Ivan Redondo (Donosti, 1981) explica en el seu llibre El Manual com es dibuixa el full de ruta de l'estrateg que hi ha darrere d'un polític. Redondo es va convertir en un nom poderós del que ell denomina Madrid DF quan va desembarcar a la Moncloa com a cap de gabinet de Pedro Sánchez. Això va ser després de marcar el ritme de la moció de censura que va desbancar Mariano Rajoy del govern. Al seu currículum ja hi acumulava altres fites, com, per exemple, haver portat el popular Xavier García Albiol a l'alcaldia de Badalona, o el també popular José Antonio Monago a la presidència de la Junta d'Extremadura. Però entrar a la Moncloa va ser una altra cosa. El cap de gabinet del president del govern espanyol és, segons explica, "el guardià del missatge, l'arquitecte, el metge i el fusible; és el pont amb la societat civil, el principal cervell polític, la persona que està darrere de tota la maquinària estratègica de la Moncloa". Una peça clau de l'engranatge del govern de l'Estat. No obstant això, una cardiopatia va interrompre abruptament el 2021 el seu recorregut per l'edifici de Semillas del complex presidencial. Va ser un parèntesi en la seva carrera, que va reprendre després de recuperar-se. Redondo ha estat el responsable de les dues campanyes electorals de Salvador Illa al Parlament de Catalunya, la del 2021 i la del 2024, que li va obrir les portes al Palau de la Generalitat.
El PSOE pot guanyar les pròximes eleccions. Cal fer didàctica de la majoria transversal plurinacional i perifèrica que està governant el país
Explica en el llibre que un cap de gabinet és una persona importantíssima, fins i tot més que un ministre. Si no hagués marxat el 2021, Pedro Sánchez estaria en la situació en què es troba ara?
Mai sabem el que podia passar. El que sí que crec és que les persones que van continuar van intentar fer les coses tan bé com van poder. Al final van aconseguir reeditar el govern el 2023, gairebé en un referèndum del sanchisme. El govern està en aquest moment en una situació en la qual ha de decidir per què vol demanar quatre anys més de reelecció. Jo sento que es poden guanyar les pròximes eleccions municipals i també les generals. Cal fer didàctica de la majoria transversal plurinacional i perifèrica que està governant el país. I cal vitaminar-la. I hi ha hagut moments en aquests cinc anys en què no s'ha fet, a parer meu, la didàctica suficient. S'està a temps? Sí. S'està a temps, per descomptat.
Però també en el llibre diu que no es pot estar en el poder a qualsevol preu. Quin argument té Pedro Sánchez per intentar mantenir-se en el poder quan no ha pogut ni aprovar un pressupost?
El president té tres objectius: ser el líder d'una majoria transversal, progressista i perifèrica, que ha de vitaminar. Vitaminar-la és dotar-la de les seves pròpies victòries polítiques. Són els teus socis. Dos, ha de ser el líder de la unitat de l'esquerra. I tres, un repte, que és passar de Pedro Sánchez a Pedro, que és el gran desconegut, encara avui. Si vols quatre anys més, i estem a 12 mesos de les municipals, 14 mesos per a les generals, jo veig tres aspectes que són decisius per encarar el final i encarar una reelecció. El primer té a veure amb presentar uns pressupostos socials. Aquesta setmana el president així ho ha anunciat. Presentar-los amb independència que surtin o no. Presentar el teu programa, les teves polítiques. El segon punt és la plurinacionalitat. Espanya és un Estat plurinacional del sud de la Unió Europea amb molt d'orgull. Jo crec que Espanya es dividirà en dos grans espais en les generals: els que s'unificaran en el sí, entorn d'aquesta idea de la plurinacionalitat, i els que s'estan unificant en el no, entorn del consorci PP-Vox i les seves prioritats nacionals. I un tercer punt, doncs, eleccions.
Aquesta setmana hem viscut la setena moció de censura de la història d'Espanya, que no es presenta i es perd
I al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, què li recomanaria fer, ara que de nou la moció de censura sobrevola la política espanyola?
Aquesta setmana és superespecial perquè hem viscut, tècnicament, la setena moció de censura de la història d'Espanya, que no es presenta i es perd. La qual cosa és increïble. Llavors, el primer que diria és que ha de ser un polític lliure. I, següent pregunta, quina és l'alternativa que proposa? Perquè no l'entenc, no conec encara cap de les propostes. I tres, de veritat el PP, que històricament, encara que ara ja no, ha estat dreta plural, està d'acord en la prioritat nacional que proposa Vox? Creu el PP que és constitucional aquesta prioritat nacional? Madrid és un lloc on o fas una conferència o te la fan i on, si vols peixos, doncs t'has de mullar les mans. Llavors aquesta indefinició és el que a Alberto Núñez Feijóo el fa poc lliure. I si vols ser president d'Espanya, has de ser un polític lliure.
En el llibre parla molt de Catalunya. Diu que vostè el 2017 ja tenia clar el recorregut que havia de fer el procés. Primer, el càstig, amb el 155, i el judici al Suprem, que va determinar que "hi va haver delictes, per la qual cosa els condemnats van trepitjar la presó"; el segon, els indults i el perdó, "quan arribés el moment adequat"; i el tercer, l'amnistia, l'oblit, per a "tots els perjudicats". Era ja un pla preconcebut tot el que va ocórrer?
És una convicció meva. És una política de convivència. Crec en les democràcies fortes que són capaces de perdonar i oblidar. Jo he defensat l'amnistia. Sempre ho he tingut clar. Jo simplement hagués volgut que l'amnistia, i ho explico en el llibre, a El manual, de manera clara, si s'hagués aprovat l'anterior legislatura perquè ho haguessin pogut votar els espanyols, estic convençut que s'haurien guanyat les eleccions.
És a dir, li sembla bé que es puguin votar opcions independentistes, però també que els passos previs a l'amnistia siguin el càstig, el 155 i la presó?
Bé, tant de bo que no s'hagués produït el 155, la veritat. I es va intentar per part de bones persones que no es produís cap vulneració a la legalitat, però quan en una democràcia es produeix una vulneració a la legalitat, sempre s'ha de produir aquesta pena, aquest càstig tècnicament. Una altra cosa és que hi ha moltes persones que volen quedar-se aquí. Això en absolut. A mi m'hauria agradat que hagués estat tot més ràpid. El que passa és que després la justícia té els seus temps, la política té els seus. Què té la política a favor seu? Doncs que pot fer que les coses passin. Llavors jo no entenc el càstig sense el perdó i sense l'oblit.
Crec que Junts és un partit superimportant per al futur; i m'encantarà veure quan Oriol Junqueras pugui desplegar-se políticament en plenitud
I en el final de cicle que dibuixa, a l'independentisme quin futur li veu? O creu que ja està desactivat?
Sempre ha tingut un espai i aquest espai sempre existirà. Per exemple, la situació de Junts. Jo crec que Junts és un partit superimportant per al futur. Entenc que han de trobar els seus diferents espais. Hi ha qui dona per amortitzat a Junts, no és el meu cas. És un partit que em sembla fonamental per a Catalunya. El cas d'Esquerra, el que vull és que puguin participar amb plenitud i que puguin decidir els seus candidats i que es conformin governs i que tinguem legislatures fructíferes. És molt bo per a la resta de l'Estat que puguin entrar, tenir els seus èxits electorals i que puguin competir i que guanyi el millor. Jo el que no compraré mai és una persecució a l'independentisme. M'encantarà veure quan Oriol Junqueras pugui desplegar-se políticament en plenitud. A Catalunya s'ha construït de tota la vida un pont prou ample i fort en el qual han creuat independentistes i no independentistes.
Vostè en el llibre deixa clar que va defensar l'amnistia i fins i tot hi va haver molta gent que l'hi va criticar, però també que això entrava dins d'un projecte de consolidació del PSOE. Diu que "estava convençut que aquesta claredat reforçaria el PSOE com a primer partit polític d'Espanya". Aquest era l'objectiu al final?
No, el propòsit és una Espanya millor, sempre dins d'un plantejament d'Espanya com un Estat plurinacional del sud de la Unió Europea. Trencar amb un mite. Si no votessin bascos i catalans en eleccions generals, des de l'any 96 guanyaria el bloc de la dreta sempre. Sempre! Estic bastant fart que es parli de Catalunya només sempre en una direcció, que a més no comparteixo. Recordaré a tothom que el PP, en veu baixa, reivindica que es va carregar la mili, perquè va ser el Partit Popular, però per una esmena de Convergència i Unió. Catalunya, com sempre, bastiment institucional d'Espanya i donant a la resta d'Espanya molt i bo.
Per a mi no hi haurà mai un retrobament total fins que estigui Carles Puigdemont aquí. Serà un moment que m'emocionaré
En el llibre també parla dels jutges i de com s'aplicarà l'amnistia. S'esperava que l'aplicació fos com ha estat? Que el Suprem la frenés?
Bé, sí. Primer, en qualsevol estat compost tens tota mena de garanties i de fases que has de cobrir. Jo mai he estat una persona que, quan juga un partit, critiqui l'àrbitre. Espanya és una democràcia forta i plena, però això s'ha de conquerir cada dia. Per a mi l'important és la convivència democràtica. I el Poder Judicial no garanteix la convivència. La convivència la garanteixen el poder legislatiu i el poder executiu, que són els que votem. I aquest és on jo poso el focus i el terreny en el qual jo em moc. A partir d'aquí, per a mi, l'amnistia és constitucional, és plenament europea, ho serà. M'encantaria que això hagués succeït fa moltíssim temps, perquè la política són vides humanes. Tant de bo que puguem veure a tots dins de manera efectiva. Per a mi, no hi haurà mai un retrobament total fins que estigui Carles Puigdemont aquí, així de clar. I serà un moment en què m'emocionaré. Jo no sé si Carles Puigdemont seguirà en política quan torni de manera plena, però sé que quan el vegi passejar pels carrers de Girona, aquest moment a mi m'impactarà molt en positiu, i a molts dels meus compatriotes.
Reivindico polítiques que tinguin a veure amb actes. Presentar pressupostos és un acte. Torna la política dels actes, de les accions de veritat
Hi ha un altre ingredient en tot aquest procés de retrobament que descriu en el llibre, que és el que vostè anomena el ministre-president, en referència a Salvador Illa. Explica que tot això, l'amnistia, els indults i el ministre-president, és una conseqüència lògica de la moció de censura del 2018. Amb això es tanca el cicle?
Amb això comença el partit una altra vegada. El retrobament total és una etapa que ha de concloure. I a partir d'aquí n'ha d'iniciar-se una altra. I serà fascinant, però interessant. I una etapa d'idees, una altra vegada. Que és del que es tracta, i d'idees a favor del ciutadà. I jo reivindico polítiques que tinguin a veure amb actes. Presentar uns pressupostos és un acte. Torna la política dels actes de les accions de veritat. I crec que això és el que passarà. I, per descomptat, hi haurà altres comportaments polítics. Sobre les enquestes, que tothom estigui tranquil. Abans hem parlat de Junts, d'Esquerra. També el PSC té una correcció en les enquestes. No és el mateix la matemàtica política que el comportament del vot. Així que, tranquil·litat, anirem veient què va passant. Avui és veritat que Aliança Catalana està forta, veurem què passa després de les municipals.
Salvador Illa és un dels protagonistes del seu llibre, com deia, perquè vostè el va ajudar en les seves campanyes a la Generalitat, a la del 2021 i la del 24, però ho fa sense perdre la mirada espanyola, perquè assegura que guanyar els comicis del 21 era com un aval a la política de Pedro Sánchez amb relació a Catalunya, un aval amb relació a la COVID, i assegura que hi va haver l'"efecte ministre".
En realitat, per a mi, tot comença a situar-te en una agenda del retrobament en el moment en què el 90 % dels diputats bascos i catalans voten que sí a la moció de censura. Una moció que té a veure amb la convivència democràtica. Jo vaig dirigir aquesta moció. Això és un fet importantíssim. Té un impacte a Catalunya de manera directa. Hi ha un moment determinat en què a Catalunya tens un líder de l'oposició que hi està treballant, un partit preparat. I tens un cap de cartell, un pilot que havia estat demostrant en les diferents onades de la pandèmia la seva capacitat de resistència i també de fer didàctica amb errors i amb encerts. Hi va haver una decisió de Miquel Iceta i del PSC, en què diu: Catalunya necessita un candidat, necessita un president. Així és com aconsegueix aquesta victòria, amb un superresultat. A mi em toca dirigir aquesta campanya. En el fons, el full de ruta per guanyar la Moncloa o la Generalitat de Catalunya, una mica el coneixem. Salvador Illa, com li ha passat a altres en el passat, en el 21 guanya i no pot governar, i en el 24 aconsegueix tenir la majoria.
Quan aconsegueix finalment arribar a la presidència de la Generalitat, vostè diu: "Catalunya, havia de triar president, sí, una altra vegada, però al mateix temps aquella elecció tenia la responsabilitat d'aclarir el joc de forces perquè hi hagués una legislatura pròspera a Madrid per al govern d'Espanya". Una altra vegada vincula Illa amb Espanya?
Sí, no és tant Illa com la meva visió. Jo soc una persona de política estatal i està associat a això, més a mi, no a ell, per a res. Perquè a més, et diré una cosa que jo reivindico: la presidència de la Generalitat unifica. És una referència absoluta per als catalans i sempre serà així. I ha de ser president de la Generalitat de Catalunya. Això és així. Jo parlo al llibre més de la meva visió, perquè tot el llibre, en tot moment, està presentant una idea d'Espanya.
Sánchez segueix sent el millor pilot, però necessita un altre cotxe guanyador
En el llibre parla de l'efecte Moncloa. Com ha afectat Sánchez? Com ha canviat el Sánchez del 2018?
Bé, ja són vuit anys de president. El segon més longeu de la democràcia, això és un pes pesant. Recordo quan el 17 tothom deia que no arribaríem a la Moncloa mai, perquè érem la quarta força política, i ens vam posar primers. Ha tingut una evolució: Pedro Sánchez Pérez-Castejón va passar a ser Pedro Sánchez i avui reivindico que sigui Pedro. A mi m'agradaria que Pedro sorgís en escena i que aprofiti aquesta recta final de legislatura, que 12 mesos dona per a molt i 14 per a les generals, per a ocupar els espais i venir a tots els mitjans; i em sembla que és una persona que continua sent desconeguda i crec que aquest to és el que en aquest moment el ciutadà demanda. També a Alberto Núñez Feijóo. Espanya està molt empatada. El consorci PP-Vox té 12 milions de vots igual que els que tenia el samurai que meditava a Sanxenxo, Mariano Rajoy-Brey, i una política que no la recordareu, que es deia Rosa Díez, d'UPyD. Aquests 12 milions són els mateixos d'ara. Què succeeix a l'altre costat? Bé, doncs que Pedro ha perdut 700.000 electors que estan anant-se'n a PP i Vox, cal preguntar-se per què. Jo crec que són recuperables. I la majoria transversal, plurinacional i perifèrica té un milió de vots llargs en l'abstenció. Crec que en aquesta recta final Pedro Sánchez continua sent el millor pilot. No crec que tingui un problema de jugadors el Partit Socialista, però sí que crec que el Ferrari vermell que em va tocar dissenyar necessita que es construeixi un altre cotxe guanyador.
Hi ha hagut moments en què Sánchez no estava en forma, però el veig començant a estar musculat, una altra vegada.
En el llibre explica l'evolució de Pedro Sánchez des del 2016, amb el rebuig a investir Rajoy i la crisi que va provocar al PSOE. Aquell Pedro Sánchez continua estant a la Moncloa?
Jo sí que ho crec. Aquestes preguntes són les mateixes que demanen moltes persones. Aquesta il·lusió, aquest esperit del 2018 continua viu, sí o no? I si continua viu, en què es pot materialitzar el 2027? Jo sento que pot fer-ho i crec que encara té aquest toc d'outsider enfront del sistema, que el situa davant les preguntes amb respostes diferents. I això és un gran avantatge en política, perquè et dona la llibertat. Llavors, li dono la volta. Pedro Sánchez continua sent un polític lliure? Sí. Té un cotxe guanyador. Podria. Necessita construir-lo una altra vegada. Per exemple, Oscar Puente. Ja m'hauria agradat a mi tenir un Oscar Puente al Consell de Ministres, i ho dic amb humilitat, per intentar portar-lo a un altre nivell. Però el veig, lluitant totes les pilotes, amunt, avall, lluita, intenta fer didàctica, puja vídeos,... Aquesta és l'actitud. Què faltaria? Bé, falta en l'últim ball aquest migcampista de creació original, que donarà una passada; i veig Pedro a punt de rematar de cap. No sé com acaba, però falta això. Falten migcampistes d'un altre tall que puguin ajudar Oscar Puente i altres persones a lluir-se al Consell de Ministres. Però no veig un problema de jugadors. Falta aquest punt, però li veig l'energia. Si no hi hagués l'energia, probablement et contestaria d'una altra manera. I el conec, en això tinc avantatge. Veig quan està en forma o no. Hi ha hagut moments en què no estava en forma; això no obstant, el veig començant a estar musculat, una altra vegada.
Ha detectat un efecte Palau de la Generalitat en Salvador Illa?
No. És aviat encara. Estan en un moment que és gairebé com un tresor diví: tenir uns pressupostos. Catalunya amb pressupostos. Bé, doncs fenomenal. Molt important. Li dona sentit a aquesta legislatura. És bo per a tots els actors, fins i tot per a molts que legítimament els voldran tombar. Però sembla que hi haurà pressupostos. És suficient? No. Perquè Catalunya té el seu circuit i comença una altra vegada el partit. I jo crec que sí que té aquesta tensió en el cos de qui sap que, evidentment, estan sorgint noves opcions, la societat catalana sí que s'ha unificat d'una manera al voltant del PSC i altres formacions, però això no vol dir que hagi de ser etern... I després té un punt que està desenvolupant, que els passa a tots els presidents de la Generalitat, que, insisteixo, el president de la Generalitat, ho sabeu bé, és un referent i ha d'anar construint aquesta presidència. I està començant.
Què representa per al PSOE tenir Salvador Illa a la Generalitat?
A veure, jo parlo com un ciutadà de carrer. Jo crec que és molt important que hi hagi una persona com Salvador Illa, no perquè sigui una persona socialista. Fins i tot et diria que tècnicament és democristià, no? És un perfil com també va ser Jordi Pujol, molt genuí. El fet de ser president acaba transformant en positiu la teva identitat d'una manera o d'una altra. I crec que ell està iniciant aquest procés on la presidència es va imbuint de tu. Però això respecte a com jo ho veig, respecte a com ho pot veure el PSOE, ho desconec. Jo crec que el Partit Popular segur que estaria encantat de tenir un Salvador Illa a la presidència de la Generalitat. Però s'equivocaria si creu que tenint un Salvador Illa a la presidència de la Generalitat no serà president, que és al que vaig. Els presidents de Catalunya han de mirar per Catalunya, sempre amb lleialtat. El president de la Generalitat sempre serà el president de la Generalitat i mirarà per Catalunya.
Chacón hauria pogut ser la primera dona presidenta i catalana. En el cas de Salvador Illa, jo crec que hi ha president per a estona
Salvador Illa podria ser un bon candidat a la presidència del Govern espanyol? Un català podria ser candidat a la presidència del Govern espanyol?
Hi ha una persona amb qui jo sí que vaig sentir en un moment determinat que això podia passar. Que ja se'ns en va anar, que és Carme Chacón. I jo creia que podia... Jo era molt jove, o sigui, no m'haurien agafat ni de becari de la seva campanya, però sí que vaig sentir que podia ser la primera dona presidenta, i era catalana. Fixa't que la vida després, la vida fa cercles com la política. Em va portar amb la meva cardiopatia a connectar amb ella i amb la seva mare, Esther Piqueras. Ella, amb una cardiopatia congènita complexa, en el meu cas va tenir solució, en el cas de Carme no en tenia. Ara, en el cas de Salvador Illa, jo crec que hi ha president per estona. Ja saps que tot això és molt elàstic, però crec que sí, està començant, i jo el veig aquí. Quan a vegades plantegen els salts, qui succeirà a Sánchez? Doncs jo t'ho dic. A Pedro Sánchez el succeirà Pedro. És així.