És un patró habitual de La Moncloa. La setmana ha començat amb el que sembla un globus sonda. El que publicava la portada d’El País aquest dilluns: “El govern espanyol s’obre a reduir a la meitat la pena de sedició”. El diari explicava, a través de fonts monclovites, que “Sánchez només impulsarà la reforma del Codi Penal si ERC, els vots de qui necessita, no exigeix l’eliminació del delicte”. Un cop llançada la bomba, aquest dimarts, fonts de l’executiu central aclareixen que no hi ha cap “negociació oberta”, que no s’ha concretat “cap proposta”, que estan “oberts a adaptar” la legislació “a les democràcies més avançades” però ara “no es donen” les majories necessàries per a tirar-ho endavant. Des del Senat, la ministra de Justícia, Pilar Llop, també ha avisat que la modificació “no es farà en calent” i que ha d’allunyar-se de “casos concrets”. Mentre Madrid refreda expectatives, la Generalitat pressiona per arribar lluny.
Les converses entre els governs espanyol i català, i entre el PSOE i ERC, sobre la modificació del delicte de sedició han existit des que la taula de diàleg va acordar el passat juliol avançar en reformes legislatives per “superar la judicialització del conflicte polític”. Fins i tot des d'abans. I, segons els republicans, les majories parlamentàries també poden existir. Tot depèn de l’abast que tingui la reforma, si és una simple reducció de penes, una nova redacció del tipus penal o una supressió del delicte. Per això la pressió arriba de totes bandes.
ERC fa front a la negociació de la sedició en la solitud parlamentària evidenciada els últims dies, després de la ruptura del Govern de la Generalitat. Hi ha la necessitat d’esprémer la seva força a Madrid. Fonts properes a l’equip negociador admeten que tenen la pressió de Junts per Catalunya i la CUP al damunt del clatell i per això no volen cap pas en fals. Els exsocis i els anticapitalistes han situat el llistó mínim en la supressió de l’article. Des de Calàbria i des de Palau eviten especular públicament amb propostes, però pressionen perquè sigui “exigent”. Els missatges tant de Marta Vilalta com de Patrícia Plaja són els mateixos: “L’Estat ja sap què ha de fer”. Esperen alguna mena de concreció en la reunió de la taula de diàleg que s’hauria de celebrar abans que acabi l’any, encara sense data. Les mateixes fonts reiteren que la fi de la repressió no arribarà només per la modificació o supressió d'aquest delicte, sinó que cal anar molt més enllà.
En canvi, els socialistes afronten aquest debat amb pressions per no cedir. Ho fan en plena negociació de la renovació de la cúpula judicial amb el Partit Popular, recuperat a les enquestes sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. Els populars no posaran les coses fàcils al govern espanyol. Aquest passat diumenge, des de Lleida, el cap de l’oposició i líder del PP advertia el president Pedro Sánchez que, de dur-se a terme, seria “el major atemptat contra la igualtat i la llibertat a Espanya”. L'ambient a la capital espanyola es converteix en irrespirable cada cop que apareix Catalunya en el mapa.
En aquest context de pressions, totes dues parts s’han conjurat a dialogar des de la més absoluta discreció, instal·lats en un búnquer. Per la seva delicadesa i complexitat política, la reforma de la sedició és un compromís llargament ajornat per La Moncloa, des dels temps en què Carmen Calvo era vicepresidenta del govern espanyol i el ministre Juan Carlos Campo prometia dur-la al Consell de Ministres abans que acabés l’any 2020, un termini que es va anar postergant fins acabar enterrat. Fins ara, en plena negociació dels pressupostos de l'Estat.
Estàndards europeus
Després dels revessos de la justícia europea a l’espanyola, i dels avisos d’instàncies internacionals, tots dos Governs defensen que el Codi Penal espanyol s’ha d’adaptar als “estàndards” d’altres països europeus. En molts d’aquests Estats ni tan sols existeix aquest delicte. En altres en tenen de similars, però que exigeixen l’ús de la violència i que comporten penes molt més baixes. A Suïssa, els delictes contra la Constitució o l’Estat tenen condemnes d’entre menys d’un any i tres anys en cas d’alçament. A França es castiga amb dos anys de presó si és individual i tres si és en grup. I a Itàlia, el delicte de resistència es mou entre els sis mesos i els cinc anys de presó.
Abast limitat
Des d'Esquerra Republicana insisteixen que la reforma de la sedició és necessària però no és cap panacea. Podria beneficiar la seva secretària general, Marta Rovira, que només està acusada per aquest delicte. Però no tindrien la mateixa sort la resta d'exiliats, com el president Carles Puigdemont, que també és acusat per malversació. Ni altres càrrecs republicans en mans de tribunals ordinaris, com Lluís Salvador o Josep Maria Jové, a qui el jutjat número 13 de Barcelona acusa de malversació, desobediència i revelació de secrets pel seu paper en l'organització del referèndum de l'1-O. Per això reclamen més passos en la desjudicialització.