Les imatges de la violència policial el dia del referèndum de l'1 d'octubre van fer la volta al món. També van arribar a Madrid, on centenars de persones van sortir a manifestar-se la mateixa tarda de l'1-O en solidaritat amb els catalans que havien patit la repressió de la policia espanyola. Després d'omplir l'emblemàtica Puerta del Sol amb estelades i banderes republicanes, va aparèixer un grup d'ultres que van intentar destruir la protesta. Amb tot, aquell dia no es va fer cap detenció. Mesos després, però, sis de les persones que s'havien manifestat en suport a l'independentisme català van ser detingudes a casa seva, acusades de delictes de lesions i desordre públic amb agreujant d'odi. Ara, tal com informa El Punt Avui, més de quatre anys després de la celebració del referèndum, hauran de pagar el preu d'haver-se solidaritzat amb Catalunya: 3 anys i 8 mesos de presó.

Així ho ha decidit un jutjat de la capital espanyola, que en la seva sentència condemna dos dels manifestants: un per delicte de lesions i un altre de lesions lleus, en concurs amb un delicte contra els drets fonamentals, i també a indemnitzar dos dels ultres que van irrompre a la manifestació pacífica en suport al referèndum. Els extremistes han estat l'acusació del judici i comptaven amb el mateix advocat que defensa un dels atacants de Blanquerna. A la resta, quatre manifestants, se'ls ha absolt. Els dos condemnats ja han anunciat que presentaran un recurs contra la sentència, ja que estan en desacord amb els fets que s'han declarat provats durant el judici i en la condemna.

Identificacions injustificades

L'abril del 2019 es coneixia que aquests sis joves madrilenys s'enfrontaven a fins a cinc anys i mig de presó per participar en aquesta concentració. A més, el jutjat els va imposar una fiança de 17.000 euros per a cadascun, que no podien assumir, segons ells mateixos van reconèixer. Els partits i entitats independentistes van voler expressar-los el seu suport després de conèixer-se la notícia, com ells van fer amb el poble català l'1-O.

Segons van explicar llavors els joves en un comunicat, durant la manifestació es van produir tot un seguit d'identificacions "aleatòries i injustificades a participants" i fins i tot també a persones que passaven per la zona. Els ara condemnats narraven que aquella era una manifestació tranquil·la fins que els ultres van intentar accedir a la plaça amb banderes i provocant els manifestants. Amb tot, la policia no hi va intervenir i els encaputxats van continuar intentant crispar els manifestants fins que van veure que eren molts menys. Aquell dia, a la Puerta del Sol s'hi van reunir unes 8.000 persones. 

Abans del referèndum, ja s'havien convocat manifestacions a tot l'Estat per donar suport als catalans l'1-O. A Madrid, però, fins i tot s'havia creat el grup "Madrileños por el derecho a decidir" setmanes abans de la consulta d'autodeterminació. Aquest grup va organitzar un acte a finals de setembre del 2017 que no es va poder celebrar a l'Ajuntament de la capital, però sí en un teatre de Lavapiés.