Josep Costa, vicepresident primer de la Mesa fins al març passat, ha presentat recurs davant del TSJC per l’admissió a tràmit de la querella presentada contra ell per la Fiscalia per haver permès al Parlament el debat de dues resolucions, una sobre l’autodeterminació i una altra sobre la monarquia. Costa, que exerceix la seva pròpia defensa, sosté que l’obertura de la causa penal per desobediència és il·legal, vulnera la inviolabilitat parlamentària i dinamita la separació de poders.
El recurs, lluny d’entrar en la discussió dels fets, defensa la sobirania del Parlament i la inviolabilitat dels parlamentaris. D’entrada, l’escrit presentat per Josep Costa, juntament amb els lletrats Gonzalo Boye i Isabel Elbal, denuncia que amb aquest procediment “es pretén castigar la pretesa desobediència del legislatiu català a les instruccions de l’executiu espanyol, convertides en ordres del Tribunal Constitucional”.
Separació de poders
Així sostenen que els requeriments del TC no tenen cap fonament jurídic ni democràtic i ignoren la separació de poders i les garanties d’independència de qualsevol Parlament. En aquest sentit, retreuen a l’alt tribunal que amb aquest requeriment “abdica de la seva funció essencial de defensar els drets fonamentals" i recorden que ja han presentat una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans pels fets objecte de la querella.
Costa fonamenta el seu recurs en la inviolabilitat parlamentària dels representants del poder legislatiu. “La finalitat de la inviolabilitat és assegurar a través de la llibertat d'expressió dels parlamentaris, la lliure formació de la voluntat de l'òrgan legislatiu al qual pertanyen, en tant que expressió legal i legítima de la voluntat popular. Per això, les prerrogatives individuals s’han d’entendre vinculades funcionalment a la inviolabilitat de la institució en el seu conjunt”.
És en virtut d’aquesta inviolabilitat que Costa sosté que no es pot exigir cap tipus de responsabilitat per haver admès a tràmit la votació d’iniciatives parlamentàries. “El fet que el contingut d’aquestes iniciatives pogués ser inconstitucional (si és que l’expressió d’idees ho pot ser en algun cas) no canvia la conclusió. Dins el sistema de separació de poders s’entén que l’exigència de responsabilitats als membres de les cambres d’elecció directa, en tant que dipositàries de la representació popular, correspon exclusivament als votants en les eleccions que se celebren periòdicament”.
Gonzalo Boye i Josep Costa / Sergi Alcàzar
En aquest punt recorda que la jurisprudència del TC exclou, de forma absoluta, l’exigència de responsabilitats penals personals als diputats. També aporta jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sobre el vincle entre inviolabilitat i la separació de poders.
El recurs insisteix que la querella és una limitació il·lícita del debat parlamentari, i destaca que en cap moment es fa cap referència a la prerrogativa de la inviolabilitat. Igualment denuncia que es presenta com a desobediència debatre sobre qüestions que el TEDH ha considerat d’interès públic, com és la independència de Catalunya o la crítica a la monarquia.
Jurisprudència europea
Així manifesta que el Conveni Europeu de Drets Humans protegeix aquestes expressions de reivindicació o crítica política en general en considerar-les un exercici dels drets fonamentals, de manera que “amb més motiu hi estan emparades les iniciatives parlamentàries que tenen per objectiu justament suscitar el debat polític sobre les mateixes qüestions”.
En el seu recurs, Costa subratlla que "qui està ignorant, eludint o desobeint les resolucions del Tribunal Constitucional, i més concretament aquelles que delimiten perfectament la prerrogativa de la inviolabilitat, són el Ministeri Fiscal i aquesta Sala a la qual ens dirigim. Pretendre construir sobre aquestes bases una acusació penal de desobediència al Tribunal Constitucional contra la Mesa del Parlament és una burla al principi de separació de poders, a la democràcia i a l’estat de dret”, conclou.
Finalment, Costa recorda que el TSJC no és l’òrgan competent per investigar-lo, ja que des del 12 de març del 2021 va deixar de ser parlamentari. La querella de la Fiscalia admesa pel TSJC també anava contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els membres de la Mesa Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado.
Imatge principal, l'exvicepresident primer de la Mesa del Parlament, Josep Costa / Sergi Alcàzar