Després que el president a l'exili Carles Puigdemont rebutgés el sou que correspon als expresidents declinant l'oferta de l'exministre Cristóbal Montoro d'acatar l'article 155 per poder obtenir la pensió d'expresident, ara ha demanat al Govern l'oficina i els recursos que li corresponen com a expresident, però no pas la retribució, segons avança El món a RAC1.
La renúncia del novembre, però, no comportava la pèrdua del dret a disposar d'un despatx i el reconeixement institucional que el Parlament atorga als expresidents de la Generalitat, que es fa efectiu en el moment que ja hi ha un nou Govern format i quan se celebra el relleu formal dels càrrecs.
La llei estableix que els exmanadataris tenen dret a un despatx personal, un cotxe oficial i seguretat; de fet, Pasqual Maragall, José Montilla i Artur Mas gaudeixen d'aquests mitjans. Ara bé, el Govern ha d'estudiar bé com ho gestiona, perquè el president a l'exili és a Hamburg en espera que el Tribunal de Schleswig-Holstein decideixi sobre la petició d'extradició del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena i, fins llavors, Puigdemont no pot sortir d'Alemanya.
Segons la ràdio citada, el procediment s'hauria activat el 22 de juny, quan Puigdemont va presentar un escrit en què demanava acollir-se a les prerrogatives que li concedeix la llei dels expresidents, que són, concretament, les despeses d'oficina amb tres treballadors i el lloguer del despatx si és necessari, com també un cotxe amb xòfer i serveis de seguretat.
A la retribució, però, hi ha renunciat. Al president a l'exili li correspondria un 80% del sou que tenia quan ocupava el càrrec per un mínim de quatre anys i, després, una pensió vitalícia d'un 60%, però com que és diputat al Parlament no pot cobrar dos sous públics al mateix temps —com en el cas de Montilla, que quan va començar a cobrar com a senador va haver de renunciar al sou d'expresident.