El recompte dels vots ha trigat dos dies, però matemàticament ja es pot afirmar: el principal partit a favor de la reunificació d'Irlanda, el Sinn Féin, ha guanyat per primer cop en la història les eleccions a Irlanda del Nord. Els republicans s'han imposat als comicis amb almenys 27 diputats i un estret marge per davant dels unionistes britànics del Partit Unionista Democràtic (DUP), que han aconseguit com a mínim 24 escons. Aquest dissabte al vespre s'han adjudicat 88 dels 90 diputats, per la qual cosa la DUP ja no té possibilitats de superar el Sinn Féin. Aquestes són les primeres eleccions a Irlanda del Nord des de l'entrada en vigor del Brexit, que els nord-irlandesos van rebutjar amb el 55,8% dels vots i que ha provocat que la frontera física entre el Regne Unit i l'illa d'Irlanda sigui un cas excepcional. Precisament, la gestió del Brexit per part de Londres i Brussel·les va provocar la indignació dels unionistes i la renúncia del fins ara ministre primer, que era de la DUP, com a protesta. La victòria del Sinn Féin, antic braç polític del desaparegut Exèrcit Republicà Irlandès, acosta la possibilitat d'un referèndum sobre la reunificació de l'illa. El principal dubte a hores d'ara, però, és si els republicans aconseguiran formar govern. I és que, segons l'estipulat al tractat de pau de Divendres Sant de 1998, el partit guanyador ha de compartir govern amb el partit de l'altre color polític, en aquest cas els unionistes de la DUP, que ja han avançat que no pensen arribar a cap acord fins que no es resolgui el protocol del Brexit sobre d'Irlanda del Nord.

Celebració

El Sinn Féin ja celebra la seva històrica victòria amb una crida per a formar govern amb l'unionisme, que en aquests moments es troba afeblit i dividit per l'impacte del Brexit. "Oferiré un lideratge que és inclusiu, que celebra la diversitat, que garanteix els drets i la igualtat per a aquells que han estat exclosos, discriminats o ignorats en el passat", ha declarat la líder dels republicans i possible futura ministra primera, Michelle O'Neill. L'Executiu de Belfast està suspès des que la DUP, majoritari durant els últims 20 anys, va provocar la seva caiguda per protestar contra el protocol del Brexit, el qual asseguren que imposa diferències en el tracte dels ciutadans britànics i els nord-irlandesos. Al llarg de la campanya, el líder unionista, Jeffrey Donaldson, ha advertit que no entrarà en un Govern encapçalat pels republicans si les converses que mantenen Londres i Brussel·les no desemboquen en l'eliminació d'alguns aspectes del protocol. En aquest sentit, Donaldson ha declarat avui que el seu partit prendrà una decisió sobre aquest tema la setmana vinent, al mateix temps que ha traslladat tota la responsabilitat al primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, perquè solucioni aquesta crisi.

"No és moment pel teatre"

Més concretament, la DUP vol que Johnson es comprometi a suspendre unilateralment parts del protocol esmentat si no avancen les negociacions amb la Comissió Europea, una mesura que no sols prolongaria la paràlisi a Irlanda del Nord, sinó que podria també donar pas a una guerra comercial entre Londres i el bloc comunitari. "Aquest no és el moment per al teatre ni per a jocs psicològics, és el moment de la política de cooperació assenyada, és el que vol la gent", ha asseverat avui la presidenta del Sinn Féin i líder del partit a la República d'Irlanda, Mary Lou McDonald. També ha avisat que ningú entendrà la posició de la DUP en un moment en què la "ciutadania sofreix" per la crisi provocada per l'increment del "cost de la vida".