Pedro Sánchez ha acabat pagant una multa de 2.420 euros al Partit Popular per haver fet campanya des de La Moncloa per les eleccions del 2019. Amb aquesta sanció, que hauria pagat via transferència a finals d'octubre, Sánchez és el primer president del govern espanyol que ha estat sancionat per la Junta Electoral Central, el primer que ha recorregut davant el Suprem, el primer condemnat en costos i el primer també a pagar a l'oposició per haver-se saltat el reglament de la Llei Electoral. Tot un grapat de rècords indesitjables. 

El Partit Popular va denunciar Sánchez per haver fet campanya des de La Moncloa, quelcom que està prohibit segons aquesta llei. Ara, després d'haver perdut el recurs contra la sanció que li havia imposat la Junta Electoral, el president del govern espanyol ha hagut de pagar al PP, que destinarà aquests diners a una obra benèfica, segons assegura l'equip de Casado al diari El Mundo. A mitjans setembre, María del Pilar Molina, lletrada de l'Administració de Justícia, va acordar taxar els costos en favor del principal partit de l'oposició, que les va rebre el 27 d'octubre a través d'una transferència des del Banc Santander. 

Ús electoralista 

Però, que va fer exactament Sánchez? Segons la Junta Electoral, es va obrir un expedient contra el llavors president en funcions pel seu ús electoralista de la residència presidencial en una entrevista a La Sexta com a candidat del PSOE a les eleccions el 25 d'octubre del 2019. Aquell era el dia que finalment el dictador Franco va ser exhumat del Valle de los Caídos entre un fort ressò mediàtic. Concretament, la Junta considera que Sánchez va vulnerar "el principi de neutralitat" dels poders públics durant la campanya. 

Reincident 

En aquest context, la Junta Electoral va sancionar el president del govern espanyol amb 500 euros, assegurant que a més, el seu comportament era reincident, ja que hauria utilitzat amb anterioritat el seu càrrec per fer campanya.  A més es va obligar a retirar la transcripció de l'entrevista de la pàgina web de la Moncloa, ja que en ella s'hi van fer "diverses manifestacions amb connotacions electoralistes", pocs dies abans de les eleccions del 10N. "Necessitem una majoria parlamentària amplia que garanteixi l’estabilitat per poder solucionar tots els problemes que tenim al davant", va dir, per posar-ne un exemple. 

Quan va desestimar el recurs de Sánchez contra el PP, el Suprem va recordar-li que la Junta Electoral havia advertit abans a tots els membres de l'Executiu, llavors format només pel PSOE abans del govern de coalició amb Unidas Podemos sorgit precisament d'aquestes eleccions, que no podien trencar la neutralitat dels espais i poders públics. Estaven avisats de les possibles multes. 

Els primers

 

Cal tenir en compte, però, que tot i els avisos dirigits als membres del govern espanyol, Sánchez no va ser l'únic sancionat. També la que llavors era portaveu del govern i ministra d'Educació, Isabel Celaá, també ha hagut de pagar aquests 2.420 euros al PP, d’acord amb les minutes presentades pels seus advocats. En aquest cas, se la va multar per fer lluir les fites del seu govern des de la sala de premsa de La Moncloa, quelcom que està prohibit durant el període electoral. 

Abans de les multes a Sánchez i Celaá, no hi havia cap antecedent d'expedients a cap membre del govern espanyol, encara menys al seu president. Fins ara, només hi havia hagut avisos, però ara, la reiteració dels seus incompliments ha provocat que s'hagi arribat a les multes. 

 

A la imatge principal, Pedro Sánchez intervé al Congrés dels Diputats / Efe