Els presidents d'Andalusia, Galícia, La Rioja, Aragó, Extremadura, Comunitat Valenciana, Balears, Astúries, Cantàbria, Castella-La Mancha i Múrcia veuran incrementat el seu salari a diferents nivells a partir de gener de 2024. La pujada més significativa és la del president andalús, Juanma Moreno, que veurà incrementat el seu salari un 18,8% respecte a l'any anterior. D'aquesta manera, l'any 2024 percebrà 87.333 euros, mentre que el 2023 va cobrar 71.667,36 euros. Per a això, Moreno ha optat per recollir aquest increment a través d'un decret que reforma la llei d'incompatibilitats d'alts càrrecs, amb la qual s'assegura que el sou del president autonòmic de la Junta sigui un 5% inferior al dels portaveus dels grups parlamentaris. La Junta d'Andalusia ha justificat aquest increment a l'equiparació salarial amb la resta de presidents de comunitats autònomes.
Cinc presidents espremen l'increment salarial que permet l'estat
La resta de presidents autonòmics han optat per incloure les seves pujades a través dels Pressupostos de cada comunitat, on molts d'ells han triat l'increment salarial que recullin els comptes públics estatals per als funcionaris (Gonzalo Capellán, María Guardiola, Emiliano García-Page, Adrián Barbón i Fernando López Miras).
Segons es recull en els diferents projectes de Pressupostos regionals, fins a cinc presidents autonòmics experimentaran el 2024 l'increment salarial que permeti l'Estat. Aquests cinc líders autonòmics són Gonzalo Capellán, María Guardiola, Emiliano García-Page, Adrián Barbón i Fernando López Miras. D'aquesta manera, la retribució del president de La Rioja, Gonzalo Capellán, passa de 82.750,6 euros anuals a l'increment previst per l'Estat per a 2024. El 2023, el salari anual de la seva homòloga a Extremadura, María Guardiola, era de 84.892,7 euros i també creixerà en proporció del que permeti l'Estat.
Mentrestant, el govern de Castella-La Mancha ha plasmat en els seus comptes públics per a l'any que ve l'increment salarial permès per l'Estat per a 2024. Des d'aquesta manera, el sou d'Emiliano García-Page creixerà per a l'any que ve respecte a 2023, que ha estat de 86.454 euros. Un fet ocorre amb el president d'Astúries i el de Múrcia, Adrián Barbón i Fernando López Miras, respectivament, que veuran incrementat el seu salari en aquesta mateixa proporció. El 2023, el dirigent asturià ha cobrat un sou anual de 69.128,62 euros, mentre que el del murcià era de 75.670 euros.
Els presidents que se'l pugen un 0,5%
Després, hi ha dos presidents autonòmics que han decidit aplicar-se el 2024 una pujada del 0,5%, com són el cas d'Alfonso Rueda (Galícia) i Carlos Mazón (Comunitat Valenciana). Així, el president gallec passarà de cobrar 82.843 euros anuals el 2023 a percebre un total de 83.247,72 euros l'any vinent, tal com es recull en el projecte de Pressupostos regionals de la Xunta per al 2024. Quant a Carlos Mazón, el sou que tenia el president de la Comunitat Valenciana l'any 2023 era de 77.842,56 d'anuals i els comptes públics regionals aprovats per PP i Vox incrementen un 0,5% aquesta retribució, fins als 78.222,24 euros.
Pujades del 3% i 5%
En el cas del president d'Aragó, Jorge Azcón, passarà de percebre un sou de 90.947,64 euros el 2023 a incrementar un 3% la seva retribució fins als 93.676,07 euros l'any vinent, segons la suma de les tres retribucions que apareixen en el seu projecte de Pressupostos. Per la seva part, la presidenta 'popular' de les Balears, Marga Prohens, augmentarà el sou l'any vinent fins i tot un 5%, encara que la pujada podria ser fins i tot més gran, del 7,5%, si l'Estat autoritza una pujada prevista del 2,5% per als funcionaris. D'aquesta manera, els Pressupostos de les Balears per a 2023 preveien que la Presidència regional cobraria un total de 73.311 euros, mentre que els de 2023 apunten a un salari de 76.976,55 euros anuals, que podrien a arribar a ser encara més gran.
Polèmica pujada a Cantàbria
En el cas de la presidenta càntabra, María José Sáenz de Buruaga, serà la que experimenti una pujada salarial més important per a l'any vinent, ja que els pressupostos regionals preveuen un increment de fins al 6,9% en aquests salaris. En concret, Buruaga passarà de percebre els 64.606 euros anuals el 2023 a cobrar un total de 69.063,81 euros l'any vinent. El govern regional de Buruaga va rectificar la pujada salarial prevista per a la presidenta i els consellers en els pressupostos, ja que en un primer moment preveien una pujada del 20% i finalment el salari d'aquests dirigents creixerà un 6,9% l'any vinent.
Congelació dels sous
Per contra, Madrid i les Canàries han recollit una congelació salarial dels seus presidents regionals en els seus projectes de pressupostos per a l'any vinent. En el cas de la Comunitat de Madrid porta ja tretze anys consecutius amb el mateix sou per a la Presidència, encara que Isabel Díaz Ayuso és la mandatària autonòmica que més retribució anual percep d'aquestes comunitats, uns 103.090 euros a l'any. Això sí, en aquesta ocasió Ayuso ha decidit congelar la seva retribució anual, encara que sí que ha previst una pujada salarial per als seus consellers.
Per la seva part, el president de les Canàries, Fernando Clavijo, que continuarà guanyant el 2024 uns 76.823 euros anuals. En el cas del president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, encara no ha presentat el projecte de Pressupostos regionals per a l'any vinent, encara que el 2023 va tenir un sou de 76.355,08 euros anuals.
Aragonès, el que més guanya però sense pressupostos
En una altra situació diferent es troba el president de la Generalitat, Pere Aragonès. El seu Govern encara no ha presentat el projecte de Pressupostos per a l'any 2024, ja que encara està en negociacions pels grups per poder tirar-los endavant, per la qual cosa no es pot saber encara si contemplarà una pujada salarial. En qualsevol cas, el president català és el mandatari autonòmic que més cobra, amb un salari anual de 136.177,5 euros, molt per sobre del que percep el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, que a hores d'ara és de 90.010,20 euros anuals.
D'altra banda, el lehendakari, Iñigo Urkullu, que percep uns 106.778 euros anuals, no especifica en el projecte de Pressupostos per a 2024 si hi haurà un augment en la seva retribució.