No han estat poques les veus que al llarg dels darrers anys han pronosticat la mort del liberalisme. En una recent entrevista al Financial Times, el president rus Vladímir Putin afirmava sense contemplacions que «el liberalisme ha quedat obsolet». Des de l’àmbit acadèmic, un gran nombre d’intel·lectuals i teòrics de la filosofia política com Patrick Deneen (Per què ha fracassat el liberalisme?), Edward Luce (La retirada del liberalisme occidental), Mark Lilla (El retorn liberal: Més enllà de la política de la identitat), James Traub (Què fou del liberalisme?) o Steven Levitsky i Daniel Ziblatt (Com moren les democràcies) ja auguren —i lamenten— un futur il·liberal.

Paradoxalment, en la darrera dècada també hem estat testimonis d’un autèntic escarni públic al sistema liberal —o neoliberal—, al qual s’ha acusat de provocar innumerables desgràcies, des del col·lapse econòmic fins al desastre mediambiental, passant per l’augment de les desigualtats, la inseguretat ciutadana o l’epidèmia de la soledat (Monbiot, 2016). No deixa de ser irònic que des dels mateixos altaveus mediàtics en què fa no gaire se li atribuïa al liberalisme el verí de tots els mals, avui se’n decreti —i planyi— una prematura defunció (...)

Què entenem però, per liberalisme? (...) El liberalisme és la filosofia de la llibertat individual contra la servitud o la subordinació, la filosofia dels sistemes jurídics basats en el respecte als drets aliens, més que en l’exercici del poder arbitrari; la filosofia de la prosperitat compartida mitjançant l’intercanvi i la cooperació lliure i voluntària, en lloc del treball forçós o el saqueig; la filosofia de la tolerància i la convivència pacífica de religions, ètnies i estils de vida, davant dels conflictes religiosos, ètnics o tribals. El liberalisme ens va descobrir la consciència política dels drets individuals, va erosionar l’esclavitud i va animar la humanitat a abraçar el comerç i la creativitat en comptes de la guerra, la violència i l’autoritarisme. La història del liberalisme és la història de l’ennobliment universal. El liberalisme, és en resum, la filosofia del món modern (...).

El liberalisme és una filosofia humil—no pretén dirigir paternalment la vida d’altri— i una filosofia minimalista —l’ordre polític liberal situa les bases jurídiques que permeten la cooperació i convivència pacífica entre les persones, alhora que es respecten els heterogenis projectes de vida de cadascuna d’elles. Enfront de la temptació autoritària consubstancial a qualsevol projecte polític maximalista, els liberals considerem que la tolerància és el millor dic de contenció contra els abusos de poder. El liberalisme, emprant una expressió de Hannah Arendt "respectarà la llibertat per ser lliures" (...).

El liberalisme va néixer, també, com una trinxera contra la por. Una trinxera que protegia l’heterodòxia —en aquell moment religiosa— dels dissidents, així com el seu patrimoni. La primera es protegia mitjançant la tolerància; el segon, mitjançant la propietat. Cal estar previnguts, també, davant d’aquells que aspiren al poder exhibint la seva bondat i els seus desitjos justiciers. Mentre alguns volen un món perfecte, els liberals volem un món millor. Com digué Richard Rorty, "el discurs liberal sempre ha sonat com un avorrit sermó de cauteles i renúncies, un cant a les emocions burgeses de l’austeritat i la contenció. El populisme inflama, el liberalisme avorreix, i l’avorriment és avui l’emoció més universalment defugida" (...).

Les urgències que presenten els nous temps atorguen al populisme un avantatge narratiu, com ja succeí en el període d’entreguerres. Quin discurs oferim davant d’aquells que pretenen debilitar els contrapesos institucionals, els drets de propietat o la seguretat jurídica? I davant la xenofòbia o el proteccionisme? Com podem avançar cap a un creixement econòmic més inclusiu i respectuós amb el medi ambient? Quines reformes fiscals poden conjugar alhora eficiència, suficiència i equitat sense perjudicar, però, la innovació i l’emprenedoria? Com podem preparar les noves generacions per al canvi tecnològic? Sobreviurà el mercat de treball a l’impacte de la robotització? Hem de posar límits a la llibertat d’expressió per combatre la crispació social o la postveritat? És possible un nou model de governança més enllà de l’Estat-nació?

Aquest llibre revisa alguns dels reptes —polítics, culturals, socials, econòmics, tecnològics— més importants del nostre temps i planteja oportunitats de canvi. No ho fa amb la pretensió d’oferir una resposta tancada, un únic camí. L’assaig busca més aviat regalar al lector l’oportunitat del dubte, de la reflexió oberta i fins i tot, de la contradicció.  Les idees són eines mentals que ens ajuden a interactuar entre nosaltres i amb el món. Davant el setge a l’ordre liberal cal plantejar idees i reformes en el marc de la igualtat humana, la llibertat i la civilitat. Malgrat els presagis apocalíptics i les cròniques d’una mort anunciada, el liberalisme és avui més viu que mai. Et convidem a comprovar-ho.

Fragment del llibre La Resposta Liberal, obra de l’Institut Ostrom publicada per Editorial Base