Aquest dimarts s’ha iniciat la intervenció de conservació i restauració de la portalada del Monestir de Santa Maria de Ripoll. El Departament de Cultura, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), dirigeix i coordina l’actuació, que donarà més estabilitat a la portalada a llarg termini i en millorarà la imatge.

La intervenció, que finalitzarà el desembre del 2016, se centra en la neteja general de les capes de superfície alterades i en la consolidació puntual de la pedra descohesionada. L’objectiu principal és netejar brutícia superficial i retirar les capes de resina alterada de sobre la portada, sense comprometre la consolidació puntual de la pedra. D’aquesta manera es vol realçar l’escultura i el repertori iconogràfic de la portada, tot respectant els seus materials originals.

La intervenció és executada per l’empresa Arcovaleno SL i es preveu que tingui una durada aproximada de 4 mesos. La duu a terme un equip de cinc professionals, sota la direcció del CRBMC, i té un cost total de 125.000 euros, finançat pel Patronat del Monestir de Ripoll, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura.

L’actuació es fonamenta en un seguit d’estudis, d’analítiques i de treballs que s’han fet durant els últims anys, ratificats per una comissió d’experts, creada per generar el màxim consens, atesa la complexitat de la intervenció.

Estudis previs

El CRBMC ha dut a terme estudis previs a la intervenció, que s’han centrat en el coneixement científic dels materials de la portada i a tenir un coneixement integral i precís del seu estat de conservació. Així, s’han fet anàlisis geològiques i fisicoquímiques per determinar el tipus de pedra i de resines afegides i les restes de policromia, i s’han identificat múltiples dipòsits de brutícia i crostes negres puntuals. Paral·lelament, s’han fet els aixecaments planimètrics amb els mapes de patologies a fi d’identificar alteracions mecàniques superficials, com descamacions, fissures, petites pèrdues, etc. i les alteracions provocades per la resina de les capes superficials. Tots els estudis han estat complementats amb fotografia analítica mitjançant la macrofotografia, la llum ultraviolada UV i amb càmera termogràfica.

A fi de poder elaborar un adequat projecte de conservació i restauració, s’ha fet un estudi per definir els sistemes de neteja amb làser, química i en microprojecció. Així, es preveu realitzar una neteja superficial en sec, amb pinzells suaus i aspiració dels dipòsits de pols superficial, seguida d’una neteja làser de les restes de resina envellida que enfosqueix la superfície. També es farà una neteja controlada de les restes de policromia original i s’eliminaran les crostes negres superficials. Paral·lelament, tots aquells punts que ho requereixin seran consolidats amb l’aplicació de productes específics.

La portalada de Ripoll

La portada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll, situada a la façana occidental, data de mitjan segle XII i substitueix la porta primitiva del temple. És una gran estructura rectangular adossada al mur, realitzada en pedra de gres local i treballada en relleu amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics. Es tracta d’una obra única que ha estat batejada com la “Bíblia esculpida en pedra”, i es considera un referent indiscutible de l’art romànic internacional. La seva singularitat rau tant en la seva forma, un gran arc de triomf, com en la riquesa i complexitat del programa iconogràfic, concebut molt probablement per la mateixa comunitat de benedictins ripollesos. La portada és inscrita a la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la UNESCO, tràmit imprescindible perquè pugui arribar a ser declarada Patrimoni Mundial.

La portada mesura aproximadament uns 11 metres d’amplada per 7 metres d’alçada i forma un conjunt d’uns 80m2 de superfície esculpida visible i ocupa un volum de 21 m3, que es calcula que pot assolir unes 11 tones de pes. Està formada per carreus de gres de 25 cm de profunditat sustentats per gravetat.

Tot i la convulsa història moderna del monestir de Ripoll, no és fins a la desamortització de Mendizábal que s’inicia un període d’abandonament que compromet la conservació i la integritat  de la portada, sobretot amb la caiguda de l’atri, que deixa durant uns quants anys la portada a la intempèrie, i al vandalisme.

Intervencions anteriors

Elies Rogent va dur a terme una restauració entre 1886 i 1893, amb què va reconstruir el monestir i li va tornar a donar l’ús que havia perdut, i amb què va tornar una certa estabilitat a la portada i al seu entorn. Tot i això, la portada es va continuar degradant de manera menys accentuada, tant per les condicions ambientals de la zona, com per la presència d’humitats elevades del terreny o la contaminació de l’ambient industrial del Ripoll de l’època.

Amb l’impuls que van donar les institucions del moment a la restauració i recuperació de monuments, a cavall dels anys 60 i 70 del segle passat, es va iniciar un període d’intervencions continuades a la portada, en què van participar professionals tant de l’àmbit estatal com internacional. L’interès principal d’aquestes intervencions era la consolidació de la pedra sedimentària de la portada, que estava molt disgregada, i que en aquells moments es feia amb l’aplicació de resines sintètiques molt emprades en l’àmbit internacional. Es van fer multitud de proves, amb més o menys fortuna, tant amb els productes més innovadors de l’època com amb algunes tècniques tradicionals, a fi de trobar el mètode de restauració més adient. Així, el 1964,  l’Instituto Central de Conservación i Restauración (ICCR), va fer la intervenció que li ha atorgat l’aspecte actual.

Posteriorment, i a partir de 1988, el CRBMC va anar fent feines de manteniment i conservació de la portada en acord amb el Bisbat de Vic i les institucions locals, fins que, l’any 1993, el  Departament de Cultura va passar a gestionar directament la conservació de la portada.  L’actuació més important mai feta a la portada va ser la intervenció en conservació preventiva feta l’any 1994 pel Servei de Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura, en què es va optar per tancar l’atri i climatitzar aquest espai, amb l’objectiu de crear un ambient estable que permetés un control constant de la humitat relativa, la temperatura i la incidència de les radiacions solars en uns paràmetres fixes de seguretat per als materials constitutius de la portada. D’aquesta manera, es va aconseguir estabilitzar les diverses degradacions que patia l’obra, entre les quals convé remarcar l’envelliment de les resines sintètiques que al cap dels anys s’han anat enfosquint. A partir del 2007, el CRBMC s’ocupa íntegrament de la conservació preventiva i restauració de la portada, i en els últims anys s’han promogut els estudis previs necessaris per diagnosticar amb el màxim rigor científic possible el seu estat de conservació i arribar a  definir l’actual projecte.