Carles Puigdemont recull al seu llibre M’explico el que descriu com a “instantànies” dels diferents moments que va viure durant la seva presidència entre gener del 2016 i desembre del 2017. En una conversa amb ElNacional.cat amb motiu d’aquest Sant Jordi d’estiu, aborda alguns dels episodis que apareixen al llibre, com les tempestuoses relacions amb ERC, però també parla sobre el futur de JxCat, les següents eleccions i el seu paper a la política catalana.

Puigdemont admet que el llibre ha resultat incòmode i dur en algun moment. “És un llibre de lectura fàcil i de digestió difícil”, sintetitza. Potser per això i per la polseguera que ha aixecat, relativitza la contundència amb què valora el paper d’Esquerra i del seu líder durant aquells mesos, que no dubta a titllar de deslleial en diferents ocasions al text.

Assegura, però, que “ni aleshores ni ara” no ha dubtat del compromís de tota Esquerra i del seu president, Oriol Junqueras, amb el referèndum i insisteix que davant aquelles diferències encara “té més valor” haver fet possible la votació, superant els conflictes. “És normal que tinguem algunes dissensions”, justifica.

La unitat és impossible? “No és impossible perquè vam fer l’1-O. Vam mantenir que l’interès superior passava per damunt de les nostres biografies fins i tot i això continua intacte”, conclou.

Això no obstant, argumenta que no hauria estat “honest” si hagués fet unes memòries més edulcorades i assegura que no ha volgut explicar un relat com si hagués estat un camí de roses. 

Puigdemont explica que el 26 d’octubre del 2017 estava disposat a convocar eleccions “si es complien unes determinades condicions”, insisteix que hauria preferit que l’Estat ho hagués acceptat, perquè “intuïen” que la pulsió repressora de l’Estat seria insaciable -“avui hi ha l’exemple de la revocació del 100.2 de la presidenta Forcadell”, argumenta- i responsabilitza no només el PP, sinó també el PSOE de l’aplicació del 155.

Puigdemont atribueix al discurs del rei Felip VI el 3 d'octubre la deriva que van acabar tenint el esdeveniments posteriors, així com l’enduriment de les posicions del PSOE, que en un primer moment havia mostrat consternació davant les imatges de l’1-O.

La democràcia exigeix que la Casa Reial expliqui què va passar, per què va fer un discurs obertament inconstitucional, colpista

A parer seu, el discurs del Rei “impedeix que el dia 10 hi hagi un acord, bloqueja la política espanyola; habilita tota la repressió amb l’empresonament dels Jordis, aquesta cultura de l’aporellos que s’ha instal·lat, que mobilitza la judicatura i acaba impedint que el 26 [de setembre] el govern espanyol accepti”.

Per aquesta raó, considera que la monarquia haurà de donar alguna explicació. “La democràcia exigeix que la Casa Reial expliqui què va passar, per què va fer un discurs obertament inconstitucional, colpista, en què va abdicar en directe de ser el Rei de tots els catalans, només es va adreçar a una part i a l’altra li va dir, prepareu-vos que ara anem per vosaltres”, adverteix.

Davant les preguntes sobre el seu futur polític assegura que ha après que en les seves circumstàncies no pot “fer previsions més enllà d’una setmana”, tot i que abans el seu costum era "mirar molt a llarg termini".

Al llibre recorda que des que va assumir la presidència de la Generalitat va insistir que només ocuparia aquesta responsabilitat els 18 mesos fins a fer el referèndum, assegura que si això hagués anat com tenia previst s’hauria retirat i no s'hauria presentat a les eleccions.

Em sento en l’obligació de no deixar-ho almenys fins que es completi un cicle, però aquest cicle encara no s’ha completat

“Això no va passar. I malgrat que la meva vocació continua sent aquesta, em sento també en l’obligació de no deixar-ho, almenys fins que es completi un cicle, però aquest cicle encara no s’ha completat. Hi podem ser a prop. Continuo veient-m'hi, com mentre anava en el cotxe sol conduint per entrevistar-me amb el president Mas perquè em proposés el càrrec de president: una situació no volguda, per a la qual no he treballat ni m’he preparat, però que si me la trobo he d'intentar gestionar-la primer de la manera més neta possible i de la manera que la pugui explicar tan bé com sigui possible també, fins i tot sabent que cometo errors però que els erros són útils quan els pots explicar i en fas aprenentatge”, confessa.

Pel que fa JxCat, assegura que seran els militants qui decideixin el lideratge i que el congrés que es posa en marxa aquesta cap de setmana per convertir aquesta marca en un partit té com a objectiu “posar ordre, coherència i maquinària perquè funcioni com un rellotge”.

No vol parlar de les llistes electorals, ni pronunciar-se sobre la data de les eleccions, fet que correspon al president, Quim Torra, però sí que hi fa algunes puntualitzacions que resulten especialment interessants en aquest moment.

Torra ha de poder decidir la data electoral. Com jo, que sabia era una decisió fonamentada, a la qual vaig arribar després de diferents debats

“Aquesta és una decisió que pertany al president Torra. I ha de poder decidir amb llibertat, fent el mateix que em va passar a mi. Jo sabia que era una decisió meva. Era una decisió fonamentada a la qual vaig arribar després de diferents debats, el dia 25, el dia 26 mateix, sobre la conveniència i moment fer-ho. Però la potestat és del president Torra i faríem un mal favor si tots ens creguéssim amb el dret de dir al president Torra el que ha de fer amb una competència que és estrictament seva”, explica.

No es pronuncia sobre si Torra ha de convocar-les abans que es pronunciï el Suprem sobre la seva inhabilitació, però admet que també la crisi del coronavirus pot condicionar la decisió.

El Govern ha de prioritzar l’atenció i la cautela i per tant no sabem si això ens condicionarà o no un calendari polític

“El Govern ha de prioritzar clarament l’atenció i la cautela i per tant no sabem si això ens condicionarà o no un calendari polític”, ha explicat.

Pel que fa el suplicatori que haurà de votar el Parlament Europeu sobre la seva immunitat, ha assegurat que és un debat que els interessa tenir. “Per primera vegada que en el Parlament Europeu es podrà debatre a fons sobre el cas dels catalans, per a això ho hem fet”, ha assegurat, argumentant que obligarà les institucions europees a conèixer el “conflicte”.

En qualsevol cas, assegura que avui hi ha més coneixement de Catalunya al Parlament Europeu que mai abans. “Per arribar algun dia al reconeixement, el que cal és coneixement”, adverteix.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat