Pedro Sánchez ha portat aquest diumenge la batalla electoral fins a les portes del Tribunal Suprem. En el segon acte de precampanya del PSOE per a les eleccions generals del 29 de novembre, celebrat a Ponferrada (Lleó), el president espanyol ha reclamat a l'alt tribunal que impedeixi que uns 400.000 descendents d'exiliats del franquisme es quedin sense votar en els pròxims comicis. Sánchez ha acusat Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal de voler restringir un dret fonamental per interessos electorals i ha qualificat la situació d'"atropellament". Però el líder socialista també ha tornat a situar la crisi de l'habitatge i la mort de Maricarmen Abascal al centre del seu discurs, en un intent de mobilitzar l'electorat progressista davant la possibilitat d'un govern de PP i Vox. "Demano al Tribunal Suprem que freni aquest intent d'atropellament de Feijóo i Abascal, perquè en una democràcia el dret de vot no es prohibeix, es garanteix", ha proclamat Sánchez. L'acte ha reunit més de 3.000 simpatitzants, segons les xifres difoses des de Ponferrada, entre els que han seguit el míting des de l'interior de La Térmica Cultural i els que ho han fet des de fora. Sánchez, acompanyat pels ministres Óscar Puente i Ana Redondo, ha estat rebut amb crits de "president, president".
La batalla pel vot, davant el Suprem
La intervenció de Sánchez arriba en un moment decisiu per a l'aplicació de l'anomenada llei de nets, inclosa en la llei de memòria democràtica del 2022, que facilita l'accés a la nacionalitat espanyola als descendents de persones exiliades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. El Tribunal Suprem ha d'aclarir ara els efectes electorals de les nacionalitzacions qüestionades arran dels recursos presentats per Vox i Iustitia Europa, que denuncien irregularitats en els procediments i una possible alteració del cens electoral.
L'avançament electoral al 29 de novembre ha precipitat el conflicte judicial, perquè el Suprem ha de resoldre la qüestió abans dels comicis. Sánchez ha denunciat que es pretengui impedir la participació de persones que, segons ha defensat, ja han exercit el dret de vot en convocatòries anteriors. "És constitucional que 400.000 ciutadans que van votar a les generals del 2023, a les europees del 2024 i a les últimes autonòmiques ara no puguin votar perquè Feijóo no ho vol i a Abascal no li agrada?", s'ha preguntat. I ha anat encara més lluny amb una comparació carregada de simbolisme històric: "Què significa això, que els nets dels exiliats del franquisme no podran votar i els nets del règim franquista sí que podran fer-ho?". El conflicte situa el Suprem davant d'una decisió especialment delicada, perquè no es qüestiona directament la nacionalitat d'aquests ciutadans, sinó el seu dret a participar en les eleccions.
Maricarmen i l'habitatge, la gran bandera electoral
Amb les enquestes que compliquen la seva continuïtat a la Moncloa, el líder socialista busca recuperar la iniciativa i mobilitzar l'electorat progressista. La seva estratègia combina la defensa dels drets democràtics, l'emergència de l'habitatge i l'advertència sobre les conseqüències d'un govern de PP i Vox. Tres grans arguments amb què el PSOE pretén convertir el 29N en una elecció entre dos models de país.
Més enllà de la batalla judicial, Sánchez ha insistit a convertir l'habitatge en la gran causa política de la pròxima legislatura. La mort de Maricarmen Abascal, la dona de 87 anys desnonada del seu pis de Madrid, ha desencadenat una onada de mobilitzacions que ha situat l'emergència residencial al centre de la precampanya. El president espanyol vol aprofitar aquesta mobilització social per presentar el PSOE com la garantia que les institucions actuaran contra l'especulació immobiliària. "Cada generació té la seva causa i la nostra serà la de l'habitatge", ha afirmat Sánchez, que ha defensat els decrets aprovats pel seu executiu per reforçar la protecció de les persones vulnerables davant dels desnonaments, prorrogar contractes de lloguer i limitar l'actuació dels fons d'inversió. També ha volgut evitar l'enfrontament entre propietaris i llogaters: "La clau és unir els petits propietaris i els llogaters i plantar cara als fons voltor". El líder socialista ha retret al PP que governi en nombrosos ajuntaments i comunitats autònomes sense adoptar prou mesures per afrontar la crisi residencial. "Recordo al PP que és oposició al Parlament, però és govern en molts ajuntaments i comunitats autònomes. I presumeixen de no fer res. Doncs jo ho faré tot per garantir un habitatge digne als joves i als no tan joves del nostre país", ha assegurat.
"Reacció, retallades i molt de rancor"
Sánchez també ha carregat contra el projecte polític que, segons ha advertit, representaria un executiu de coalició entre el PP i Vox. "Fa olor de naftalina, el projecte polític d'Abascal i Feijóo. Reacció, retallades i molt de rancor", ha afirmat, abans de defensar que Espanya necessita "quatre anys més d'avenços i menys insults per part de la dreta i l'extrema dreta". El president ha recorregut igualment a la ironia per respondre a Feijóo, que dissabte havia advertit que un eventual govern del PP demanaria sacrificis als ciutadans, però no que l'aplaudissin. "No, li farem l'onada", ha replicat Sánchez, provocant les rialles dels assistents.
L'habitatge també ha centrat la intervenció de Carlos Martínez, secretari general del PSOE de Castella i Lleó i líder de l'oposició al govern autonòmic d'Alfonso Fernández Mañueco. Martínez ha defensat les mesures aprovades per l'executiu espanyol i ha reivindicat la necessitat que les administracions s'impliquin en la solució de la crisi residencial. "Quan un governa, assumeix les responsabilitats, no es posa de perfil", ha advertit, en una crítica a la gestió dels governs del PP. El dirigent socialista, que ha intervingut just abans de Sánchez, ha insistit així en un dels grans eixos de la precampanya del PSOE.