Quan la "judicialització de la política" apareix per la porta, els partits que creuen en el dret a decidir obliden les diferències i s'uneixen per donar suport a un adversari polític. L'acte de protesta en defensa de l'exconseller de la Presidència i diputat del PDECat, Francesc Homs, aquesta tarda a Madrid, a pocs metres del Congrés, ha suposat un clam unànime del sobiranisme català i de l'Estat espanyol, hores abans que la Cambra aprovi el suplicatori perquè el Tribunal Suprem jutgi Homs pel 9-N. La idea de fons és que l'Estat incorre en una "vergonya democràtica" que posa en qüestió el camí del presumpte diàleg que la Moncloa vol emprendre amb la Generalitat.

El president Carles Puigdemont ha estat el darrer a parlar i ha reprovat que el PSOE i el PSC votin d'acord amb el suplicatori, mentre denunciava que la "coalició governamental constitucionalista" de PP, PSOE i C's complica les relacions amb Catalunya, i demostra que l'oferta del president Mariano Rajoy per parlar és "gesticulació". L'argument de Puigdemont és que aquesta "pàgina vergonyosa" en la història posa la democràcia en perill, si el Congrés permet jutjar un dels seus membres per complir un compromís electoral. "Això és la democràcia, per molt extraterrestre que soni", ha tancat, amb un "fins aviat".

L'expresident Artur Mas ha estat el primer a pronunciar-se i ha evitat en tot moment citar la seva investigació també pel 9-N. S'ha centrat en l'exconseller i la decisió que els diputats prendran. "És un sense-sentit, i una sense-raó. Són una vergonya per a Espanya sencera. A Homs no se'l jutja per desobediència, ni prevaricació, se'l jutja per defensar una idea pacífica amb amplis suports dels ciutadans. Demanem decència i dignitat", ha dit l'expresident Mas. Segons ell, s'estaria cometent un "acte flagrant d'injustícia", on és "digne" a ulls del PSOE i el PSC fer president a Mariano Rajoy però no pas escoltar les urnes. 

El vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, també ha fet ús dels recursos comparatius per expressar les contradiccions que molts dels assistents troben en el suplicatori. "És una desraó que el jutge Santiago Vidal sigui inhabilitat mentre se li posa una estora a Daniel De Alfonso", exdirector de l'Oficina Antifrau, que va participar en l'Operació Catalunya amb l'exministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz. Per això, Junqueras ha recordat que Fernández Díaz presideix una comissió, mentre la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també ha estat citada a declarar.

Per al·lusions, tot i que ha parlat abans, l'exjutge Vidal ha remarcat la unitat dels allà presents, el dia després que el Tribunal Suprem el suspengués de les seves funcions per a tres anys. "Per molt que ens amenacin, ens inhabilitin, estem units. Avui l'Estat ha de fer-se una pregunta, i aquesta no és si hi ha separació de poders a Espanya, sinó si hi ha veritable separació de la democràcia respecte de la ciutadania", ha dit. 

Al seu torn, el diputat Lluís Llach ha volgut recordar la vicepresidenta Joana Ortega, l'exconsellera Irene Rigau, i el mateix Mas, així com la presidenta Forcadell, també encausats pel procés sobiranista. "Forcadell és perseguida per deixar que un Parlament debati allò que els seus debats contemplen necessari", ha exemplificat. Aquí ha avisat que la seva generació havia viscut el franquisme i ha recordat que la llei "no és sinònim de justícia" sempre, perquè en les dictadures també hi ha llei. Finalment, ha remarcat la "baixa qualitat democràtica a les institucions espanyoles, quan es fan servir els tribunals com a "eines de fer política".

Per la banda dels partits estatals allà aplegats, el clam no ha distat de les demandes catalanes. Els bascos d'EH Bildu, Marian Beitialarrangoitia, i del PNB, Aitor Esteban, han ofert el seu suport "al sentir de la majoria de la població catalana". "L'Estat no creu en la democràcia. Enyora la seva època colonial, i així és com tracta tant Catalunya com Euskalherria, i així ha tractat la perifèria sempre", ha dit Beitialarrangoitia. Sobre això, Esteban ha afegit que si hi ha un suplicatori "que s'hagués d'aturar", és el d'Homs. "Es pretén canviar la composició de la cambra", ha denunciat.

Des de la formació morada, Auxiliadora Honorato (Podemos), Marcelo Expósito (En Comú Podem) i Alexandra Fernández (En Marea) igualment han defensat la seva aposta pel dret a decidir i la seva contrarietat amb què aquest suplicatori tirés endavant. "No és un acte, és una manera de fer política del Partit Popular", ha dit Fernández. "La qüestió política de fons és que una part important de la societat catalana fa temps que demana exercir el seu dret a decidir", ha dit Expósito, que considera que el problema actual respon a una demanda que no s'ha abordat abans per part del PP i de Rajoy.