L'exministre de Transports i antiga mà dreta de Pedro Sánchez, José Luis Ábalos, acudeix aquest dimecres de nou al Tribunal Suprem per declarar pels presumptes "ingressos irregulars" que la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) ha identificat en el marc de la causa que té oberta pel presumpte cobrament de comissions a canvi d'adjudicacions públiques. L'informe de l'UCO assenyala 95.000 euros desemborsats per Ábalos, uns 21.000 dels quals en despeses "personals" d'una font d'ingressos "no declarada". Així, es reflecteixen pagaments en efectiu en sobres del PSOE. El jutge, Leopoldo Puente, considera que l'exministre i el seu llavors braç dret, Koldo García, podrien tenir "ingressos irregulars i opacs (...) eventualment fruit de la comissió dels greus il·lícits penals que se'ls atribueixen".
Per tot això, una de les mesures que podria adoptar el jutge després de la declaració d'Ábalos és el seu ingrés a la presó provisional, igual que li va passar al també exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán, empresonat des de fa mesos com a presumpte cap d'una trama i davant el risc d'alteració o eliminació de proves. A diferència de Cerdán, Ábalos, malgrat haver estat també expulsat del PSOE, no va renunciar a la seva acta de diputat. Des de principis del 2024, Ábalos està integrat al Grup Mixt del Congrés, tot i que ha estat votant seguint la disciplina de partit del PSOE malgrat no formar-ne part ja. Ara, però, què passa si el Tribunal Suprem decideix enviar-lo a la presó?
Sense activitat parlamentària, però mantenint encara l'acta de diputat
En primer lloc, Ábalos deixaria d'exercir com a diputat i perdria els seus drets i deures com a representant de la sobirania popular, tal com estableix l'article 21 del Reglament del Congrés. Els tres requisits són que la Cambra Baixa hagi concedit el suplicatori per aixecar la seva immunitat parlamentària (això va passar el gener), que el diputat estigui en presó preventiva (que és el que podria passar avui) i que la interlocutòria de processament sigui ferma. Sobre aquesta última qüestió, hi ha debat jurídic: segons han revelat fonts de la Mesa del Congrés a El País, malgrat que Ábalos encara no està processat, aquest requisit no seria necessari tractant-se d'un procediment abreujat.
Així, Ábalos seria suspès i deixaria de poder votar, no podria participar en l'activitat parlamentària i deixaria de cobrar el seu sou com a diputat. Tot i això, continuaria mantenint la seva acta de diputat. Així, si després fos alliberat de la presó preventiva, recuperaria els seus drets i deures. Una altra via possible és que en cas que l'exministre decidís renunciar a la seva acta de diputat abans de la seva declaració davant del jutge, el seu cas tornaria a l'Audiència Nacional i el procés s'allargaria.
La possibilitat de votar telemàticament si la Mesa ho autoritza
D'altra banda, la reforma del Reglament del Congrés que es va aprovar fa tres mesos, impulsada amb l'objectiu de poder expulsar als activistes ultres que boicotegin les rodes de premsa, incloïa una ampliació dels supòsits en els quals es pot exercir el vot telemàtic. I un d'ells obria la porta al fet que la Mesa, si no suspèn Ábalos com a diputat, pugui aprovar que voti a distància. És l'article 82.2.g, que estipula que la Mesa "podrà autoritzar l'emissió del vot per procediment telemàtic" en "situacions excepcionals d'especial gravetat que impedeixin l'acompliment de la funció parlamentària degudament justificades".
Per a aconseguir-ho, Ábalos hauria de "cursar l'oportuna sol·licitud" mitjançant un escrit dirigit a la Mesa incloent la "justificació que concorre alguna de les causes previstes". Bastarà una "declaració responsable de la persona sol·licitant". La Mesa podrà "requerir informació addicional" o "documentació que acrediti el compliment dels requisits".
Un escó menys, una situació encara més complicada per a Sánchez
Pel que fa a la qüestió política, com afectaria un empresonament d'Ábalos a les majories parlamentàries? L'escenari no és clar, perquè hi ha diverses alternatives que podria prendre la Mesa del Congrés —en la qual hi ha una majoria de representació dels partits que formen el govern espanyol—. Així, la cambra podria decidir rebaixar el nombre de diputats temporalment a 349, de manera que l'escó d'Ábalos no compti i la majoria absoluta passaria a ser 175. Tot i això, hi ha un precedent similar en què finalment això no es va fer: quan els quatre diputats empresonats pel procés el 2019 van ser suspesos, la Mesa va decidir que la majoria absoluta continuessin sent 176 de 350, decisió presa pel PSOE, PP i Ciutadans després de l'informe dels lletrats del Congrés. Ara, la pilota és a la taula dels partits i de la Mesa del Congrés que presideix Francina Armengol. En cas que es mantingués tot igual, l'absència d'Ábalos suposaria un vot menys per al bloc d'investidura que dona suport al govern de Sánchez: en cas d'abstenció de Junts, el vot del qual és sempre impredictible, deixaria la situació empatada a 171 escons entre el govern espanyol i els seus socis habituals i les dretes.