El magistrat Ramón Sáez Valcárcel ha expressat, en un vot particular, la seva oposició frontal a la resolució aprovada pels nou companys del ple del Tribunal Constitucional (TC), que va rebutjar aixecar l'ordre de detenció a l’Estat espanyol del president a l’exili, Carles Puigdemont, i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, imposada pel Tribunal Suprem en no voler-los aplicar l’amnistia per l’1-O. Sáez Valcárcel qualifica d’“inaudit” i de “contrasentit” que el TC no hagi aprovat la mesura cautelar, mentre analitza el fons dels recursos d’empara presentat pels polítics catalans.
El TC va assegurar que “l’adopció d’aquesta mesura suposaria una interferència directa en la funció jurisdiccional del Suprem”. I Sáez Valcárcel replica: “Aquestes afirmacions (interferència, pertorbació, ingerència) permeten clausurar qualsevol debat sobre tutela cautelar en seu constitucional, un fet inaudit”, segons manifesta en el seu vot particular, anunciat el 27 de gener passat, ara notificat, i al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres. Sosté que la negativa del TC “buida de contingut” el dret a tutela judicial efectiva, i aposta perquè s’aixequi l’ordre de detenció i posada a presó dels tres polítics catalans.
La llei d'amnistia, en vigor
Per al magistrat, el Constitucional “reconstrueix el cas de manera parcial”, ja que no explica “els motius nous”, que són que la llei d’amnistia va ser aprovada, validada pel jutge constitucional, i després el jutge instructor Pablo Llarena es va negar a aplicar-la a Puigdemont, Comín i Puig per una interpretació de l’exclusió sobre el delicte de malversació de fons. La llei de l'oblit penal fa referència expressa al que llavors era el president de la Generalitat, sosté Sáez Valcárcel. Afegeix que en la resolució, el TC erra en assegurar que no pot aplicar la cautelar per l’interès general, quan “el principi de legalitat” —és a dir, la llei d’amnistia en vigor— és el que cal protegir. Un posicionament defensat pels advocats dels exiliats, Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas.
Crític amb el Suprem
A més, el magistrat també sosté que la cautelar s’hauria d’haver donat també als condemnats per malversació de l’1-O, als quals el Suprem els manté la inhabilitació fins al 2030 i el 2031: el secretari general de Junts, Jordi Turull; el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Dolors Bassa i Raül Romeva.
Sáez Valcárcel ja va ser força crític amb la sentència del Tribunal Suprem —redactada per Manuel Marchena— contra els líders catalans, de la qual va assegurar que estava “plena de valoracions i opinions”.
Una mesura que es pot tornar a aplicar
Per tot això, el magistrat del TC aposta per aprovar la mesura cautelar, malgrat que els acusats no estiguin a disposició del Suprem, per tal de no lesionar els seus drets. I conclou que sempre es pot tornar a aprovar la mesura de cerca, detenció i ingrés a la presó de Puigdemont i els exconsellers per part del Tribunal Suprem.