Després del 28-A va costar fins a dos mesos començar les negociacions. Després del toc d’alerta del 10-N ha estat qüestió d’hores. Aquest dimarts, visiblement il·lusionats, com si res no hagués passat, han comparegut conjuntament el presidenciable Pedro Sánchez i el vicepresidenciable Pablo Iglesias per a segellar el primer govern de coalició des de la Segona República. Fins i tot s’han abraçat com si tot ja estigués fet. Però semblaven oblidar la variable més important: tot passa de la mà de l’independentisme. Més encara quan la dreta ja ha deixat clar el seu no a aquest projecte de govern compartit. El PSOE potser ha refet els ponts amb Unidas Podemos, però el sobiranisme català encara té molt a dir d’un Pedro Sánchez que des de la sentència ha comprat el marc de la repressió.

Sánchez no volia dependre dels independentistes, però els números són els que són: en depèn encara més que abans. Ni tan sols amb el suport de tots els grups que no són PP, Cs i Vox —és a dir Unidas Podemos, el PNB, Més País, Coalició Canària, el BNG, el PRC i Teruel Existe—, no en tindria prou. Aquesta fórmula suma 170 escons a favor i 180 en contra. Caldria la participació de l’independentisme català i basc. Amb ERC (13) en tindria prou. Caldria un vot a favor en primera votació o una abstenció en segona votació. També en tindria prou amb els deu sí de Ciutadans, però aquests se n’han desentès.

Sánchez no volia dependre dels independentistes, però els números són els que són: en depèn encara més que abans

Els socialistes depenen ara més dels independentistes i també és ara quan els ponts estan més dinamitats. Sánchez va començar la campanya electoral des del Palau de La Moncloa un parell d’hores després de la sentència del procés tancant la porta als indults pels presos polítics. Després ha vingut un reguitzell de mà dura. Des d’amenaces retòriques d’aplicar el 155 i la Llei de Seguretat Nacional, fins a promeses de campanya com penalitzar el referèndum o “portar Puigdemont a Espanya”. També s’ha vantat de controlar la Fiscalia contra l’independentisme. I hi ha hagut material ben real, com el decret que habilita l’Estat a tancar pàgines webs i xarxes socials en cas d’”amenaces a l’ordre públic”.

El punt del preacord que parla de Catalunya també s’ha quedat curt: diàleg dins la llei i poca cosa més. El PSOE i Unidas Podemos diuen que l’objectiu és “garantir la convivència a Catalunya i la normalització de la vida política”. D’aquesta manera, es comprometen a “fomentar el diàleg a Catalunya, buscant fórmules d’entesa i trobada, sempre dins la Constitució”. No hi apareix ni amnistia, ni referèndum, ni res que li assembli.

Els republicans es fan valdre

Un punt que, com era d'esperar, no ha agradat gens a l'independentisme català i que, de moment, ja s'ha guanyat 10 no rotunds, els 8 diputats de JxCat i els 2 de la CUP, i un "ara mateix la posició és no" dels 13 d'ERC. Els republicans lamenten que es parli d'un problema de "convivència" i no d'un assumpte "polític" i creuen que l'acord hauria de comprometre's a buscar "solució democràtica". Un punt de partida semblant al de la declaració de Pedralbes acordada pels governs català i espanyol el passat desembre i que va acabar en paper mullat.

El partit liderat per Oriol Junqueras considera que l’escenari del juliol, quan es van abstenir a la investidura de Pedro Sánchez, és "diferent" a l'actual, i ho atribueixen especialment a la sentència i a la duresa contra l'independentisme empleada pel líder socialista durant la campanya electoral. Estan disposats al diàleg i a l'acord, com venen defensant des de ja fa un temps, i podrien arribar a moure la seva posició i facilitar una investidura, però defensen que abans calen "moviments".

ERC podriea arribar a moure la seva posició i facilitar una investidura, però defensa que abans calen "moviments".

Ho havien avisat durant la campanya, "els vots d'ERC no són mai a canvi de res", i ho han rematat aquest dimarts després de saber-se l'acord: "si volen alguna cosa, cal seure i parlar", ha defensat la portaveu Marta Vilalta poc després de saber-se l'acord. El que, traduït en paraules d'un alt dirigent del partit als passadissos del Parlament, és un ara "s'ho hauran de treballar".

Per altra banda, JxCat i la CUP, com ja havien avisat durant la campanya, han deixat clar el seu no. rotund La líder del grup de Puigdemont al Congrés, Laura Borràs, ha defensat que no modificaran la seva posició del juliol perquè no veuen cap canvi en el discurs de Sánchez i acusa Podemos i els comuns de comprar "el marc mental del 155". Els cupaires, per la seva banda, s'han limitat a fer un tuit on asseguren que seria un "error caure" en el pacte PSOE-Podemos.

‘No’ rotund de la dreta

La dreta espanyola ja s’ha desentès d’aquest projecte de coalició. Pablo Casado ha dit que aquest acord “tanca la porta amb estrèpit” qualsevol entesa amb el PP”. Santiago Abascal ha denunciat que “s'abraça a el comunisme bolivarià, als aliats d'un cop d'Estat, en meitat d'un cop d’Estat”. I també se n’ha desmarcat Ciutadans, cap on estaven fixades moltes mirades. “Ciutadans no pot donar suport que Sanchez i Podemos portin les regnes de el Govern d'Espanya. És nefast i contrari als interessos de la majoria d’espanyols”, han assegurat en un comunicat.