Era un dels millors amics d'Aznar i el predecessor de Rodrigo Rato al capdavant de Bankia. Miguel Blesa de la Parra va néixer a Linares (Jaén) el 1947. Advocat de professió, ràpidament va pujar esglaons al si de Caja Madrid fins que va arribar a la presidència. El nom de Blesa va guanyar pes en el panorama mediàtic quan va sortir a la llum el cas de les targetes black, l'escàndol sobre les targetes de crèdit opaques que va tacar el consell d'administració del banc, entre els quals hi havia perfils polítics de formacions tan diverses com el PP i IU.

Blesa va néixer a Linares, un poble de la província de Jaén fa 69 anys. Es va llicenciar en Dret i posteriorment, el 1978, va passar les oposicions per entrar a Hisenda, concretament en el cos d'inspectors fiscals de l'Estat. En aquest procés va conèixer José María Aznar, que es va convertir en un dels seus millors amics i al qual es va mantenir fidel sempre. El 1986 va decidir abandonar aquest càrrec per esdevenir especialista en dret tributari. Per aconseguir-ho, va crear el seu propi bufet amb dos socis més: així naixia el bufet Blesa, Abellar i Guío.

Auge de Caja Madrid...

Aquesta aventura li va durar poc perquè el 1993 ja va saltar a Caja Madrid, empresa per la qual se'l recorda especialment: primer com a conseller en el consell d'administració, i després com a director de l'esmentat organisme el 1996. Just el mateix any que el seu amic íntim, José María Aznar, accedís a la presidència del govern espanyol.

A partir d'aquest moment, Blesa va catapultar l'entitat fins a duplicar els seus beneficis en tan sols sis anys. Era el moment somiat: la bombolla immobiliària, l'auge econòmic i el gir polític d'Espanya cap a la dreta. La gestió de Blesa va ser lloada pel sector financer: el 2005, va rebre el premi al millor president d'entitat financera.

...i declivi

Però l'alegria va durar fins on va durar. Blesa va començar a invertir en empreses al voltant del món, com la mexicana SuCasita o la nord-americana City National Bank, que van acabar afectant la situació econòmica de l'entitat. En aquest context, Caja Madrid va començar a vendre productes abusius a milers de clients de l'entitat i concedir crèdits milionaris de fiabilitat dubtosa, que al final van esgotar la caixa. I en això Blesa va tenir una gran responsabilitat.

A part de portar les regnes de Caja Madrid, Blesa va ser conseller independent d'ACS entre 2003 i 2005 i el juny de 2006 va ser nomenat conseller dominical de FCC. Totes dues empreses constructores en ple auge. Però el 2008 l'esclat de la crisi va atacar especialment aquest sector, que també tenia una estreta relació amb els bancs i caixes. Caja Madrid, llavors la segona caixa de l'Estat, va caure i amb aquesta també Blesa: el 2010 naixia Bankia, fruit de la fusió de Caja Madrid, Bancaja, Insular de las Canarias, Caixa Laietana, Ávila, Segovia i Rioja. El successor de Blesa va ser un altre perfil estretament vinculat al PP, Rodrigo Rato.

Targetes black

Blesa va quedar tacat per l'escàndol de les targetes black, unes targetes de crèdit il·limitades que van servir al consell d'administració de Bankia per realitzar pagaments per centenars de milers d'euros amb diners de l'entitat. De fet, Blesa va ser condemnat per aquest cas el 23 de febrer d'aquest any, de la mateixa manera que Rodrigo Rato, el seu successor al capdavant de l'entitat. El que fos president de Caja Madrid va arribar a gastar 436.688 euros amb targetes opaques.

Blesa ha aparegut mort aquest matí en una finca de Còrdova amb un tret al pit. Hauria fet 70 anys el 8 d'agost.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat