El decret dels interins porta el nom de Miquel Iceta, però com a conseqüència de la remodelació de govern ha recaigut en María Jesús Montero. I la ministra d'Hisenda i Funció Pública ha hagut de negociar fins a l'últim minut per a poder convalidar-lo al Congrés dels Diputats aquest dimarts. Finalment ha aconseguit llum verda, després d'unes intenses negociacions que s'han traduït amb cessions a ERC. S'ha plasmat en dues noves clàusules que el PSOE s'ha compromès a incorporar: una excepció de les proves per als interins que portin deu anys en el seu lloc de treball i que aquestes futures oposicions no siguin eliminatòries. La Moncloa també ha suat per a aprovar el decret que aixeca la mascareta en determinats àmbits o el que rebaixa l'IVA de la factura elèctrica. Però el que més ha costat ha estat el dels interins. El marcador final així ho deixa clar: 170 vots a favor, 169 en contra. Calculadora a la mà i polèmica inclosa.

Se l'havia batejat com a Icetazo. El decret, dissenyat i aprovat amb Miquel Iceta com a ministre de Política Territorial i Funció Pública, persegueix reduir la temporalitat a l'administració pública, reduint fins al 8% el nombre d'interins. Actualment la temporalitat se situa al voltant del 28%. Però les condicions, amb una prova per a aconseguir la plaça fixa, havia generat molts recels. Començant pel seu soci de govern, Unidas Podemos, que no ho veia gens clar. Encara menys des de l'esquerra, per part dels socis de l'executiu central. Les negociacions s'han allargat mentre tenia lloc el debat al Congrés. Hisenda no les tenia totes.

De fet, en contra del decret hi han votat la resta de les formacions independentistes, des de Junts per Catalunya i el PDeCAT fins a la CUP o EH Bildu. Tampoc no hi han donat suport el PNB, que ha optat per una "abstenció crítica", ni el PP, Vox, Ciutadans, Fòrum Astúries o Coalició Canària. Els vots favorables d'ERC (inicialment amb moltes reserves), juntament amb altres formacions minoritàries com Terol Existeix o Compromís, han fet decantar la balança cap al .

La votació no ha estat exempta de polèmica. Ha estat tan ajustat que s'ha hagut de repetir la votació, perquè havia donat empat a 170 escons. En la segona votació, un no ha deixat de votar. Resultat final: 170 vots a favor, 169 en contra i 8 abstencions.

La diputada ha estat Rosa Maria Medel, d’Unidas Podemos. No ha estat un error, sinó a consciència, un vot de protesta. És metgessa i ha estat molt al damunt d’aquest tema: el 90% dels seus companys són interins. En la segona votació ha preferit no votar. Aquest detall, que ha estat a punt de costar el decret, plasma els recels que també hi havia en el soci petit de La Moncloa. 

300.000 places estructurals

L'objectiu de la reforma és situar la taxa de temporalitat per sota del 8% per a la qual cosa es preveu un procés d'estabilització que afectarà més de 300.000 places estructurals ocupades per personal temporal i que hauran de ser fixes abans del 31 de desembre de 2024 "com a data límit improrrogable". Per complir els terminis, les administracions hauran d'agilitar els processos selectius, amb la reducció de terminis, la digitalització de processos o l'acumulació de proves en un mateix exercici, recull l'acord.

No obstant això, aquestes places s'havien de cobrir amb processos de selecció que eren eliminatoris. Els interins que no aconseguissin la plaça que estaven ocupant se n'anirien amb una compensació de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats, i s'integrarien a borses de treball d'interins específiques o a les borses ja existents. Aquest punt és el que va generar les principals crítiques de la resta de grups i aliats parlamentaris.

De moment, només compromís

L'acord entre el govern espanyol i ERC és, de moment, un simple compromís. Avui s'ha convalidat el decret i també s'ha votat per a tramitar-lo com a projecte de llei, que serà quan es podran presentar esmenes. Per això, des de les altres formacions independentistes han retret que ja es doni per fet. Míriam Nogueras, portaveu de Junts al Congrés, ha criticat "els qui fan retòrica a Catalunya i submissió a Madrid", que ho "han avalat a canvi de res". Per la seva part, el cupaire Albert Botran ha subratllat que només és "el que el PSOE s'ha compromès de paraula" per a salvar el decret. El diputat anticapitalista creu que "d'haver-lo perdut es podria haver portat el PSOE a cedir més, continuant la lluita del moviment d’interins i sindicats alternatius".

TUIT NOGUERASTUIT BOTRAN

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat