El president de la Generalitat, Quim Torra, ha presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya un incident de recusació dels magistrats que integraven la sala que va acordar obrir una nova investigació per desobediència contra ell per les pancartes en favor dels presos del Palau de la Generalitat el 3 de febrer passat. La defensa entén que no compleixen el requisit d'imparcialitat.

Els magistrats recusats són el president del TSJC, Jesús Barrientos, Mercedes de Armas i Carlos Ramos. Tots van prendre part en la instrucció i en el judici pel qual Torra va ser condemnat a 18 mesos d'inhabilitació el desembre passat, condemna per la qual el president ha perdut la condició de diputat en virtut d'un acord de la Junta Electoral Central quan encara no s'ha resolt el recurs presentat davant del Tribunal Suprem.

En el cas de Barrientos, l'escrit presentat davant del TSJC sosté que hi ha "prejudici previ" ja que va ser el magistrat president del tribunal que va jutjar Torra i el que va dictar la sentència pel qual va ser condemnat per uns fets que són exactament els mateixos pels quals l'investiguen ara.

En aquell cas, afegeix l'escrit, es va tractar d'una desobediència a un "mandat" de la JEC, mentre que en aquesta segona investigació es tracta d'"una presumpta desobediència" a una resolució judicial. La defensa recorda que Barrientos ja es va pronunciar sobre "l'element objectiu d'aquest tipus penal". Aquests arguments també els planteja en la recusació de la magistrada Mercedes de Armas, que va formar part del tribunal que va jutjar el president de la Generalitat.

També recorda la defensa de Quim Torra al recusar el president del TSJC les nombroses declaracions i manifestacions de Barrientos que demostren "la seva absoluta manca d'imparcialitat objectiva i subjectiva". 

 

Enemistat manifesta

Quant a la recusació del magistrat Carlos Ramos, la defensa de Torra recorda que ja va ser designat instructor en la primera causa i ara ha estat nomenat instructor en aquesta segona, que investiga uns fets idèntics. Torra va recusar fins a dues vegades Ramos en el primer cas. En aquest cas, l'incident de recusació es basa, per una banda, en la parcialitat del magistrat, per  "l'enemistat manifesta" i per interés directe en la causa. L'escrit recorda que Ramos va ser nomenat magistrat del TSJC a proposta del PSC, "formació que s'ha destacat enormement pel seu interès que el MHP Sr. Torra i Pla dimiteixi o convoqui eleccions".