L'expresident de la Generalitat i líder de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, ha carregat contra al president Salvador Illa pel viatge en el qual està immers a la Xina per bastir ponts econòmics i diplomàtics amb el país asiàtic. El dirigent juntaire ha instat Illa a pronunciar-se sobre "la sistemàtica repressió xinesa contra l’oposició democràtica" a Hong Kong, sobre l'"amenaça" al poble uigur, en contra de la "persistent persecució" al poble tibetà i també contra l'"intent de substituir la llengua del poble mongol pel xinès".
Puigdemont ha retret a Illa que hagi tancat la delegació catalana a Tel-Aviv com a represàlia pels crims de guerra comesos per l'Exèrcit israelià contra els palestins, però que alhora "cultiva els llaços amb un règim que està perpetrant una de les repressions a gran escala més silenciades de la història". "Silenciades pels qui els fan la gara-gara, pels qui no en parlen als telenotícies ni a les xarxes socials, pels qui hi fan grans negocis mentre van desindustrialitzant Europa", ha argumentat el líder juntaire a la xarxa social X.
El president Illa es troba aquesta setmana a la Xina, en un viatge oficial per bastir ponts institucionals i econòmics en el qual s'està reunint amb alts càrrecs polítics del gegant asiàtic i està visitant diverses empreses com Huawei, Damm, Seat o Chery. Es tracta del segon gran viatge que fa fora d'Europa, després que a finals de maig va desplaçar-se al Japó i Corea del Sud amb la mirada posada a captar inversions asiàtiques. Allà, Illa s'ha reunit amb Yin Li, membre del Buró Polític del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina i secretari del partit a Pequín, i amb Wu Weihua, vicepresident de l'Assemblea Popular Nacional de la Xina. El president també ha anunciat l'obertura d'una delegació de la Generalitat a Pequín, que haurà d'estar activa abans d'acabar l'any.
Uigurs, tibetans, hongkonguesos i mongols
Els uigurs als quals fa referència Puigdemont són un poble de l'Àsia central de fe musulmana que esdevé una minoria ètnica d'uns vuit milions de persones enmig de la immensitat de la Xina. Es tracta d'un grup concentrat principalment a la regió autònoma de Xinjiang, en la part nord-oest del país. Organitzacions pels drets humans com Human Rights Watch o Amnistia Internacional i les Nacions Unides han denunciat al llarg dels darrers anys que al voltant d'un milió d'uigurs han estat empresonats en "camps de concentració secrets a gran escala", en els quals serien adoctrinats en els postulats del Partit Comunista xinès i en la cultura de l'ètnia majoritària Han. També s'han denunciat esterilitzacions i treballs forçats. Pequín, per la seva part, assevera que a Xinjiang existeix l'amenaça del terrorisme separatista i islamista i que hi posa remei.
Pel que fa al Tibet, la regió es troba ocupada militarment des del 1950, quan les tropes de Mao Zedong van irrompre al cor del budisme i van fer el dalái lama —llavors amb 15 anys— signar un tractat per oficialitzar l'annexió del territori per part de la Xina. Organitzacions protibetanes han denunciat que des de la Revolució Cultural, s'ha perseguit la seva cultura i religió. Actualment, el dalái lama viu exiliat. El gegant asiàtic, per la seva part, ho ha defensat sempre com un "alliberament". Pel que fa a la Mongòlia Interior, regió autònoma on viu una minoria ètnica mongola, la Xina ha implementat polítiques per imposar el xinès mandarí a les escoles i ha reprimit les protestes en contra, una situació de la qual s'ha fet ressò Puigdemont en la seva piulada.
Quant a Hong Kong, la regió fonamentalment insular va ser transferida el 1997 a la Xina després de 156 anys control colonial britànic i actualment es constitueix en una regió administrativa especial que ha de garantir llibertats civils i cert grau d'autonomia política. Tanmateix, en els darrers anys s'ha intensificat la repressió contra les protestes prodemocràtiques al territori i contra la premsa crítica, especialment a partir del 2019, quan va haver-hi grans concentracions contra una llei d'extradició que permetia enviar sospitosos a la Xina continental. La Xina considera que aquests moviments són actes de subversió, secessió o d'ingerències estrangeres i va promulgar el 2020 una polèmica llei de "seguretat nacional".