El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha reclamat a la UE que actuï davant la "ineficàcia" d'Espanya a l'hora d'aplicar les ajudes que rep d'Europa. Al seu entendre, es tracta d'una "ineficàcia estructural". Puigdemont ha fet la petició en una intervenció al ple de l'europarlament.

"La preocupació per l'impacte dels preus de l'energia en la vida dels ciutadans està creixent i no sembla que els acords del Consell Europeu ajudin a tranquil·litzar-los. Avui hi ha vagues generals a Bèlgica i Grècia, i demà a França. Els ciutadans europeus s'han embarcat en un llarg camí cap a l'empobriment. Les dades ho confirmen: per exemple, a Catalunya el 2019 el cost de l'energia equivalia al 4% del PIB. Aquest any 2022 aquest cost representarà un 16%. És a dir, un empobriment del 12%. Però les institucions europees no estan en condicions de garantir que determinats estats, com Espanya, es beneficiïn al màxim de les importants ajudes que reben d'Europa. I això també hauria d'estar a l'agenda dels futurs Consells Europeus: Perquè no ens podem permetre mobilitzar milers de milions d'euros i no fer res quan hi ha aquesta ineficàcia estructural", ha indicat.

Dels 750.000 milions d'euros que integren els Fons NextGenerationEU, un total de 140.000 està previst que vagin a parar a Espanya en els pròxims anys a mesura que vagi complint diversos compromisos marcats en el Pla de Recuperació i Resiliència que el govern espanyol va presentar a la Comissió Europea. L'Estat ja va rebre 19.000 milions en dues entregues, una el mes d’agost del 2021 i l’altra el desembre, pocs dies abans d’acabar l’any. Inicialment el Govern va dir que havia pactat gestionar la part del fons corresponent a Catalunya, però això no s'ha complert i no tindrà capacitat de decisió.

A més la distribució dels fons ha quedat alentida per la complexitat burocràtica. Segons va anunciar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el 18% dels fons, uns 25.200 milions, es destinarien a l’educació, que seria la partida que més diners s’emportaria. Per darrere, amb un 17% dels fons i 23.800 milions hi hauria el Pacte per la ciència i la innovació, i la modernització i digitalització de la Indústria i els serveis. La quarta major partida de fons europeus seria per a l’Agenda urbana i rural i la cohesió territorial, que rebria el 16% dels fons (22.400 milions), i les infraestructures també haurien de rebre una part important d’aquests NextGenerationEU amb un 12% (16.800 milions). Ja amb menys d’un 10% dels fons hi trobaríem la Transició energètica, que estaria impulsada pel 9% dels fons (12.600 milions). En una línia semblant trobaríem les polítiques d’ocupació i la nova economia de les cures, que rebrien un total de 8.400 milions (6%) i la modernització i digitalització de l’administració pública, que rebria 7.000 milions (5%).  

Tot això era la teoria, perquè a la pràctica les ajudes es concreten amb comptagotes.