Reforma de pes del Reglament del Congrés dels Diputats. És la norma que regula el funcionament, els processos i l’organització de la Cambra Baixa i els partits que van permetre la investidura de Pedro Sánchez l’han modificat de dalt a baix amb tres objectius: escriure’l en llenguatge inclusiu evitant l’ús del masculí genèric, introduir la possibilitat d’expulsar als agitadors ultra que boicotegin les rodes de premsa i ampliar les previsions per utilitzar el vot telemàtic. Ambdós textos han rebut llum verda amb 177 vots a favor i 171 en contra amb l’aval del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB, Podemos i el BNG i l’oposició del PP, Vox i UPN.

📝 Matisos dels lletrats i vetos del PSOE a la reforma del Reglament del Congrés per frenar els agitadors ultres

📝 El PP i Vox es queden sols intentant frenar la reforma per poder expulsar els agitadors ultres del Congrés

📝 Els periodistes del Congrés es planten per protestar contra el boicot d’agitadors ultres a rodes de premsa

 

La reescriptura del Reglament amb llenguatge inclusiu

D’altra banda, la proposta de reescriure el Reglament amb llenguatge inclusiu va ser registrada pel PSOE i Sumar el març del 2024, complint un compromís que va quedar negre sobre blanc el setembre del 2023 en la modificació que va permetre l’ús del català, el basc i el gallec. Però havia estat fins ara en un calaix. “El llenguatge sexista és una font per perpetuar estereotips i desigualtats de gènere. Es busca eliminar expressions o estructures lingüístiques que excloguin o invisibilitzin certs grups, com són en aquest cas les dones. L’ús del masculí genèric en qualsevol tipus de text les col·loca en una posició d’insignificança”, argumenta l’exposició de motius de la iniciativa, que al·lega que la “transformació del llenguatge” incideix directament en “l’avenç cap a una societat més justa i igualitària”.

Fonamentalment, la reforma evita l’ús del masculí al llarg de tot el seu text. Per exemple, es parla de “diputats i diputades” o de “membres de la Cambra” per evitar les referències únicament als “diputats”. Així mateix, s’esmenta “el president o la presidenta del Congrés”, “la secretària o secretari general”, “els lletrats i lletrades”, “el o la portaveu del grup” o “candidats i candidates”. Fins i tot es parla del Rei i la Reina. En altres moments, els càrrecs eviten el masculí per aparèixer en la forma genèrica: s’al·ludeix a la presidència, la vicepresidència i la secretaria. On posava “nomenarà en el seu si un o diversos ponents” ara posa “nomenarà en el seu si una ponència integrada per una o diverses persones” i on apareixia “corresponent a un dels proposadors o a un diputat del grup autor de la iniciativa” ara apareix “corresponent a una de les persones proponents o a un integrant del grup autor”.

De “Congrés dels Diputats” a “Congrés”

El canvi que ha cridat més l’atenció és que en lloc de parlar del “Congrés dels Diputats” es parla a seques del “Congrés”. Alguns exemples: “Celebrades eleccions generals al Congrés”, “el president declararà constituït el Congrés”, “en els casos de dissolució o expiració del mandat del Congrés”, “seran publicacions oficials del Congrés” o “la iniciativa legislativa davant del Congrés”. Tanmateix, aquesta modificació no implica el canvi oficial del nom de la Cambra Baixa, que queda establert a l’article 66 de la Constitució: “Les Corts Generals representen el poble espanyol i estan formades pel Congrés dels Diputats i el Senat”. Per modificar-ho, caldria fer una reforma qualificada, que exigeix una majoria qualificada: primer s'hauria d'aprovar per tres cinquenes parts de les dues cambres i, si ho demanés una dècima part dels diputats o senadors, també caldria convocar un referèndum per avalar-ho.

Mesures per poder expulsar als agitadors ultra que boicotegin les rodes de premsa

Una de les grans novetats que incorpora el nou Reglament del Congrés, fruit d’una iniciativa que van impulsar inicialment tots els grups parlamentaris excepte el PP i Vox, és la introducció per primera vegada d’unes regles perquè els periodistes “puguin desenvolupar la seva feina en funció de criteris deontològics i de respecte”. L’objectiu del text és establir unes “normes de convivència” i “garantir la tasca dels professionals de la informació”. És una reclamació llargament reivindicada pels periodistes davant una tendència en alça en la Carrera de San Jerónimo: que agitadors ultres accedeixin al Congrés acreditats com a periodistes i es dediquin a boicotejar les rodes de premsa i a dificultar la feina dels professionals de la informació.

“Diferents col·lectius de periodistes hem sol·licitat que el Congrés adopti les mesures necessàries per evitar comportaments inacceptables a l’exercici del periodisme que ens impedeixen desenvolupar la nostra feina amb normalitat sense que això comporti, en absolut, limitar, restringir o menyscabar el dret dels professionals de la comunicació a obtenir i difondre informació veraç per a la ciutadania”, va defensar fa quinze dies l’Associació de Periodistes Parlamentaris en un comunicat. “Els periodistes que treballem en el Congrés patim desqualificacions, insults i assenyalaments per part de persones acreditades que treballen al costat de nosaltres i no respecten unes elementals normes de convivència”, havia denunciat fa cinc mesos.

Ara, la reforma contempla un règim d’infraccions i sancions per posar fre a aquests comportaments.

  • Com a infraccions greus, “l’enregistrament d’imatges o àudios sense l’autorització de la Cambra o fora dels espais habilitats”, “l’accés a espais reservats, com despatxos o zones de reunió”, “interrompre l’ordre de les rodes de premsa o altres trobades dels membres de la Cambra amb els representants dels mitjans de comunicació” i la “publicació en mitjans i xarxes socials d’imatges obtingudes en contra de la normativa aplicable”.
  • Com a infraccions molt greus, hi ha la “falta de respecte o a les regles de cortesia davant d’altres persones al si del recinte parlamentari i zones d’accés a aquest” o “proferir insults, desqualificacions o atemptar contra la dignitat d’altres persones”.

Les infraccions greus se sancionaran amb una suspensió de la credencial d’entre deu dies i tres mesos i les infraccions molt greus, amb una suspensió de la credencial d’entre tres mesos i cinc anys o amb la revocació definitiva de la credencial.

Més supòsits per al vot telemàtic: adopció, reproducció assistida i cura o defunció de familiars

Finalment, el Reglament amplia els supòsits en els quals un diputat pot sol·licitar el vot telemàtic. Fins ara, només estava previst per a embaràs, maternitat, paternitat o malaltia del mateix diputat i per a cites internacionals a l’estranger. Què s’afegeix ara?

  • Adopció o guarda amb finalitats d’adopció o acollida.
  • Tractaments de reproducció assistida.
  • Motius de salut o accident de familiars fins al segon grau o de persones dependents.
  • Cura del cònjuge, parella de fet, familiars fins al segon grau o persones dependents.
  • Defunció del cònjuge, parella de fet o familiars fins al segon grau.
  • Actes o esdeveniments de caràcter internacional que siguin a Espanya.

En les seves esmenes, el PP volia limitar-ho a una “malaltia greu o molt greu” d’un familiar de primer grau de consanguinitat i eliminar la previsió d’atendre “altres persones dependents”. Per la seva banda, Vox volia afegir-lo en casos de matrimoni o registre de parella de fet o de mudança del domicili habitual.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l’actualitat, en un clic!