En els darrers dies el diputat de Ciudadanos per Màlaga, Guillermo Díaz, va mofar-se de que Quim Torra sigui considerat el president 131 de la Generalitat de Catalunya. Posteriorment altres líders espanyolistes se li han afegit. Al·leguen que la Generalitat restaurada el 1931 no té res a veure amb la Generalitat anterior. Però, en canvi, no plantegen cap qüestionament de que el rei Felip sigui el VI. Presenten la monarquia espanyola com una entitat, immutable, sense cap ruptura i així la naturalitzen.
Mai podria ser el VI a la Corona d'Aragó
Felip de Borbó i Grècia mai no podria ser Felip VI d'Espanya, per la senzilla raó que la Corona comuna és posterior al primer Felip. De fet, Felip I de Castella, anomenat el Bell, casat amb Joana la Boja, va ser rei de Castella del 1504 a la seva mort, el 1506 (en realitat, només va governar efectivament uns mesos, el 1506). Però mai no va ser coronat rei d'Aragó, perquè encara vivia el rei Ferran II. Per tant, en la tradició catalana, als reis Felip se'ls atribuïa una numeració inferior: al fill de Carles I, Felip "el Prudent" li correspondria el títol de Felip I. El seu fill, Felip "el Pietós", hauria de ser considerat, doncs, Felip II, i el seu net, Felip el Gran, hauria de ser considerat Felip III. Felip d'Anjou, l'Animós, el Felip V de Castella, seria Felip IV en la numeració de la Corona d'Aragó. Així doncs, al Felip "el preparat" (com alguns pretenien batejar-lo, ja abans de prendre el poder), li correspondria el número V en la línia genealògica de la Corona de Aragón, i també seria el IV de la monarquia comuna.
El IX de Navarra
Al Regne de Navarra, tampoc Felip de Borbó i Grècia seria el VI de la línia reial. La monarquia navarresa ja tenia, abans de la invasió castellanoaragonesa de 1512, tres reis Felips. Els primers eren reis de França i van regnar a Navarra com a Felip I (1268-1314) i com a Felip II (1292-1322). Felip d'Evreux (1306-1343), va ser rei del Regne de Navarra, com a Felip III, del 1329 fins a la seva mort.
Felip, l'irresponsable
Sens dubte, un element és cert en el discurs de Ciudadanos. Òbviament, la Generalitat d'avui en dia és molt diferent, i més democràtica, que la que es va crear el 1359, dirigida per Berenguer de Cruïlles. El temps no passa en va. No obstant, la monarquia espanyola té en alguns aspectes molts més elements de continuïtat històrica. La Constitució estableix, per exemple, que el monarca espanyol és irresponsable i inviolable: els ciutadans no tenen cap possibilitat real de reivindicar-li cap responsabilitat per les seves accions. Seria impossible, doncs, que els ciutadans de l'Estat reclamessin, per exemple, que s'investiguessin els comptes de la família reial, o la seva implicació en negocis bruts d'empresaris espanyols. Ben bé igual que amb els seus més antics antecessors al tron.