Pedro Sánchez arrencava aquest dilluns la setmana amb una declaració institucional a primera hora en la qual anunciava nou mesures contra Israel a causa de la massacre de palestins. Una d’elles era l’aprovació d’un embargament d’armes a través d’un decret llei que el Congrés dels Diputats encara no ha aprovat de forma definitiva; i una altra era la prohibició d’entrada a Espanya “d’aquelles persones que participin de forma directa en el genocidi, la violació de drets humans i els crims de guerra a Gaza”. Aquestes dues mesures, però, han quedat ara a mitges.
En primer lloc, perquè en la reunió del Consell de Ministres s’ha arribat a un mer acord sobre les nou mesures anunciades pel president del govern espanyol. Però l’embargament d’armes —que segons el màxim líder socialista “ja s’aplica de facto des de l’octubre del 2023”— encara no s’ha redactat. Caldrà esperar fins a la setmana que ve, en la següent reunió de l’executiu, perquè la mesura s’aprovi. Així ho ha reconegut aquest dimarts en roda de premsa el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que ha argumentat que aprovar la iniciativa comporta molta feina perquè “hi ha molts Ministeris implicats”. I, per altra banda, segons reconeixen fonts del govern espanyol, Estats Units podrà continuar exportant armes a Israel a través de les seves bases militars a Rota (Cadis) i Morón (Sevilla), perquè l’executiu del PSOE i Sumar no està disposat a entrar al xoc directe amb el país de Donald Trump.
En segon lloc, en aquesta compareixença també s’han anunciat els membres del govern israelià als quals se’ls prohibeix l’entrada a Espanya: Itamar Gvir i Bezalel Smotrich, que són els ministres ultres de Seguretat Nacional i Finances, respectivament. Ni rastre del primer ministre, Benjamin Netanyahu, sobre qui pesa una ordre de detenció de la Cort Penal Internacional. Albares ha argumentat la seva absència en aquest llistat afirmant que a Espanya aquesta ordre de detenció internacional és vigent.
Les mesures contra Israel anunciades per Sánchez
La resta de mesures anunciades per Sánchez aquest dilluns impliquen el veto a l'entrada a l'espai aeri espanyol a totes les aeronaus d'Estat que transportin material de defensa destinat a Israel; i la denegació del trànsit per ports espanyols a tots els vaixells que transportin combustibles destinats a les forces armades israelianes. També es prohibirà la importació de productes provinents dels assentaments il·legals a Cisjordània, per tal de combatre les ocupacions, frenar el desplaçament forçós de població palestina i mantenir viva la solució dels dos Estats; i es limitaran els serveis consulars prestats als ciutadans espanyols residents en els assentaments il·legals a la mínima assistència obligatòria.
Conflicte diplomàtic
Israel va respondre a l’anunci de Pedro Sánchez acusant-lo d’intentar tapar els casos de corrupció que l’assetgen amb la bandera de Palestina, i va decidir prohibir l’entrada al país a la vicepresidenta segona del govern espanyol, Yolanda Díaz, i la ministra de Joventut i Infància, Sira Rego. A conseqüència d’això, el Ministeri d’Exteriors va cridar a consultes a Madrid a l’ambaixadora a Tel Aviv. Segons explica el govern espanyol, no té ara mateix una data de tornada a territori israelià. El ministre Albares, per altra banda, ha fet pedagogia en aquesta roda de premsa aclarint que el “trencament de relacions” entre dos països no és gens habitual en la política exterior. I ha recordat que Espanya només ho va fer una vegada amb Guatemala l’any 1980; quan es va incendiar l’ambaixada.