La ministra d'Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, i el líder del PDECat, Francesc Homs, han mantingut aquest dimarts un tens cara a cara durant la sessió de control al Congrés com a conseqüència dels 46 punts que el president Carles Puigdemont va presentar a Mariano Rajoy en la reunió que van mantenir ambdós a l'abril. Santamaría ha insistit que el seu govern estava en vies de compliment de la majoria d'ells i que si volia el dret a decidir, reformés la Constitució. Homs ha replicat que el referèndum era precisament la darrera resposta donada als vets de l'Estat a la funció legislativa i de l'autogovern català.

La topada d'alt voltatge s'ha produït com a conseqüència de la interpel·lació del líder català, on denunciava davant el govern espanyol les accions dutes a terme al llarg dels darrers 10 anys. "Aleshores vostès ja ens derogaven lleis i ens van suspendre l'Estatut", ha recordat Homs, tot relatant la bateria de negatives que es van produir després. "Solucionar la pobresa energètica? No. Més finançament? No. Prohibir el fracking? No. Fer polítiques d’igualtat entre homes i dones? No. Prohibir les corregudes de toros? No. Doncs votarem si val la pena seguir. No. Us imputarem", ha exposat.

 

Homs ha lamentat que durant els deu mesos en què el Govern espanyol ha estat en funcions, no hagi elaborat una resposta política. "El document que vostè coneix feia referència a aquesta temàtica que li acabo de recitar. Era semblant a allò que Artur Mas ja va entregar. De tot això no es pot fer res?", ha demanat. Al respecte, Homs ha reconegut que malgrat "el cas personal d'escepticisme" a causa de la seva investigació al Tribunal Suprem, sempre quedaria espai per al diàleg, en aquesta "Operació" que l'Estat hauria engegat. "Si això és així, ens trobaran sempre", ha dit.

Així i tot, el principal punt dels 46 que el representant del PDECat ha subratllat és el dret a decidir. "És allò que per a vostès és un desafiament i per a nosaltres, una oportunitat. En la democràcia no serveix vèncer, sinó convèncer. Parlem-ne a fons", ha indicat. Homs ha recordat que el mateix president Puigdemont s'havia ofert a pactar amb l'Estat les condicions del referèndum, entre elles, la data, la pregunta, i la moratòria legal. A més, ha tancat recordant que a Catalunya "les coses havien canviat" i que els incompliments dels acords havien portat a aquesta via última de resolució del conflicte.

Reformar la Constitució pel referèndum

Santamaría no s'ha encongit i ha replicat a Homs que dels 46 punts, només 45 serien contemplats pel seu govern, i que si volien un referèndum, que reformessin la Constitució. "No hi ha res que no es pugui tocar de la nostra Carta Magna", li ha dit, recordant el clàssic mantra dels seus Consells de Ministres, sobre que la "sobirania nacional és indivisible" i s'ha de preguntar "a tots els espanyols". Tampoc l'argument és nou, és el mateix que Mariano Rajoy havia dit a Artur Mas, quan l'expresident de la Generalitat s'hi havia trobat abans del 9-N del 2014 per avisar-lo de la consulta.

Al seu torn, la vicepresidenta ha mirat de respondre, per primera vegada, les reivindicacions de la Generalitat. "La política fiscal i financera s'abordarà demà [a la conferència amb el ministre Cristóbal Montoro]. Són 55.000 milions d'euros del FLA. Sí, senyor Homs", ha dit. "Infraestructures? El Corredor Mediterrani. Sí, s’estan començant les obres", ha seguit. "Transport? El quart cinturó. Sí, senyor Homs. També el desdoblament de la Nacional II", ha afegit. "Política energètica? No està recorreguda, poden fer-la", ha assegurat. Fins i tot, ha explicat que en el marc de la comissió bilateral entre Estat i Generalitat, havia parlat amb el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, la retirada del 40% dels recursos: "Si vostès volen, asseguem-nos i passem al 60%", ha tancat.

Finalment, Santamaría ha mirat de guanyar-se un punt en la batalla pel relat, assegurant que era el govern català qui no volia ara parlar. "Li demano que acabem amb els retrets. De quin color diu que és la línia vermella?", li ha replicat sobre el dret a decidir, que la Generalitat està disposat a consumar sí o sí.