Carpetada per ara al cas. El Jutjat d'Instrucció número 21 de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa que instruïa per el presumpte espionatge amb el programari maliciós Pegasus als telèfons mòbils de dirigents d'Òmnium Cultural durant el 2018, 2019 i 2020. En concret, els afectats haurien estat l'exvicepresident Marcel Mauri, la responsable internacional i legal de l'entitat Elena Jiménez i la periodista Txell Bonet. La querella es va presentar ara fa quatre anys, en transcendir les suposades escoltes. L'entitat independentista ha presentat un recurs davant l'Audiència de Barcelona.
Òmnium critica en un comunicat emès aquest dijous que la investigació judicial ha estat "fragmentària, lenta, revictimitzadora i inefectiva" i que tot i haver-hi "indicadors d'infecció", el jutge hagi decidit tancar la investigació. Al recurs presentat davant l'Audiència, l'entitat cultural afirma que s'han aportat nombroses proves pericials informàtiques que "acrediten la infecció" i que "obliguen a impulsar la investigació". Alhora, Òmnium subratlla que el Parlament Europeu, el Consell d'Europa i Nacions Unides "han exigit" a Espanya una investigació "rigorosa i efectiva" sobre l'espionatge amb Pegasus.
El recurs esgrimeix que el jutge no ha demanat cap declaració als perjudicats ni ha sol·licitat cap informació a organismes estatals o europeus, ni tampoc a l'empresa denunciada. "Durant quatre anys, el jutge instructor no ha practicat ni una sola diligència d'investigació", afirma el text que recorre l'arxivament. A més, critica que, a l'escrit del sobreseïment, el magistrat afirmi que si no hi ha hagut resultats a la investigació ha estat perquè els denunciants no van voler entregar els telèfons mòbils a la policia.
"Si hi ha letargia, en cap cas és atribuïble a les acusacions" ni es pot culpar els querellants de "falta de col·laboració per no haver entregat els seus dispositius telefònics", afegeix Òmnium. A parer dels responsables de l'entitat, això suposaria vulnerar el seu dret a la intimitat i el secret de les comunicacions. És "una clara revictimització" quan "és precisament aquest dret l'espina dorsal del bé jurídic" que s'intenta protegir, sosté l'entitat. L'actual president d'Òmnium, Xavier Antich, ha valorat que l'arxivament de la causa després de quatre anys d'investigació "només es pot explicar des d'un punt de vista polític, i en cap cas jurídic o de preservació de drets".
Ja al desembre, els afectats van denunciar en un escrit tramès al jutge "demores greus i injustificades" en el procés judicial. Llavors, els afectats van explicar que els Mossos d'Esquadra al·legaven que no sabien com fer una anàlisi pericial de les còpies proporcionades dels seus telèfons mòbils perquè no eren "completes" i que necessitaven una còpia sencera dels dispositius. Mauri, Jiménez i Bonet van replicar que aquesta exigència és "absolutament desproporcionada" i van acusar la policia de voler "accedir a tot el seu contingut privat amb l'excusa d'una limitació tècnica".
Òmnium es querella contra NSO Group i denuncia una "estratègia organitzada"
Òmnium va presentar una querella contra NSO Group, l'empresa israeliana propietària i responsable de Pegasus, per la "vulneració massiva i greu de drets fonamentals", que suposava l'ús d'aquest programari d'espionatge. En concret, diuen que vulnera el dret al secret de comunicacions i a la intimitat o el dret de la llibertat d'expressió. En la mateixa línia, l'entitat defensa que les "dates concretes i les persones espiades" demostren que hi ha hagut una "estratègia organitzada" que tenia com a objectiu l'espionatge a l'expresident de l'entitat encausat pel Procés Jordi Cuixart. Des d'Òmnium també van reclamar que, per seguir amb la investigació judicial, "cal que el govern espanyol desclassifiqui tota la informació que el CNI té sobre els tres afectats"