Tràmit inicial de la primera investigació de l’Operació Catalunya per part de la justícia espanyola. L’expresident del Barça Sandro Rosell ha ratificat davant del jutjat d’instrucció 13 de Madrid la querella presentada contra l’excomissari José Manuel Villarejo, dos inspectors de la policia i un agregat de l’FBI de l’ambaixada dels EUA a Espanya. Segons ha explicat el seu advocat, Pau Molins, a la sortida dels tribunals madrilenys, en la declaració —que ha durat mitja hora—, Rosell ha agraït al magistrat “la valentia d’admetre la querella” i l’ha animat a fer que “arribi fins al final”. “Ha demanat que vagi fins al fons, caigui qui caigui, per netejar les clavegueres de trames politicopolicials corruptes”, ha afegit Molins. La probable citació de Villarejo encara no té data.

Aquesta és la primera querella contra els membres de la policia patriòtica que s’accepta a tràmit per part de la justícia espanyola, en la qual Rosell creu que, a través de fons reservats, membres de la policia, amb la complicitat del govern de Mariano Rajoy i dirigents del PP, van teixir un entramat al marge de la llei contra l'independentisme, que consistia a buscar-li draps bruts per acabar-lo empresonant provisionalment durant gairebé dos anys a la presó de Soto del Real abans que l'absolguessin. Tot i ser la primera denúncia, encara que n’hi ha 6 més que estan registrades i presentades a l’espera que els tribunals les admetin o les rebutgin. 

En aquest punt, el lletrat de Rosell confia que si s’accepten la resta de querelles, el magistrat les aglutini en una “macrocausa” de l’Operació Catalunya. “Seria una opció processalment recurrent per no reiterar línies d’investigació en paral·lel. Semblaria lògic i una possibilitat molt plausible”, ha dit Molins, que ha explicat que el jutge que instrueix la causa ha demanat a Rosell “aclariments tècnics” sobre la senadora Alícia Sánchez-Camacho i la magistrada que el va mantenir a presó durant gairebé dos anys, Carmen Lamela. De fet, la defensa de l’expresident culer manté la voluntat de querellar-se contra l’exlíder del PP a Catalunya tan bon punt avanci la investigació i deixi de ser representant al Senat.

Una querella contra Villarejo

La querella de Rosell es dirigeix contra l’excomissari José Manuel Villarejo, dos inspectors policials i un agregat de l’FBI de l’ambaixada dels EUA a Espanya que suposadament van participar de la trama. En el text de la denúncia s'assegura que l’expresident culer és víctima d’un pla instigat per la policia espanyola, membres del govern espanyol de Mariano Rajoy i dirigents del PP contra el moviment independentista. “L’estratègia consistia a obtenir informació i confeccionar proves falses per intimidar, investigar, imputar, perjudicar i desprestigiar persones que, fos veritat o no, es consideraven properes al moviment independentista”, afirma la querella. Entre aquestes persones, a parer de la defensa partint dels retalls de premsa aportats, hi havia Sandro Rosell, president del FC Barcelona entre 2010 i 2014, a qui creuen  que les clavegueres de l’Estat van perseguir fins a empresonar tenint en compte “la indubtable rellevància social del club”.

Rosell, al mig de l’Operació Catalunya

En la querella se cita l’àudio de la reunió entre Villarejo i Sánchez-Camacho el 2012 en la qual la llavors presidenta del PP català va facilitar una mena de llista negra de líders independentistes a perseguir, entre els quals hi havia Rosell. Segons assegurava l’actual senadora, la família Rosell estava vinculada a la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i, per això, creia que havien col·locat l’expresident blaugrana al capdavant del club. A través d’anotacions a l’agenda de Villarejo, els lletrats també deixen constància de l’existència de confidents que amenaçaven a directius i membres de la Junta que presidia Rosell i de les trobades amb un agent confident de l’FBI perquè ajudés a combatre l’independentisme movent fils per aconseguir una comissió rogatòria dels EUA.

A més, segons la defensa, la trama va utilitzar l’escàndol del Fifagate per vincular Rosell amb casos de corrupció del món del futbol. De fet, recorden que li van regirar els comptes corrent arran d’una querella presentada per la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que va desembocar en la seva imputació pel cas de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) i posterior detenció, empresonament i absolució. Els advocats asseguren que l’inspector de la UDEF querellat, Alberto Estévez, va ser el responsable d’escriure els informes incriminatoris contra Rosell per connectar-lo amb els escàndols de corrupció futbolística, que contenien “dades incorrectes” i es basaven en retalls de premsa i blogs dirigits per confidents del mateix Villarejo.

Els dos anys de presó

L’escrit també es queixa de l’actitud de la jutge de l’Audiència Nacional que el va enviar a presó provisional, Carmen Lamela, que, segons va reconèixer Villarejo en una entrevista a TV3, havia acceptat investigar i empresonar Rosell a canvi de ser promocionada al Tribunal Suprem, tal com va passar posteriorment. En aquest punt, justifica les “circumstàncies estranyes” que van mantenir Rosell en presó preventiva durant gairebé dos anys. Com per exemple, que el mantingués entre reixes sobre la base d”informes policials inexactes” que afirmaven que Rosell tenia un “importantíssim patrimoni a l’estranger”. O que l’expresident estava processat en altres països i això justificava un suposat risc de reiteració delictiva. O que la jutge Lamela negués l’accés dels advocats a la petició d’informació dels Estats Units sobre Rosell. O que un confident publiqués contingut del procediment abans que es lliurés a les parts. Totes aquestes tesis, segons la querella, s'han demostrat falses.