Josep Rull es presenta al locutori de la presó de Lledoners amb una ampolla de litre i mig d’aigua sota el braç. És dimecres, novè dia de la vaga de fam. Saluda amb la mà i un somriure abans d'agafar el telèfon amb que es comunica a l'altra banda del vidre. L'envolta un cert aire de fatiga. Vesteix un polar blau elèctric i una jaqueta. Ha perdut uns cinc quilos, a un ritme de mig quilo per dia. Però té bon color. Els metges els han aconsellat que prenguin el sol i tan bon punt algun raig desafia el fred hivern del Bages intenten absorbir tota la vitamina D que poden. 

Rull parla amb veu ferma però admet que els efectes de la vaga de fam van fent forat. Això no obstant, conserva la ironia i l'humor. Fins i tot bromeja sobre la situació que es crea quan recull els plats al menjador, la qual cosa forma part de les tasques que té assignades. Explica que se li en van els ulls rere un senzill entrepà. El més dur van ser els primers dies perquè la sensació de gana no desapareix. "Tens una gana brutal”, confessa remarcant cada una de les síl·labes i les lletres. 

El conseller segueix fent les tasques que li van assignar -"el destí", en diuen en llenguatge del centre- perquè això li permet aconseguir dues trucades i un vis a vis afegit als que li corresponen mensualment. A més, els metges li han aconsellat que mantingui alguna activitat física. I els companys els ajuden allà on no poden arribar.

Al TC es comença a obrir el calaix

Rull ho explica sense dramatisme. Perquè continua convençut que ha estat un encert adoptar una mesura tan extrema com la vaga de fam. Aquest dimecres, el TC ha rebutjat recursos d’empara de Carme Forcadell, Anna Simó, Anna Gabriel i Mireia Boya, i els presos pensen que la seva pressió no és aliena a aquesta decisió, que la seva protesta hi ha influït perquè la tendència al Constitucional era allargar el màxim possible les resolucions. “La percepció que tenim és que es comença a obrir el calaix”, afirma.

Quan parla del Constitucional les protestes brollen en cascada, contra la “politització severíssima del TC” i contra l’acció sense control dels poders de l’Estat per preservar "a qualsevol preu" la unitat d’Espanya. Alerta que la situació és molt greu, i que avui està perjudicant l'independentisme però que passarà el mateix a qualsevol que s’atreveixi a qüestionar el deep state. “L’Estat espanyol fa por i els espanyols encara no en són conscients”, avisa en una frase amb què els presos sintetitzen aquesta situació.

Rull, com la resta de presos en vaga de fam, només beu aigua, un sèrum que tenen prescrit, i alguna camamilla calenta de la qual parla amb delit i que s'escalfa amb una tetera que li ha deixat un company. 

Nota com va perdent massa muscular, però sobretot nota una sensació de fred molt intensa. És un dels efectes d’anar perdent greix al cos. El fred afecta especialment les extremitats mentre les reserves d'energia, cada cop més reduïdes, es concentren als òrgans vitals. 

Experimenta també una indignació profunda barrejada d'incredulitat, però això no és efecte de la vaga sinó d'escoltar les acusacions de PP i Cs sobre suposats batuts energètics que se'ls subministra. Sentir això per part de líders com el popular Pablo Casado és, per a Rull, "l’amoraliat més absoluta”.

Però segueixen. Valoren positivament l'efecte de la seva protesta a Catalunya, tot i que el que els ha sorprès és el ressò internacional, per sobre del que s'haurien esperat. Un 25% de les cartes que els arriben tenen remitents de Bèlgica, Irlanda, França, Alemanya, Regne Unit... En canvi, a la resta de l'Estat es manté "l'apagada informativa".

El tema del dia aquest dimecres a Lledoners, igual que fora d'aquestes gruixudes parets, és la intervenció de Pedro Sánchez al Congrés dels diputats. No ha agradat gens ni mica.

Sánchez està caient a la trampa de Vox i no guanyarà mai en el terreny de joc de l'extrema dreta

“És inaudit. Està caient a la trampa de Vox. Si juga el partit en el terreny de joc de la dreta o l’extrema dreta és impossible que guanyi mai. Renuncia a fer política en majúscula”, lamenta. Rull s’indigna recordant que Sánchez reclama a l’independentisme una proposta que sumi el 75% de la societat catalana per asseure’s a parlar: “quan ell té poc més del 20% del Congrés!”. “És una severa manca de respecte als ciutadans de Catalunya amb una actitud de menyspreu impròpia”, afirma escandalitzat.

Això no obstant, una de les qüestions que ara mateix més preocupen als presos és la reunió del Consell de Ministres del dia 21 de desembre a Barcelona, el dia que es compleix el primer aniversari de les eleccions al Parlament que va convocar Mariano Rajoy. Descriu el gest com a “poc afortunat” –“i m’estic contenint”, ironitza-.

Recorda que la persecució a l’independentisme ha fet que gairebé el 15% dels diputats que van ser escollits en aquells comicis del 21-D hagin hagut de renunciar a l’escó o no puguin acudir al ple perquè són a la presó o a l’exili. “És un escàndol de dimensions estratosfèriques”, subratlla.

Totes les protestes han de ser pacífiques, cíviques, amb la cara destapada

A partir d’aquí, no obstant, Rull adverteix que si el Consell de Ministres es vol reunir a Barcelona, té dret a reunir-s'hi, igual com els ciutadans tenen dret a discrepar “pacíficament, cívicament i democràticament, com sempre”. I ho repeteix un cop i un altre. Com una obsessió. Un mantra. Una preocupació extrema ara mateix a Lledoners.

Rull recorda que els presos han escollit una de les fórmules “més potents i rotundes” de la protesta no violenta i voldrien “amarar la societat catalana d’aquest esperit”. “Quan anem junts i d’una manera cívica i pacífica som imparables. Quan hem fet això guanyem sempre”, rebla.

No podem caure en provocacions

El conseller agafa el telèfon del locutori com si el volgués convertir en un altaveu per explicar-se a l'exterior. “No ens poden desviar. No podem caure en provocacions. Aquest moviment ha de continuar expressant-se pacíficament”, adverteix.

Què en pensa de la via eslovena que defensa el president, Quim Torra? “Prefereixo el Quim Torra d’avui que ha dit que nosaltres sempre ens movem per la via pacífica i democràtica. Aquest és l’èmfasi que s’ha de posar”.

Mentre parla, la mà de Rull es queda sovint damunt del vidre. Com buscant un contacte impossible. Com la rèmora d'un gest habitual del conseller de posar la mà damunt l'espatlla o el braç de l'interlocutor per afegir més èmfasi en les seves paraules.

A partir d’avui Rull reduirà les visites. La vaga de fam va minvant-los les forces. En són perfectament conscients. Però aquest cap de setmana podrà veure els fills i vol reservar l’energia.