A finals de juny, quan tots els tràmits s’hagin acabat d’endreçar, es presentarà al Tribunal Suprem una querella signada per almenys 2.000 persones contra el magistrat Pablo Llarena per la vulneració de drets de la ciutadania catalana. En concret, “per la vulneració del dret de sufragi actiu dels catalans”, segons ha explicat una de les advocades del col·lectiu QuerellantsxRepública, que està organitzant els tràmits de la denúncia col·lectiva. Una denúncia que “la presenta el poble” perquè no s’han respectat els drets dels votants del 21 de desembre, que, amb la majoria independentista al Parlament de Catalunya, han vist impossible investir com a president Carles Puigdemont. “Llarena no ha deixat que el Parlament de Catalunya pogués fer efectius aquests resultats”, diu l’advocada, ni amb la investidura de Puigdemont ni amb els intents de nomenar president Jordi Sànchez, primer, i Jordi Turull, després.

La querella col·lectiva està ja redactada, hi han participat diversos advocats i col·laboradors de diferents àmbits de la justícia i professions, des de procuradors fins a informàtics. I és que per fer possible la denúncia cal validar el dret a vot del 21 de desembre i per això també cal la complicitat dels notaris.

Querellants per la República preveuen que la denúncia col·lectiva superarà els 2.000 denunciants veient ara tota la documentació de la qual disposen.

S’obre així un nou front judicial contra Pablo Llarena que s’uneix a la demanda civil que el Govern a l’exili ha presentat davant la justícia belga i que ha provocat ja una primera citació per al 4 de setembre. També hi ha la recusació al Tribunal Suprem.

Els advocats que organitzen aquesta nova denúncia contra Llarena expliquen que no hi ha hagut cap mena de coordinació, sinó que més aviat ha estat casualitat.

Ara bé, no preveuen que prosperi. Ni tan sols esperen que s’admeti a tràmit i això farà obrir una nova via, primer al Tribunal Constitucional i en el cas que la rebutgi, que és el previst, després presentar-la al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg.

La iniciativa surt a partir d’una entrevista al FAQs de TV3 del catedràtic de Dret Penal Javier Pérez Royo que explica que qualsevol persona pot querellar-se contra el jutge.

Aquella mateixa nit dos advocats obren ja un grup de Telegram i comença a prendre forma la denúncia col·lectiva. “Va ser un moviment espontani”, explica el col·lectiu, que de moment ja té 2.000 querellants.