Fa mesos que l'amenaça de Ciutadans i el Partit Popular plana sobre les dues màximes autoritats de Catalunya, els presidents de la Generalitat i del Parlament. Superada l'etapa Puigdemont-Forcadell, ara són Torra i Torrent els qui es troben en el punt de mira. La inhabilitació dictada contra Quim Torra és el primer gran fruit que recullen. Però l'ofensiva judicial no s'atura aquí i ja adverteixen de noves denúncies i querelles contra tots dos si no obeeixen les ordres de la Junta Electoral Central.
Entre les opcions que contemplen PP i Cs per obrir un nou front judicial, prenen força dos nous delictes: prevaricació -en el cas de Torrent- i usurpació de funcions -per a Torra-. En contra de l'opinió de la resta de partits de l'arc parlamentari, JxCat, ERC, PSC, Comuns i CUP, a la dreta consideren que la resolució de la JEC contra Torra és definitiva i exigeixen que s'apliqui de manera immediata.
Tant els independentistes com els comuns i els socialistes -el propi Pedro Sánchez ha explicat que reconeix Torra com a president i com a tal s'hi reunirà- consideren que la Junta Electoral Central no té competències per inhabilitar un president. El propi Torrent va argumentar que la JEC, com a òrgan administratiu, ni tan sols pot expulsar un diputat que ha pres possessió del càrrec.
Prevaricació i usurpació de funcions
Des de Madrid, el líder del PP Pablo Casado ha anunciat que el seu partit sol·licitarà la convocatòria d'un ple al Parlament per designar Ferran Mascarell, el diputat que, segons la Junta Electoral, hauria de substituir Torra. En cas que el president de la cambra no hi accedeixi, ja avisen que el denunciaran per prevaricació.
Però més enllà de Torrent, també tornen a enfocar cap al president de la Generalitat. Casado ha advertit que si la Fiscalia no actua d'ofici davant "la flagrant desobediència de Torra", els populars procediran a presentar una denúncia per usurpació de funcions públiques.
Per part seva, Cs ja ha iniciat el recorregut formal per aplanar el camí de possibles noves denúncies. Aquest matí, Lorena Roldán ha presentat un escrit a la Mesa del Parlament en el qual demanen que s'obeeixin les indicacions de la Junta Electoral de Barcelona, que divendres va declarar vacant l'escó de Torra.
La petició es refereix en tot moment a Torra com a "expresident" i "exdiputat" i insta Torrent a "adoptar totes les mesures adequades i necessàries per evitar que se segueixi cometent una il·legalitat". Incorpora, a més, un detall transcendental, l'avís de les possibles "conseqüències jurídiques corresponents en forma de responsabilitat personal" derivades de "l'incompliment" o "la inactivitat en garantir l'efectivitat de la llei". No en va, fa mesos que han batejat Torrent com "Forcadell 2.0".
Una cursa de fons
La nova fase de l'estratègia de PP i Cs contra l'independentisme ve de lluny. A mitjans de desembre, arran d'una denúncia de Cs, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar el president de la Generalitat a un any i mig d'inhabilitació per no haver tret la pancarta per la llibertat dels presos independentistes en el termini que li marcava la JEC. Aquella sentència no és ferma, perquè està pendent d'un recurs al Tribunal Suprem que ni tan sols s'ha presentat encara. Això vol dir que la pena podria ser modificada, raó per la qual no és d'aplicació immediata fins que l'alt tribunal no resolgui.
Com que aquest pronunciament definitiu pot trigar mesos a arribar, Cs i el PP van activar un camí exprés per destituir Torra a través de la Junta Electoral. Ho van fer al·legant que es tracta d'una "causa d'inelegibilitat sobrevinguda", un argument que ha comprat la JEC, raó per la qual ha ordenat que es declari vacant l'escó que ocupa Torra. Amb tot, deixa en mans del Parlament la decisió final sobre si pot seguir o no exercint el càrrec de president de la Generalitat.