Rufián descarta optar a la presidència del govern espanyol: "Jo m'he de presentar a Catalunya amb ERC"

Gabriel Rufián ha tancat la porta a convertir-se en candidat a la presidència del govern espanyol, malgrat haver estat una de les veus que més ha defensat la necessitat d'articular una gran candidatura unitària de l'esquerra a les pròximes eleccions generals. El portaveu d'ERC al Congrés considera que aquest projecte ha d'estar liderat per "una altra persona" i ha deixat clar que el seu futur polític passa per Catalunya. "Ha de ser una altra persona. Jo crec que m'he de presentar a Catalunya amb ERC liderant un front del tipus que jo plantejo", ha afirmat aquest dissabte en una entrevista al programa LaSexta Xplica. Rufián ha afegit que el seu objectiu és que ERC "agafi les regnes" d'aquest espai polític a Catalunya. Segons el dirigent republicà, si aquesta fórmula aconsegueix consolidar-se a Catalunya, podria servir d'exemple perquè es reprodueixi en altres territoris. "Em consta que se n'està parlant", ha assegurat, abans de defensar que l'esquerra necessita "aglutinar veus" davant la fragmentació actual.

Un front ampli amb ERC al capdavant

Rufián la va llançar la idea públicament per primera vegada el juliol del 2025, quan va començar a plantejar la possibilitat d'una candidatura conjunta de les forces a l'esquerra del PSOE.  El polític català defensava la necessitat que totes les forces situades a l'esquerra del PSOE concorreguessin juntes a unes futures eleccions generals per evitar la dispersió del vot progressista. Posteriorment, ho va deixar per escrit en una publicació a X el dimecres 23 de juliol del 2025. En aquell primer plantejament, no va parlar només de "les forces situades a l'esquerra del PSOE" de manera genèrica, sinó d'una aliança àmplia que també inclogués forces sobiranistes i independentistes. 

El febrer del 2026 va fer una petita gira d'actes i trobades per promoure la iniciativa i buscar suports entre dirigents i referents de l'esquerra i el maig passat va reiterar aquesta proposta d’articular un front ampli,  fins al punt d'oferir-se a encapçalar la candidatura si això servia per "maximitzar els resultats electorals". Més endavant, en un acte celebrat a València amb Mónica Oltra el 19 de juny, va plantejar que el lideratge d'aquesta eventual coalició es decidís mitjançant unes primàries obertes, perquè fossin els electors, i no les direccions dels partits, qui elegissin el candidat.  Ara, però, deixa clar que no aspira a liderar aquest projecte des de Madrid, sinó a impulsar una iniciativa similar des de Catalunya sota el paraigua d'ERC. 

El diputat també ha assegurat que, quan arribi el moment d'abandonar la primera línia política, ho farà "amb la consciència molt tranquil·la". "Els partits no són esglésies i nosaltres no som sacerdots. No soc aquí per llegir un dogma, sinó per intentar ser útil", ha afirmat, reivindicant una manera d'entendre la política basada més en la utilitat que en els posicionaments inamovibles.

"He canviat d'opinió"

Durant l'entrevista, Rufián també ha reivindicat el dret dels polítics a evolucionar i ha admès que avui no pensa igual que fa una dècada. "Em sorprèn que sorprengui que els polítics evolucionin i s'adaptin a la realitat. L'hemeroteca està per millorar i reflexionar", ha afirmat, abans d'admetre que en moltes qüestions pensa "diferent".

Malgrat aquesta evolució, ha insistit que manté intactes els seus principis. S'ha definit com a republicà, progressista, feminista i ecologista, ha reiterat que votaria a favor d'un referèndum d'autodeterminació i ha sostingut que l'independentisme és, per a ell, "un estat transitori". "Jo vull que Catalunya sigui una república independent si la seva gent ho vol i vull que això sigui possible, que es pugui votar", ha afirmat.

Crítiques a Zapatero

Rufián també s'ha pronunciat sobre la investigació que afecta l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero pel cas Plus Ultra. El dirigent republicà ha admès que ell no pot ser “objectiu" amb Zapatero, perquè “a mi m’ha ajudat moltíssim i és el meu amic”, però va admetre que les explicacions de l'exlíder socialista "no el van convèncer", una cosa que, segons ha admès, "li dol", perquè "per primera vegada em trobo amb algú que conec personalment implicat en segons quines coses". El republicà sosté que "segurament Aznar deu tenir deu milions d'euros en joies a la seva caixa forta, regalades per ves a saber qui. Però “Zapatero és una altra cosa. Hauria de ser una altra cosa. L'esquerra som una altra cosa", ha afirmat, marcant distàncies amb l'expresident i defensant que l'esquerra ha de mantenir un nivell d'exigència més alt davant qualsevol sospita de corrupció.

Rufián també ha opinat sobre els casos familiars de corrupció que assetgen al president Pedro Sánchez. Considera un cas de lawfare la investigació judicial contra Begoña Gómez. "Absolutament. El cas de Begoña Gómez és lawfare i serà condemnada", ha vaticinat el portaveu d'ERC al Congrés. Rufián ha afirmat que "la millor notícia que té el PSOE és el jutge Peinado i la pitjor que té la dreta també és Peinado", perquè, a parer seu, "mentre Peinado continuï fent de Peinado, el PSOE es podrà parapetar darrere de moltes coses". El dirigent republicà també s'ha referit al cas de David Sánchez, germà del president del govern espanyol, i ha qualificat la investigació de "disbarat" que "no té cap sentit".

Rufián, que mai deixa indiferent, també ha opinat sobre la recent victòria de la selecció espanyola de futbol en el Mundial, que va celebrar tot i ser republicà i independentista. "I tant. Jo vaig amb la selecció. Una selecció plena de catalans i bascos, amb Borja Iglesias...". "Es pot ser independentista, republicà, federalista o confederalista i animar una selecció que juga de l'hòstia i està plena de gent jove amb valors com l'esforç i la resistència. Em sembla d'allò més normal", respon Rufián, abans d'assegurar que va celebrar tots els gols del Mundial, inclòs el de Ferran.