Un retrat de Felip VI construït amb centenars de fotografies del referèndum de l'1 d'octubre va ser la singular i original fórmula que l'Ajuntament de Girona va trobar per complir una sentència judicial que l'obligava a tornar a penjar “el retrat institucional” del monarca a la sala de plens després de més d'una dècada sense cap retrat reial. Ara, aquell mosaic s'ha convertit en el centre d'una batalla judicial que va molt més enllà d'una qüestió decorativa. El debat és si la composició elaborada amb imatges de les càrregues policials, les urnes i la jornada del referèndum independentista pot considerar-se legalment una "efígie" del rei, tal com exigeix la normativa, o si, per contra, l'Ajuntament està desobeint una resolució judicial. Com que el mosaic continua penjat mentre es tramita el recurs, Vox ha tornat a acudir als tribunals i demana que s'estudiï si els fets podrien derivar en responsabilitats penals. L'Ajuntament rebutja aquesta interpretació i defensa que no hi ha cap voluntat de desobeir. Segons argumenta en les seves al·legacions, hi ha "discrepàncies interpretatives" sobre la manera de materialitzar la sentència i, per tant, no es pot parlar d'una negativa conscient ni d'una actitud rebel davant d'un mandat judicial.
De Puigdemont a Salellas: deu anys sense foto del rei
La història es remunta al juny del 2014. Quan Joan Carles I va abdicar, l'aleshores alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va retirar del saló de plens els retrats del rei emèrit i de la reina Sofia. Les imatges mai no van ser substituïdes per les de Felip VI. Durant més de deu anys, la sala de plens va funcionar sense cap fotografia del monarca. Fins que Vox va portar el cas als tribunals. El Jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Girona va donar la raó al partit ultradretà i va recordar que el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals estableix que "en un lloc preferent del saló de sessions hi haurà col·locada l'efígie de Sa Majestat el Rei".
"Acatem passant a l'atac"
Davant l'obligació judicial, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, va optar per una solució tant imaginativa com polèmica. El setembre del 2025 el consistori va penjar una imatge de Felip VI elaborada a partir de centenars de fotografies de l'1 d'octubre. Al costat hi va afegir un plafó explicatiu que recordava que la presència del retrat era fruit d'un "imperatiu legal" i criticava el discurs que el monarca va pronunciar el 3 d'octubre del 2017, quan no va condemnar la violència policial exercida durant el referèndum. "Acatem passant a l'atac", va resumir aleshores Salellas, que va defensar el mosaic com una manera de complir la sentència sense renunciar al rebuig institucional de Girona cap a la monarquia espanyola. Per al govern municipal —format per Guanyem, Junts i ERC—, el retrat servia alhora per acatar la resolució judicial i reivindicar la memòria de l'1-O.
Els arguments de l’Ajuntament
El jutjat no ho va veure igual. Al febrer, una nova interlocutòria va concloure que el mosaic no complia l'esperit de la sentència perquè no era una imatge institucional i perquè incorporava una càrrega política incompatible amb la neutralitat que s'espera d'un retrat oficial. El tribunal va ordenar retirar-lo i substituir-lo per una fotografia institucional de Felip VI en el termini d'un mes. L'Ajuntament va recórrer contra la decisió basant bona part de la seva defensa en una qüestió lingüística. Segons el consistori, la llei no obliga a penjar una fotografia oficial concreta, sinó una "efígie". I per demostrar que el mosaic compleix aquest requisit, recorre a la definició de la Real Academia Española (RAE), que descriu una efígie com una "imatge o representació d'una persona" i inclou com a sinònims paraules com retrat, pintura, figura o icona. A més, Girona recorda que el mateix jutjat va admetre en la seva resolució que la figura de Felip VI és perfectament reconeixible en el mosaic.
La batalla pel lloc del retrat
La disputa no afecta només la imatge, sinó també la seva ubicació. A la interlocutòria del febrer resolia que la ubicació no era la correcta i exigia que es col·loqués en un dels "laterals immediats" a la presidència, perquè l'espai central del saló de plens l'ocupa ja un escut de pedra de la ciutat. El jutjat considera que el retrat ha d'estar situat en un espai de màxima visibilitat, proper a la presidència del ple i a l'escut de la ciutat. L'Ajuntament, en canvi, sosté que el tribunal s'ha "extralimitat" perquè la normativa no especifica en quin punt exacte de la sala s'ha de col·locar la imatge del rei. Segons el consistori, determinar l'organització dels espais municipals forma part de l'autonomia local i no correspon als tribunals decidir on s'ha de penjar un quadre dins del saló de plens. L'Ajuntament sosté que la decisió del jutjat suposa una "vulneració de l'autonomia local". També, perquè en cap cas l'article 85.2 del ROF especifica llocs concrets del saló de plens on s'ha de penjar la imatge del Borbó.
Vox torna a la càrrega
Mentre espera que el jutjat es pronunciï sobre aquest recurs, l'Ajuntament de Girona ha hagut de respondre a una nova ofensiva judicial de Vox. El partit d'ultradreta ha presentat un altre escrit davant del contenciós en què denuncia que, quatre mesos després de la interlocutòria, el consistori continua mantenint al saló de plens el mosaic de Felip VI elaborat amb fotografies de l'1-O i no l'ha substituït per un retrat institucional del monarca. En el seu escrit, Vox reclama al jutjat que identifiqui el càrrec municipal responsable de complir la resolució i que li imposi multes coercitives de 1.000 euros, renovables fins que s'executi completament l'ordre judicial. A més, insta el tribunal a estudiar una eventual via penal per l'incompliment de la interlocutòria.
Les al·legacions del consistori, presentades a principis de juny, rebutgen aquesta interpretació. L'Ajuntament sosté que no hi ha cap voluntat d'incomplir les resolucions judicials i argumenta que encara persisteixen "discrepàncies interpretatives" sobre la manera de materialitzar-les. Per això, considera que no hi ha cap base jurídica per imposar sancions ni per obrir la porta a responsabilitats penals, ja que no s'ha produït cap "conducta de resistència conscient, deliberada, persistent i rebel davant un mandat judicial clar i inequívocament formulat".
Més que un retrat
El litigi ha acabat convertint un simple retrat en un símbol polític. Per a Vox, el mosaic és una manera de burlar una resolució judicial i de ridiculitzar la institució monàrquica. Per al govern de Girona, és una forma legítima de complir la llei sense renunciar a expressar el posicionament polític de la ciutat respecte al rei i al paper que va tenir durant la crisi de l'1 d'octubre. La decisió final dels tribunals determinarà si una imatge construïda amb fotografies del referèndum pot ser considerada oficialment una "efígie" del rei.