Ajuntaments.

Tanmateix, el calendari judicial ha interferit en uns altres termes colpejant la retòrica del diàleg. La voluntat d'entesa va quedar en entredit per a Puigdemont, després que el PP votés a favor del suplicatori perquè el Tribunal Suprem jutgés el líder del PDECat, Francesc Homs, per la consulta del 9-N. A això s'hi va sumar la suspensió del jutge Santiago Vidal durant tres anys, com també la citació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per permetre la votació de les conclusions de la comissió del Procés Constituent.

La qüestió és que l'anomenada "judicialització de la política", comptaria ja amb escèptics. Sota el compliment de la llei, el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, va comentar en una xerrada amb periodistes que calia millorar el diàleg polític per reduir els conflictes, en general i amb Catalunya. I segons ha pogut saber El Nacional, el parer és compartit pel ministre de Justícia, Rafael Catalá. 

Amb aquest mar de fons i després que el vicepresident Oriol Junqueras hagi inclòs el referèndum als pressupostos, Catalá ha decidit refredar per un moment la maquinària judicial. Segons el ministre, existeixen "mecanismes per trobar solució als conflictes". Així i tot, el titular de Justícia es reserva, a estadis futurs d'aprovació dels comptes catalans, la possibilitat d'impugnar-los, si contemplen diners per a "crèdits que no són competència de les comunitats autònomes". Sobre això, el Consell de Ministres del divendres podria arribar a incloure ja algun tipus d'avís, com solia passar abans.

La interpel·lació d'Homs

Davant d'aquest escenari, la Generalitat preveu que l'Estat busqui presentar-la com a intransigent per no assistir a la Conferència de Presidents. Per aquest motiu, el PDECat ha contraatacat aquest dimecres amb una interpel·lació al Congrés –dirigida a la vicepresidenta– per conèixer quina és la voluntat fáctica de fer cessions polítiques. Homs ha recordat el seguit de 46 punts presentats a Rajoy en la reunió de l'abril –que inclouen el referèndum–. El debat portarà a la presentació d'una moció, que es votarà en el següent Ple, on els grups hauran de retratar-se sobre el text.

Constitució i finançament

Així i tot, l'activitat de Santamaría per clarificar la relació amb Catalunya continuarà aquesta setmana, en la mateixa comissió constitucional al Congrés. Serà allà on la ministra d'Adminsitracions Territorials exposi –i sigui preguntada– pels plans del govern de Rajoy, qui ja va avisar durant el debat d'investidura que el "desafiament independentista" era una de les seves prioritats per a la legislatura.

Quant a això i sobre el finançament, el govern de l'Estat tindrà una altra oportunitat de pronunciar-se durant el Consell de Política Fiscal i Autonòmica, aquest dijous mateix, al ministeri d'Hisenda, amb Cristóbal Montoro. Santamaría el copresidirà a partir d'ara, juntament amb Montoro. Junqueras ja ha informat que ell finalment també assistirà representant la Generalitat.