Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez han presentat avui un nou recurs per intentar portar el seu judici a Barcelona, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, després que ahir el magistrat Manuel Marchena resolgués que el Tribunal Suprem és competent per jutjar a Madrid els consellers del Govern Puigdemont, la presidenta del Parlament Carme Forcadell i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
L'advocat de Turull, Rull i Sànchez insisteix que no té la competència perquè cap dels presumptes delictes ha passat fora de Catalunya i que no s'ha pogut provar la violència que hauria d'avalar el delicte de rebel·lió.
Sense rastre de delictes fora de Catalunya
"La principal demostració que les defenses tenien tota la raó en considerar que la Sala no era competent per a conèixer dels presents fets és la circumstància que el Tribunal hagi hagut de crear ad hoc nous criteris competencials per poder sostenir que els fets que motiven les presents acusacions s'haurien comès, presumptament, fora de Catalunya" diu l'advocat Jordi Pina en el recurs que s'ha presentat avui al Tribunal Suprem.
Pina treu els colors a Marchena i li esmena la plana. "La mateixa Sala reconeix, en primer lloc, que la interlocutòria de processament no contenia cap referència a fets típics comesos a l'estranger o fora de Catalunya". De fet, Marchena diu que Pablo Llarena no menciona en cap moment de la instrucció els possibles actes fets fora de Catalunya: "No obstant això, les referències a fets que sobrepassar els inicials límits geogràfics de la comunitat autònoma, tot i que no es recullin en el processament, estan en estreta connexió amb ell i no són, per descomptat, extravagants. En el sumari van ser objecte de 4 investigació i sobre aquesta línia va basar l'instructor seva competència ".
L'advocat de Turull, Rull i Sànchez insisteix en el text del recurs que "no s'ha practicat al
llarg de la instrucció ni una sola diligència la pràctica hagi transcendit l'àmbit territorial espanyol" i recorda que Pablo Llarena, en l'escrit de processament, "no va ser capaç d'esmentar un sol fet típic esdevingut fora de Catalunya".
Que els fets hagin traspassat la frontera en depèn la competència del Tribunal Suprem que argumenta que es van fer gestions a partir de les delegacions de la Generalitat a l'estranger i es va organitzar el vot exterior per al referèndum de l'1-O.
La Rebel·lió i la violència
L'altre argument que fa servir el Suprem per quedar-se un dels judicis és el delicte de rebel·lió. Però en el recurs Jordi Pina recorda novament que no s'ha demostrat la violència: "les paraules "alçament" o "Alçar-se", que descriuen la conducta típica del delicte principal, no apareguin ni una sola vegada en tota la resolució quan se suposa que el lloc de comissió del present delicte ha de radicar allà on els supòsits rebels o sediciosos s'hagin alçat violenta i públicament".
Pel que Pina, denuncia un cop més, que "per sostenir el delicte de rebel·lió podria haver-se comès fora de Catalunya la Sala invoca d'entrada el seu tradicional criteri basat en el principi d'ubiqüitat, segons el qual un delicte es comet allà on es realitzen els seus elements típics. No obstant això, davant l'absoluta impossibilitat de citar fets típics de alçament esdevinguts fora de Catalunya l'Acte es veu obligat a recórrer a una autèntica innovació dogmàtica, creant ni més ni menys que un nou element de la infracció penal que, en el que aconsegueix aquest lletrat, no cap
trobar recollit en cap tractat o manual sobre la matèria, ni tampoc en cap precedent del propi Tribunal".