El reconeixement que el Parlament de Catalunya ha fet de l’autogovern del nord i l’est de Síria, en al·lusió al Kurdistan, ha arribat a aquest país. L'agència ANF News, que difon notícies del Kurdistan, s'ha fet ressò del reconeixement del legislatiu català, amb el títol de "Catalunya reconeix l'administració autònoma del nord i l'est de Síria".
"La comunitat autònoma de Catalunya ha reconegut oficialment l'administració autònoma del nord i l'est de Síria. 80 diputats han votat aquest dimecres a favor d'una resolució, mentre que altres 49 diputats al Parlament català –tots ells diputats dels partits de dreta PP, Cs i Vox– han votat en contra. Aquesta és la primera vegada que un Parlament reconeix l'autogovern o Rojava com a "subjecte polític", una novetat i un avenç diplomàtic", assenyala ANF News.
"Amb el reconeixement de l'administració autonòmica, el Parlament català també estableix vincles institucionals i de la societat civil entre Catalunya i el nord i l'est de Síria. Es demana a institucions, ONG i ciutadans que promoguin una "xarxa de solidaritat" per "participar en la reconstrucció de la regió de forma fraternal". També es proposa una iniciativa similar a una xarxa solidària que va existir amb Bòsnia els anys noranta per a la reconstrucció material, l'admissió permanent o temporal de refugiats, l'agermanament de ciutats i el compromís cívic. Aquest punt va tenir el suport de gairebé tots els grups parlamentaris: l'extremista de dreta Vox s'hi va oposar, i Cs i PP es van abstenir", indica.
"Catalunya reconeix l'administració autònoma del nord i l'est de Síria", titula ANF News
El Parlament de Catalunya va reconèixer aquest dimecres el Kurdistan sirià, també conegut com a Administració Autònoma del Nord-est de Síria, en una proposta de resolució presentada pels grups d'ERC, Junts, la CUP i els comuns. A més de reconèixer la regió, la proposta de resolució "insta a les institucions catalanes a establir relacions institucionals amb aquesta administració" i "posa en valor el potencial del confederalisme democràtic com a solució pacífica, inclusiva, democràtica i de convivència a l’Orient Mitjà basada en el municipalisme, el feminisme i l’ecologisme social".
El text també fa una crida "a les institucions, a la societat civil i a la ciutadania de Catalunya a impulsar una xarxa de solidaritat per participar de la reconstrucció de la regió i amb fraternitat amb la seva ciutadania, tant per la reconstrucció material del país, com per l’acollida permanent o temporal de persones refugiades; tot emmirallant-se en la xarxa de solidaritat entre Catalunya i Bòsnia a principis dels 90, basada en la fraternitat entre els dos pobles, la cooperació i la participació ciutadana i un rol actiu del municipalisme".
En el debat, el diputat d'ERC Ruben Wagensberg, el de Junts Francesc de Dalmases, la de la CUP Eulàlia Reguant, i la dels comuns Susana Segovia van expressar la seva solidaritat amb el poble kurd i van lloar "el municipalisme, el feminisme i l'ecologisme social" de l'Administració Autònoma del Nord-est de Síria.
Ara bé, tant Wagensberg com De Dalmases van anar una mica més enllà i van assenyalar els vincles del govern espanyol amb la Turquia d'Erdogan, el principal enemic dels kurds i de l'administració que governa el Kurdistan sirià. El parlamentari de Junts, en clara referència als comuns, va demanar "coherència" entre el que es vota al Parlament i el que es fa a Madrid o a Brussel·les.