Han passat pràcticament desapercebudes unes declaracions en què un membre important de la direcció de Junts, el vicepresident Antoni Castellà, plantejava en una entrevista radiofònica la possibilitat d'una moció de censura instrumental al president Pedro Sánchez sense que el candidat a la presidència del govern espanyol fos el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo. És veritat que Castellà va afegir que Junts no està en aquest punt en aquests moments, però la pedra ja estava llançada i no seria estrany que en la discreta cimera del partit de Carles Puigdemont celebrada aquest dijous a Brussel·les la qüestió hagués sortit d'una manera o altra. El temps ho dirà, en tot cas, ja que l'únic que ha passat és que la qüestió ha aterrat com un obús en alguns despatxos de Madrid, que tampoc no saben gaire si creure-se-la o descartar-la. En quina mesura surt aquest tema ara, en un moment en què Feijóo queda, segons les enquestes, dependent de Vox, ja que el PP no alça el vol per poder treure's de sobre la ultradreta?

M'he recordat d'un article de Gonzalo Boye publicat en aquest diari a la tornada de les vacances, que va coure força a les files socialistes i que portava per títol "Nou curs polític, més del mateix?". En aquell article, desgranava la degradació del sistema espanyol i apuntava que la debilitat institucional ja no era una percepció, sinó una realitat palpable, amb un govern a la Moncloa atrapat en majories volàtils, envoltat de causes judicials i escàndols que en minen la legitimitat. I pronosticava el següent: "Els pròxims mesos estaran inevitablement marcats per nous escàndols de corrupció —alguns amb arrels fins i tot internacionals— i per la creixent erosió parlamentària d'un govern cada vegada més fràgil. El PP, si no deixa enrere immediatament la por, rectifica la seva estratègia i aposta per una sortida imaginativa —que combini visió estratègica, valentia, neutralitat i sentit de transició, és a dir, que resulti assumible per tothom— continuarà perdent crèdit i escons potencials. Només una proposta capaç de superar la paràlisi actual i obrir definitivament el camí cap a unes noves eleccions podrà aclarir el futur. Altrament, Vox i els seus imitadors catalans continuaran capitalitzant el descontentament i acaparant titulars, tot i que sense oferir respostes reals".

Si fem l'exercici d'explorar què seria una moció de censura instrumental, per utilitzar la terminologia emprada i estirar una mica el fil, consistiria a trobar un candidat acceptat per tots tres partits, que no hauria de tenir ambicions polítiques a futur, cosa que obligaria a acordar una persona pública de més de 75 anys, compromesa a convocar eleccions generals espanyoles en un termini d'uns sis mesos i, si és possible, aprovar algunes qüestions com qui sap si una cosa tan impossible com uns pressupostos generals de l'Estat. Es pensa sempre en un govern tecnocràtic, però les variables serien infinites. Però, acceptaria el PP encetar aquest debat en aquestes condicions? Feijóo no seria un problema insalvable per a aquesta equació? O ho seria Vox i Abascal, malgrat que el secretari general de la formació, Ignacio Garriga, va obrir el compàs el mes de setembre passat, quan va assenyalar a Palma que votaria una moció de censura amb Junts, sense referir-se ara a línies vermelles? O a Junts se li faria impossible un camí en aquesta direcció amb companys de viatge tan incòmodes?

Li seria impossible a Junts un camí amb companys de viatge tan incòmodes com el PP i Vox?

Som aquí, doncs? Ens encaminem cap a aquesta direcció? Aquesta és la sortida imaginativa que combina visió estratègica, valentia, neutralitat i sentit de transició i és assumible per a tothom? Avui tot són interrogants, però l'advertència dels de Puigdemont s'ha produït després de l'enèsim fracàs de l'anomenada taula de negociació entre Junts i el PSOE reunida a Suïssa fa uns quants dies i que només va servir per aixecar acta que les coses continuen sense cap progrés i que tot es continua fiant a avenços en els pròxims mesos. La carpeta de l'amnistia, oficialitat del català a Europa i transferència de la immigració a la Generalitat continua estant en vermell perquè cap dels tres temes es mou. L'expresident José Luis Rodríguez Zapatero insisteix que els dos primers temes poden arribar a bon port en qüestió de molt pocs mesos, però la música tampoc és nova i la desconfiança, infinita. El recent debat de política general celebrat al Parlament, la setmana passada, lluny de rebaixar la tensió entre socialistes i juntaires l'ha augmentada.