Clar i contundent. Així és l'apartat dedicat a Espanya de l'informe anual de l'ONG Human Right Watch, que denuncia (a la pàgina 228), en primera instància, que l'"excessiu ús de la força" durant la jornada del referèndum de l'1-O "va espatllar" la votació.

Precisament per això, destaquen que el comissionat de la ONU Human Rights ja va exigir a les autoritats espanyoles una investigació "independent" i "imparcial" sobre aquestes actuacions violentes, mentre que el govern espanyol va aprofitar l'ocasió per cessar tot el Govern i, més tard, iniciar procediments criminals contra 14 representants de l'executiu català.

De fet, l'informe tracta abans l'actuació de la policia espanyola durant el referèndum que els atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017, de l'increment de refugiats que arriben per mar a Espanya en unes "condicions de les instal·lacions policials insuficients", inclosos els del col·lectiu LGTBI, entre d'altres. 

Onze dies més tard de la votació, la mateixa ONG ja va denunciar en un informe la violència policial de l'1-O i va voler fer saber que "la policia espanyola va fer servir una força excessiva quan es va enfrontar a manifestants a Catalunya fent servir porres per atacar persones que no representaven cap amenaça".

En aquell moment, un investigador de Human Right Watch va voler fer saber que "la policia potser tenia la llei de part seva per aplicar una ordre judicial, però això no els donava el dret a utilitzar la violència contra manifestants pacífics", i va carregar contra el govern espanyol perquè, segons apunten, "una de les ordres judicials que tenien era respectar la coexistència entre ciutadans, però van enfrontar-se a protestants pacífics".

 

D'altra banda, el referèndum del Kurdistan tampoc no ha passat desapercebut per l'ONG, que assenyala que el van celebrar malgrat l'oposició del govern iraquià, tot i que després van fer que les autoritats kurdes anul·lessin els resultats de la votació. Alguns dies més tard, les forces iraquianes van reprendre el conflicte saquejant i cremant cases a la ciutat de Tuz Khurmatu i milers de famílies kurdes van haver de fugir de casa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat