Un retard injustificat per aclarir el Catalan Gate, el cas més gran d'espionatge a l'independentisme català. L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir la primera investigació sobre l’espionatge a polítics catalans amb el programari Pegasus que va arribar als jutjats, després que el jutge instructor hagi trigat dos anys i mig en elevar el cas a l’òrgan superior. Es tracta de l’espionatge que van denunciar els republicans Roger Torrent, quan era president del Parlament i el llavors diputat d’ERC Ernest Maragall, que van denunciar haver estat espiats el 2019, amb infeccions als seus mòbils, que en el cas de Torrent, era de la cambra catalana.
A més d’ordenar la reobertura de la investigació, la secció 6a de l’Audiència de Barcelona ha admès, parcialment, diferents proves, reclamades pels lletrats del Parlament, resolució avançada per elDiario.es i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns. Ara, el jutge ha de demanar informació a l’empresa propietària de Pegasus, NSO Group, i també al Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), que els republicans acusen d’haver-los espiat.
No és una causa general
En concret, l’advocat de Torrent i Maragall, Andreu Van den Eynde, va presentar la querella l’any 2020; dos anys després, el maig de 2022, el titular del jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, el magistrat José Antonio Cruz de Pablo, a qui li va tocar la denúncia, va arxivar-la amb el suport de la Fiscalia. L'instructor no va acceptar més proves en assegurar que era “una espècie de causa general”, argument rebutjat ara per l’Audiència de Barcelona.
Els lletrats del Parlament van presentar recurs de reforma subsidiari d’apel·lació, rebutjat pel magistrat el 21 de novembre de 2023. Això no obstant, el magistrat no va elevar el recurs a l’Audiència de Barcelona fins al 6 de març passat, segons indica a la resolució el tribunal, que ha resolt el recurs el maig passat.
Cal recordar que el jutge Cruz va rebutjar unificar la desena de querelles presentades per polítics i representants d'entitats independentistes. Això no obstant, al final va acceptar la d'exdiputats de la CUP, malgrat que no hi ha hagut cap avenç, com a la majoria.
Imputació de l'exdirectora del CNI
Paral·lelament, l'exdirectora del CNI, Paz Esteban està imputada en quatre causes d'espionatge a independentistes. La causa més avançada és la de l'espionatge a Pere Aragonès, quan ocupava el càrrec de vicepresident i president del Govern. El titular del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, espera la resolució de recursos per enviar el cas a judici, si res canvia.
Pel que fa a la resta d'investigacions, els jutges instructors decreten el sobreseïment en no obtenir resultats, però l'Audiència de Barcelona els fa reobrir la majoria. Un darrer cas reobert és la investigació arran de la denúncia d'Òmnium pel Catalan Gate, mesos després que el jutjat d'instrucció 21 de Barcelona arxivés la instrucció.