El president espanyol Mariano Rajoy ha aixecat per un moment el silenci informatiu a les accions de Carles Puigdemont, d'ençà que el va destituir amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, per carregar durament contra la proposta del català sobre que Catalunya votés la pertinença a la Unió Europea. "És absurd pretendre que en surti", s'hi tornava Rajoy a la sortida d'un esmorzar informatiu a Madrid del president del Partit Popular basc, Alfonso Alonso, tot reivindicant el retorn a "l'estabilitat, tranquil·litat i normalitat", enfront del "ridícul" del sobiranisme, que contraposa llei i democràcia.

"Puigdemont vol que tots els catalans trenquin amb Brussel·les menys ell. Li agrada molt Brussel·les, però no ho recomana als altres. Els seus companys estan a presó. Crec que el seu partit preferiria que no parlés", deia burlant-se Alonso. S'ho miraven al fons la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría; el ministre d'Energia, Álvaro Nadal; el secretari d'Estat de Pressupostos, Alberto Nadal; el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro; la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes. 

La qüestió és que la trobada a l'Hotel Ritz ha esdevingut una crítica al nacionalisme en general, després que Ciutadans disparés contra la quota basca la setmana anterior, durant la seva aprovació al Congrés. El representant basc ha denunciat la "política de la demagògia" d'Albert Rivera, ja que el concert econòmic no era una reivindicació dels nacionalistes, "sinó anterior", segons ha exposat Alonso. En segon lloc ha denunciat "qualsevol nacionalisme, inclòs l'espanyol", defensant que Espanya hagués viscut un "ressorgiment del patriotisme" enfront de la crisi catalana. 

Arribats a aquest punt, el president del PP basc ha assenyalat el motiu electoral per explicar que Cs estigués carregant contra un precepte constitucionalment reconegut. "Hem vist una reacció virulenta i agressiva que no només té a veure amb la quota i el seu càlcul", ha deixat caure el ponent. El popular ha exposat que ningú a Euskadi critica el FLA, una mesura per dotar de liquiditat les comunitats, enfront de l'infrafinançament que habitualment pateixen. "Jo mai en faria demagògia", ha reconegut, després que certs barons del PSOE s'hi aixequessin en contra fa uns dies. 

Però davant la comparació que es podia establir entre els "nacionalistes bons i dolents", és a dir, els bascos i els catalans, en una trobada d'aquestes característiques, Alonso n'ha fugit en tot moment. "No es pot comparar Catalunya amb el País Basc, les comparacions són odioses, perquè al País Basc hi va haver violència terrorista", ha lamentat. Això sí, Alonso ha felicitat Euskadi per haver reduït el suport a l'independentisme, alhora que ha denunciat "les oportunitats perdudes" com a conseqüència dels anys de terror, tot i que l'economia basca hauria aconseguit la remuntada.

Tot i la crítica al nacionalisme, però, Alonso s'ha mostrat en contra de la pulsió recentralitzadora de l'Estat. Quant a les competències educatives, ha afirmat que calia una política estatal que se superposés a l'autonòmica –com ha dit establint un símil amb el sistema de Sanitat, compartit entre totes dues administracions–, però això no hauria d'anar acompanyat d'un retorn de la potestat reguladora a l'Estat. "No són les lleis les que adoctrinen, sinó les persones. Aquí tenim la presidenta de la comunitat de Madrid, que no té cap denúncia perquè la sap gestionar bé", ha acabat.