La remor de fons és una constant al Partit Popular quan les coses van mal dades. I la desfeta de Cuca Gamarra per presidir el Congrés dels Diputats ha multiplicat el malestar en la formació conservadora, fins al punt de posar en qüestió el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo. El gallec va aterrar a Gènova per pacificar un partit que es dessagnava per la guerra fratricida entre Pablo Casado i Isabel Díaz Ayuso. De fet, alguns sectors crítics sempre han situat la presidenta de la Comunitat de Madrid a la recambra, a l’espera de qualsevol error estrepitós de Feijóo per fer-li el llit. Tot i descartar-se pel tron, Ayuso s’ha mantingut com un vers lliure i atrevint-se a donar consells a Feijóo.

D’ençà que lidera el PP, Feijóo se’n va sortir d’entrada gràcies a la majoria absoluta de Juanma Moreno a Andalusia, en un territori controlat històricament pels socialistes. Però el primer examen de pes el va entomar a les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig. L’aura de moderat amb què es va presentar a Madrid estava a prova i va treure bona nota, arrabassant al PSOE la majoria del poder municipal i territorial. La fórmula Feijóo estava garantida per assumir el repte del 23-J.

En les eleccions generals d’estiu, el Partit Popular va aconseguir uns bons resultats, multiplicant exponencialment els suports i convertint-se en la força més votada. Tot i això, els populars van ser víctimes d’alimentar amb escreix les expectatives i es van quedar lluny de les previsions que vaticinaven les enquestes, que empenyien el PP a un govern en solitari. La doble negativa del PNB a fer costat una investidura van deixar Feijóo amb un pam de nas, tot i haver reclutat el suport sense impediments de Vox.

Amb els resultats ja païts i sense els vots necessaris, Feijóo insisteix en provar una investidura i es compromet a intentar-ho si el rei Felip VI li ho demana. Xoca amb la calculadora, però ven el relat del guanyador de les eleccions i, si el cap d’Estat li ho permet, Feijóo vol provar la investidura com una estratègia per posar en marxa el rellotge de dos mesos per a la repetició electoral i posar presses i pressió a Pedro Sánchez, que haurà de negociar amb els independentistes. Dit d’una altra manera, Feijóo se la juga que el president en funcions fracassi i s’aferra a la possibilitat que anar de nou a les urnes li doni opcions de robar encara més vots a Vox que l’apropin a la Moncloa.

Ara bé, el darrer fracàs de Feijóo ha tingut conseqüències inesperades. La seva candidata per presidir el Congrés, Cuca Gamarra, es va quedar molt lluny del seu objectiu aquest dijous en aconseguir 139 vots. Els del PP, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària. En aquesta suma, a Feijóo li van faltar per sorpresa els 33 de Vox, que van votar el seu candidat en constatar que els populars no els cedirien un lloc a la Mesa de la cambra baixa. Fonts del PP van justificar la decisió perquè “no tenia sentit” prestar vots als ultres sabent que Junts i el PSOE ho tenien fet. Però el gest no és secundari perquè, de facto, representa una manera de distanciar-se de Vox i que no se situï sempre els dos partits en un mateix bloc monolític.

El moviment no és trivial perquè s’ha d’emmarcar en el reguitzell de pactes que el PP i Vox han signat en els darrers mesos arran de les eleccions autonòmiques. Les coalicions amb els ultres han estat munició per a les esquerres i Feijóo necessita combinar les dues vies: la necessitat de pactar amb Vox per tocar poder i la necessitat de marcar perfil propi per no lligar-s’hi en excés. En aquest aspecte té dos mètodes comprovables amb dues majories absolutes. El que representa Díaz Ayuso, que aposta per prendre espai a Vox mimetitzant-s’hi, i el que lidera Juanma Moreno Bonilla, que ha aconseguit un suport majoritari a Andalusia amb un discurs moderat que és compatible amb el votant del PSOE. Feijóo viu en aquesta dualitat.

Amb tot, la desfeta al Congrés dels Diputats ha donat ànims als sectors crítics que dubten del lideratge de Feijóo. Tot i que la direcció del PP ho ha negat per activa i per passiva, algunes informacions periodístiques radicades a Madrid apunten que els descontents ja en demanen el cap, aposten per fer un congrés i s'ha apuntat que la cúpula del PP viu moments de crisi arran del cop propinar per Vox aquest dijous. Feijóo aguanta, però els que el qüestionen tenen ara més arguments i li reclamen canvis. L’entorn del gallec medita quina estratègia teixir a partir d’ara.