L'advocat i president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, ha denunciat aquest dimecres a Prada que les polítiques de memòria impulsades per l'Estat i, ara també, la futura llei catalana de memòria "no garanteixen una reparació efectiva" als ciutadans i entitats que van patir confiscacions durant la Guerra Civil i el franquisme. Cruanyes ha fet aquestes consideracions aquest dimecres en el marc de la 58a edició de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), en la ponència 'La reparació de les requises del patrimoni cooperatiu català. Més enllà de les paraules, els fets'. El president de la Comissió de la Dignitat ha posat el focus especialment en el patrimoni de les cooperatives, mutualitats, confraries i altres entitats del moviment associatiu català que va ser confiscat durant la dictadura. Cruanyes ha recordat que entre els anys 1978 i 1979 la Generalitat restaurada va elaborar un inventari del patrimoni requisat entre 1939 i 1943. Segons ha explicat, aquell document, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, és una mostra de la voluntat inicial de les institucions catalanes de reparar les injustícies comeses pel franquisme.
"Què se n'ha fet d'aquella voluntat de fer justícia i reparació?", s'ha preguntat Cruanyes, que ha lamentat que aquest esperit s'hagi anat perdent amb el pas dels anys. "En aquell moment la Generalitat restablerta era conscient de la seva continuïtat jurídica i política amb la Generalitat republicana i treballava com un autèntic govern. És un esperit que avui trobo a faltar", ha afirmat. Cruanyes ha situat la seva denúncia en el marc del dret internacional i de la justícia transicional. Ha recordat que les Nacions Unides han establert els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició com a elements fonamentals davant de vulneracions greus dels drets humans. En aquest sentit, ha subratllat que la reparació no pot limitar-se a reconeixements simbòlics, sinó que ha d'incloure, quan sigui possible, la restitució dels béns confiscats o una compensació econòmica.
Una legislació "discriminatòria"
L'advocat ha criticat especialment que l'Estat espanyol hagi aprovat normes específiques per restituir els patrimonis confiscats a partits polítics i sindicats, però que no hagi establert un mecanisme equivalent per als particulars i les entitats associatives, cooperatives i mutualistes. Ha recordat que la Llei 43/1998 va establir la restitució o compensació dels béns requisats als partits polítics durant el franquisme, una norma que posteriorment es va ampliar. També ha citat les mesures aprovades per restituir els patrimonis confiscats als sindicats, amb indemnitzacions i retorn d'edificis.
En canvi, ha lamentat que "no hi ha cap llei referent a la restitució del patrimoni dels particulars ni a associacions, entitats cooperatives o mutuals", més enllà de casos concrets. Segons Cruanyes, això ha creat una situació "discriminatòria" en què determinades víctimes han estat reparades mentre que d'altres han quedat fora de qualsevol mecanisme efectiu. El president de la Comissió de la Dignitat ha recordat també les conclusions de diferents relators de les Nacions Unides, que han assenyalat les mancances de l'Estat espanyol en matèria de restitució i reparació. Entre aquestes, ha destacat la manca de mesures específiques per atendre les peticions relacionades amb els béns confiscats a particulars.
Crítiques a la llei estatal de memòria
Cruanyes ha centrat bona part de la seva intervenció en la llei de memòria democràtica estatal, que considera insuficient per garantir la reparació patrimonial. Segons ha explicat, la norma parla del "resarciment" dels béns confiscats, però deixa la concreció d'aquest dret per a un desplegament legislatiu posterior. L'advocat ha carregat especialment contra el fet que la norma estableixi mecanismes de reconeixement, però no asseguri, segons la seva interpretació, cap efecte indemnitzatori. Ha definit aquesta situació com una "reparació sense reparació", un "autèntic oxímoron".
També ha posat com a exemple la resposta de la Fiscalia de Memòria davant d'una consulta sobre els diners republicans lliurats obligatòriament al Banc d'Espanya el 1939. Segons Cruanyes, la Fiscalia hauria deixat clar que un eventual procediment només podria servir per obtenir una declaració judicial sobre els fets, però no generaria cap dret a indemnització, restitució o reparació econòmica. Per això, ha qüestionat que l'Estat pugui presentar els reconeixements simbòlics a les víctimes com una resposta suficient. "Les mesures de memòria mai poden substituir les mesures de justícia i reparació", ha defensat, fent seva la línia marcada pels relators de l'ONU.
"La futura llei catalana encara hi és a temps"
Cruanyes també ha analitzat el projecte de llei de memòria que tramita actualment el Parlament de Catalunya i que el Govern preveu aprovar aquesta tardor. Segons ha explicat, el text ha evolucionat arran de les esmenes presentades per la Comissió de la Dignitat, però encara manté mancances importants. En concret, ha valorat positivament que el pre-dictamen de la comissió parlamentària incorpori mecanismes per investigar confiscacions de paper moneda, dipòsits bancaris, obres d'art i béns immobles, així com fórmules per facilitar l'accés als registres de la propietat i documentar possibles transmissions fraudulentes durant la dictadura.
Tanmateix, ha criticat que el redactat no estableixi de manera clara el deure de restitució dels immobles o béns als seus legítims propietaris. El text preveu que el Govern determini "els terminis, les condicions i les formes de compensació" en aquells casos en què s'acrediti que la Generalitat és actualment titular de béns confiscats pel franquisme. Per a Cruanyes, aquesta formulació és insuficient. "No reconeix el deure de restitució de les propietats als legítims propietaris i deixa de banda els ajuntaments i altres entitats públiques que tinguin béns confiscats", ha advertit. L'advocat ha reclamat que la futura llei estableixi explícitament que les administracions públiques catalanes han de restituir els béns espoliats quan sigui possible i compensar-ne econòmicament els propietaris quan la restitució material no sigui viable.
El patrimoni cooperatiu, en el centre de la reclamació
La ponència ha posat un èmfasi especial en les cooperatives i les entitats mutualistes, moltes de les quals van desaparèixer durant la dictadura i no van poder recuperar jurídicament els seus béns després de la recuperació de la democràcia. Cruanyes ha assenyalat que una part d'aquest patrimoni continua en mans d'administracions o institucions públiques. Ha citat casos com la Casa del Poble de Blanes o el Centre Obrer de la Sénia com a exemples en què la restitució dels immobles s'ha pogut produir parcialment, tot i que encara hi ha qüestions pendents.
En aquest context, ha defensat que la reparació no s'hauria de limitar als casos en què encara existeix l'entitat original. Quan una cooperativa o associació ha desaparegut sense continuïtat jurídica, proposa aplicar una fórmula similar a la utilitzada amb el patrimoni sindical acumulat. La proposta de la Comissió de la Dignitat és crear un "Patrimoni Cooperatiu Històric de Catalunya" amb els béns que no puguin ser restituïts als seus propietaris originals. Aquest patrimoni, segons ha plantejat Cruanyes, hauria de ser gestionat per representants de les institucions i del moviment cooperatiu i destinar-se exclusivament a activitats relacionades amb el cooperativisme.
"Seria un acte de justícia per aquells cooperadors que van bastir aquest patrimoni amb els seus jornals, fent que continuï destinat a l'ideal cooperatiu", ha defensat. Cruanyes ha acabat la seva intervenció advertint que encara hi ha marge per modificar la futura llei catalana. "Encara hi som a temps", ha afirmat, abans de reclamar que Catalunya no aprovi una norma que, a parer seu, no compleixi els principis internacionals de justícia transicional. "No volem passar com un país que ignora el dret internacional de justícia i manté la impunitat del franquisme més enllà dels 85 anys que portem", ha conclòs.