Hores abans d'una moció de censura de resultat molt incert, els nervis estan a flor de pell en els cenacles polítics madrilenys. Les especulacions s'han disparat al llarg de tot el dia. Inclosos els rumors sobre la possibilitat que el president espanyol, Mariano Rajoy, presentés la dimissió en un darrer gest per esquivar l'embat dels socialistes i evitar que el PSOE aconsegueixi descavalcar el PP de la Moncloa.

El cert és que un cop es convoca la moció de censura, el president del Govern perd la capacitat per convocar eleccions, així queda fixat en l'article 115.2 de la Constitució. Però a Rajoy encara li queda la possibilitat de dimitir com a darrer moviment desesperat. Pot dimitir en el moment que ho desitgi —abans que es posi en marxa divendres la votació de la moció— i amb aquest gest tot el mecanisme de la censura quedaria aturat.

Un cop Rajoy renunciés a encapçalar el Govern, la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, assumiria el paper de presidenta en funcions i obligaria el Rei a obrir una ronda de consultes per buscar quin candidat disposa de suficient suport per optar a la plaça.

Les especulacions sobre aquest tema han estat tan intenses al llarg de la jornada que el mateix Rajoy n'ha sortit al pas ja al matí desmentint que tingui intenció de dimitir. "La meva intenció és complir el mandat dels espanyols i d'aquesta Cambra, més encara després d'haver aprovat els pressupostos", ha assegurat en ser interrogat de manera directa pel republicà Gabriel Rufián. Això no ha impedit, però, que al vespre, els rumors hagin tornat a revifar.

El full de ruta està perfectament delimitat a la Constitució i la Llei de Govern. L'article 101.2 de la Constitució estableix que "el Govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern", mentre que l'article 13 de la llei del Govern, deixa clar que davant la vacant a la presidència, correspondria a Santamaría, com a única vicepresidenta, assumir les funcions de la presidència fins que es designi un nou responsable de l’executiu.

A partir d’aquí, es tornaria a posar en marxa el procés de nomenament del president que preveu la Constitució, en l’article 99, el mateix que s'activa després d'unes eleccions. El Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups parlamentaris, proposarà un candidat. No hi ha termini de temps per a la primera votació. És a dir, el govern en funcions es podria allargar tant de temps com triguin els grups parlamentaris a acordar un candidat. Fins que no hi hagués una primera votació no es posaria en marxa el calendari de dos mesos, transcorreguts els quals, si el Congrés no hagués aconseguit nomenar un president, el Rei dissoldria el Congrés i es convocarien eleccions.