"Catalonia is not Spain", 'Catalunya no és Espanya'. D'aquest icònic eslògan de l'independentisme català se n'han fet ressò els partidaris de la reunificació de l'illa d'Irlanda. En una piulada publicada aquest dissabte a Twitter, el compte @IrishUnity, amb més de 50.000 seguidors en aquesta xarxa social, ha respost amb aquest comentari la publicació de la revista Architecture & Travel amb el missatge 'Barcelona, Catalonia, Spain', acompanyat d'una fotografia de la ciutat presa des de dalt. La piulada dels irlandesos s'ha convertit ràpidament en una de les seves publicacions amb més impacte a la xarxa, sobretot pel debat que ha desfermat als comentaris entre altres usuaris de Twitter. Entre els ofesos per la publicació que es poden trobar a les respostes hi ha usuaris que asseguren que Catalunya "clarament és" part d'Espanya, i nord-irlandesos unionistes assegurant amb befa que "Irlanda del Nord tampoc és Irlanda".

"La reunificació és inevitable"

Tot i la victòria històrica del Sinn Féin a Irlanda del Nord en les passades eleccions, els nacionalistes partidaris de la unificació d'Irlanda no aconsegueixen formar govern. I és que el Partit Democràtic Unionista (DUP, per les seves sigles en anglès) es nega a entrar al govern de coalició que marca l'Acord de Divendres Sant si no s'aboleix el protocol del Brexit. En una entrevista amb ElNacional.cat, el coordinador nacional del Sinn Féin, Declan Kearney, es qüestiona si aquest és realment l'únic motiu pel qual no permeten que el seu partit lideri el govern. Kearney, diputat a l'assemblea d'Irlanda del Nord des del 2016 i membre de l'executiu en la passada legislatura, considera que el veto dels unionistes vulnera les bases dels acords de pau. Amb tot, es mostra "més optimista que mai" amb el nou panorama polític que s'ha obert a Irlanda i que, segons ell, ha de permetre celebrar un referèndum d'unificació. En declaracions a aquest diari, Kearney va declarar que "les eleccions al nord han donat encara més impuls a aquesta discussió i a aconseguir l'autodeterminació a través de la victòria d'un referèndum d'unitat al nord i un referèndum d'unitat al sud. És impossible preveure quan es farà, però crec que és inevitable que hi hagi un referèndum d'unitat".

Victòria històrica dels partidaris a la reunificació

El principal partit a favor de la reunificació d'Irlanda, el Sinn Féin, ha guanyat per primer cop en la història les eleccions a Irlanda del Nord. Els republicans s'han imposat als comicis amb almenys 27 diputats i un estret marge per davant dels unionistes britànics del Partit Unionista Democràtic (DUP), que han aconseguit com a mínim 24 escons. Aquest dissabte al vespre s'han adjudicat 88 dels 90 diputats, per la qual cosa la DUP ja no té possibilitats de superar el Sinn Féin. Aquestes són les primeres eleccions a Irlanda del Nord des de l'entrada en vigor del Brexit, que els nord-irlandesos van rebutjar amb el 55,8% dels vots i que ha provocat que la frontera física entre el Regne Unit i l'illa d'Irlanda sigui un cas excepcional. Precisament, la gestió del Brexit per part de Londres i Brussel·les va provocar la indignació dels unionistes i la renúncia del fins ara ministre primer, que era de la DUP, com a protesta. La victòria del Sinn Féin, antic braç polític del desaparegut Exèrcit Republicà Irlandès, acosta la possibilitat d'un referèndum sobre la reunificació de l'illa. El principal dubte a hores d'ara, però, és si els republicans aconseguiran formar govern. I és que, segons l'estipulat al tractat de pau de Divendres Sant de 1998, el partit guanyador ha de compartir govern amb el partit de l'altre color polític, en aquest cas els unionistes de la DUP, que ja han avançat que no pensen arribar a cap acord fins que no es resolgui el protocol del Brexit sobre d'Irlanda del Nord.