Mariano Rajoy va llevar-se dilluns esmorzant a l'hotel Westin Palace de Madrid i anirà a dormir el cap de setmana investit president del govern pel Congrés. La distància entre els dos edificis és d'escassos 300 metres, però els més de 300 dies en funcions han suposat una carrera de fons fins a dur Ciutadans i el PSOE al seu terreny. Els populars ara assumeixen que hauran de manar amb certes cessions perquè tenen un govern en minoria. Així i tot, fonts de Génova avisen que no hi haurà "maximalismes" en els acords, i en paral·lel busquen vies per escapar de les constriccions del Parlament.

El primer alto en el camí que haurà de fer Rajoy serà aquest vespre, quan el monarca Felip VI li proposi que sigui candidat a president. La desfilada per La Zarzuela d'aquest dimarts durant el dia tindrà dues particularitats respecte de consultes anteriors. La primera vindrà del PSOE perquè, per primera vegada a Espanya, algú que no és el líder del partit acudirà a la recepció amb el Rei. Al socialista asturià Javier Fernández li tocarà la tasca de comunicar-li que s'abstindran en la investidura i que, per tant, el líder del PP acceptarà l'encàrrec amb garanties.

El PSOE, el gran aliat

Els genovesos estan pletòrics de felicitat però miren d'amagar-ho davant les càmeres amb adjectius intermedis com "contents". La voluntat és evitar la dialèctica dels vencedors i els vençuts cap als socialistes. Un exemple és que Rajoy fa dies prepara un discurs d'investidura que, segons va saber aquest diari, serà de to "conciliador". Les ordres de la direcció a Génova són clares quant a la prudència i el respecte que han de proferir cap al seu rival polític en la "molt raonable" i "important" decisió que ha pres. Així, el president acostumat al rodet de la majoria absoluta, allargarà la mà a Ferraz.

Durant l'esmorzar, el gallec va dir que hi havia qüestions de la resolució del comitè federal que seran estudiades pel nou govern. No serà el cas de la reforma laboral, de la qual el ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, n'està orgullós. Tampoc hi haurà cap debat sobre el federalisme que propugna Ferraz perquè no consta en el text de l'abstenció. Més aviat seran àmbits com la revisió de la LOMCE, convocar la reunió del pacte de Toledo per abordar les pensions, forjar un gran pacte per l'educació i la violència de gènere, o combatre el "problema" sobiranista.

A Moncloa són conscients sobre què suposa un executiu de 137 diputats i es conformen amb "sis o set" grans acords. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría titlla la legislatura que vindrà com una de "tall col·laboratiu". Així haurà de ser perquè la gestora socialista ha avisat que ells no garantiran l'estabilitat, sinó que el PP se l'haurà de guanyar. El primer gest serà el dels pressupostos, on les autonomies socialistes podrien tenir interès en influir en el finançament. Així i tot, algun membre de la direcció del PSOE no preveu una legislatura curta perquè ells necessiten temps per reconstruir-se.

L'escapisme de Moncloa

Així i tot, el govern espanyol sempre guarda un as a la màniga: la legalitat i el Tribunal Constitucional. Segons El Confidencial, a Moncloa temen que el Congrés decideixi condicionar la legislatura a Rajoy. És a dir, moldre la seva obra a còpia de vets o peticions d'ampliar els comptes de l'Estat. Per tant, planegen recórrer al TC quan calgui perquè la cambra baixa respecti la seva capacitat de vetar els projectes que impliquin incrementar la despesa estipulada, o bé, forçar a abaixar els impostos per disminuir la recaptació. I si no, sempre quedarà d'amenaçar amb eleccions al maig- juny.

Però no podrà obviar el líder popular la motxilla que li ha permès arribar als 170 diputats. El gallec compta amb els vots positius de C's, qui tractarà de fer valdre l'únic gran acord a escala nacional que vincula el PP: la corrupció, la llengua i el "separatisme". Per això, Albert Rivera lamenta que el PSOE no hagi negociat l'abstenció per poder collar més entre els dos. També caldrà satisfer les peticions de Coalición Canaria, qui reivindica l'agenda canària. Quant a la resta de socis, el PNB, Compromís, o el PDECat, podrien participar en temes puntuals que convinguin als seus territoris.

Abans d'assumir l'infern de geometries variables, algunes veus creuen que el calendari d'investidura serà d'acord amb els temps del Rei, qui serà a Colòmbia fins al cap de setmana. Això suposa que el discurs de Rajoy podria ser dijous 27, la primera volta –on cal majoria absoluta– divendres 28 i la segona, diumenge 30 d'octubre. La decisió és de la presidenta del Congrés, Ana Pastor, a qui el monarca notificarà que Rajoy és el candidat a la investidura. Així serà el recorregut del gallec fins a la cerimònia, on sentirà la paraula abstenció del qui ell diu és el seu màxim aliat patriòtic: el PSOE.