A les portes dels comicis del 21-D i amb el CIS avalant la línia dura de Ciudadanos front el sobiranisme català, la rivalitat de la formació taronja amb el Partit Popular amenaçava de generar aquest dilluns un terratrèmol a Mariano Rajoy com a conseqüència de l'aprovació de la quota basca la setmana anterior al Congrés. Diversos barons populars es sumaven a les crítiques d'Albert Rivera exigint claredat quant al càlcul de la xifra del sistema per al 2017, provocant que el president espanyol hagués de sortir del pas demanant fugir de la "demagògia d'altres" durant un esmorzar informatiu a Madrid.

"Es tracta de ser seriosos i alguns no ho estan sent" denunciava Juan Vicente Herrera, de Castella i Lleó, en un article publicat a El País, en una al·lusió a l'incompliment de la promesa de la Moncloa –durant la conferència de presidents autonòmics del gener– sobre crear una comissió d'experts, que es va comprometre abans que acabés l'any un projecte per al nou model de finançament autonòmic. Herrera exigia, com a contrapartida, una explicació "detallada" sobre d'on sortirien els 1300 milions d'euros de la quota; un àmbit on la transparència seria "essencial".

Herrera atiava així l'ombra de la sospita sobre la presumpta injustícia que se'n derivaria dels pactes entre el PNB i el PP, com havia fet Rivera feia uns dies al parlament espanyol. El polític català va mantenir inclús un tens enfrontament amb el ministre d'Hisenda Cristóbal Montoro afirmant que la xifra del "cuponazo" era fruit d'un "tripijoc polític amb els nacionalistes" i una forma d'acabar amb la solidaritat i igualtat dels espanyols. Montoro es mostrava molest perquè Cs hagués atiat la caixa dels trons, fent aixecar recels entre els barons també del PSOE.

La qüestió és que l'espurna començava a estendre's igualment entre les files populars, entre un seguit de barons que no qüestionaven tant el concert en sí mateix, com el resultat de la negociació d'enguany.  

El president de la Xunta de Galícia Alberto Núñez Feijóo s'afegia a les crítiques demanant "més informació de com es negocia la quota" i li recordava a Montoro que l'Estat hagués "recorregut al rescat" de Catalunya i d'altres autonomies, condonant les interessos del deute públic en altres regions i generant així "asimetries". S'hi sumava a Múrcia Fernando López Miras titllant "d'injust" qualsevol quota. Redoblava el dirigent de La Rioja José Ignacio Ceniceros, qui deia que estaria "vigilant" i reclamava el nou finançament per no provocar "discriminacions" impositives. 

Davant d'aquest escenari, Rajoy recordava que el concert econòmic era un precepte reconegut constitucionalment. Per això, el president espanyol instava els seus a fugir de la "política de la demagògia, tan fàcil com perjudicial", deia en un esmorzar del dirigent del PP basc Alfonso Alonso. La crítica contra Cs emulava les paraules del portaveu popular Javier Maroto, quan va qualificar en diverses ocasions "d'oportunisme" la línia de la formació taronja. El propi Alonso va reblar que el concert econòmic no era una reivindicació dels nacionalistes, "sinó anterior", segons exposava.

Així les coses, el principal perjudicat al PP per la revolta de la resta de les autonomies es tornava assenyalant els rèdits electorals que intentaria aconseguir Cs. "Hem vist una reacció virulenta i agressiva que no només té a veure amb la quota i el seu càlcul" assegurava Alonso. El dirigent basc anava més enllà i parlava d'una "sort de nacionalisme invers" a Cs que substituiria "l'España ens roba per l'Euskadi ens roba". I de cop, deixava caure una frase deixant l'auditori perplex. "Cap nacionalisme és bo. Ja sigui el basc... o l'espanyol", sentenciava l'exministre del PP.