Representants d’Impulsem Penedès, Impulsem Lleida, Impulsem Camp de Tarragona i l’associació FEM Vallès han mantingut aquest dijous una reunió amb el president del Parlament, Josep Rull, per exposar les principals reivindicacions recollides a la Declaració de la Panadella i defensar un nou model territorial per a Catalunya basat en l’equilibri, la cohesió i la descentralització. La trobada ha servit per aprofundir en el contingut d’aquest manifest, que denuncia l’existència d’una Catalunya “a dues velocitats” i critica una gestió excessivament centralitzada al voltant de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Les entitats han reclamat ampliar la mirada política del país i escoltar de manera efectiva les necessitats dels territoris que queden fora de l’àmbit metropolità.
En aquest sentit, han defensat que el desenvolupament equilibrat de Catalunya passa per una distribució més justa de les inversions, els serveis i les eines de governança. També han subratllat la necessitat de construir un model de país que reconegui el paper estratègic de tot el territori i garanteixi la igualtat d’oportunitats independentment del lloc de residència. Com a resultat de la reunió, les parts s’han instat a impulsar una trobada amb els grups parlamentaris amb l’objectiu d’iniciar els treballs per crear una comissió d’estudi que defineixi les bases d’un nou model territorial. A la reunió hi han participat Manel Solé (Impulsem Lleida), Jaume Casañas (Impulsem Penedès), Marc Rovira (Impulsem Camp de Tarragona) i Manel Larrosa (FEM Vallès).
A més, les entitats han anunciat una nova reunió el pròxim 15 de juny amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, a qui presentaran formalment el document. En una piulada posterior, Rull ha destacat que ha rebut alcaldes signants de la declaració, que li han traslladat “reflexions, reivindicacions i propostes per a l’equilibri territorial, la governança i la cohesió del país”, i ha remarcat que cal “garantir oportunitats i serveis arreu del territori”.
He rebut al Parlament alguns dels alcaldes signants de la Declaració de la Panadella, que han exposat les seves reflexions, reivindicacions i propostes per a l'equilibri territorial, la governança i la cohesió del país.
— Josep Rull i Andreu (@joseprull) June 11, 2026
Cal garantir oportunitats i serveis arreu del territori. pic.twitter.com/VZohNyePEk
Què és la Declaració de la Panadella
La Declaració de la Panadella es va presentar el passat 13 d’abril en una trobada al centre geogràfic de Catalunya que va reunir un centenar d’alcaldes, regidors i representants municipals d’arreu del país. El document neix com un crit d’alerta davant el que consideren un desequilibri territorial creixent i una manca de capacitat de decisió dels municipis fora de l’àrea metropolitana. El manifest denuncia que Catalunya no pot continuar funcionant a dues velocitats: mentre les grans ciutats creixen demogràficament, molts municipis pateixen despoblament, envelliment i degradació dels serveis públics. “El rerepaís no vol ser rerepaís”, proclamen els signants, que reclamen més reconeixement polític i institucional.
Tot i reconèixer el paper de Barcelona com a capital i metròpoli global, la declaració defensa que el model de governança de l’Àrea Metropolitana s’hauria d’estendre a la resta del territori, amb estructures pròpies, recursos i competències similars. També posa xifres al desequilibri: gairebé la meitat de la població es concentra en menys del 5% del territori, mentre zones com els Pirineus només acullen un 2% dels habitants en un 30% del país. Els impulsors adverteixen que no actuar en aquesta direcció suposaria un retrocés democràtic i territorial, i fan una crida a garantir la igualtat d’oportunitats i preservar una Catalunya cohesionada, capaç de combinar diversitat territorial amb benestar compartit.