El president, Carles Puigdemont, no té intenció que es reprodueixi el complicat procés d'investidura que es va viure després de les eleccions del 27-S, que va acabar amb el pas al costat d'Artur Mas i la seva designació com a cap de l'executiu en el darrer moment. Aquest cop la seva voluntat és ser investit president sense esgotar els terminis i en primera volta, a finals d'aquest mes de gener.

Així ho ha comunicat tant als negociadors d'ERC com als de la CUP en la primera reunió que ahir i avui ha mantingut amb els dos grups a Brussel·les. La intenció que ha transmès a republicans i cupaires és que cal restablir els membres del Govern i la Mesa del Parlament tant com sigui possible, tret d'aquells casos en què els afectats declinin repetir en el càrrec. Això inclou també els consellers exiliats amb ell a la capital belga. 

El president espanyol, Mariano Rajoy, ha convocat el ple de constitució del Parlament per al 17 de gener. El Reglament fixa que el ple d'investidura s'ha de celebrar en els deu dies posteriors. Per ser investit en primera votació, el president ha d'aconseguir el vot de la majoria absoluta de la Cambra. En cas contrari, es convoca un segon ple dos dies més tard en què és suficient la majoria simple. Si tampoc aleshores és possible la investidura, s'obre un període de dos mesos per aconseguir els suports necessaris, transcorreguts els quals s'ha de convocar de nou eleccions.

Reunions a Brussel·les

Aquest matí ha estat el cap de llista dels cupaires, Carles Riera, i les membres del secretariat, Natàlia Sànchez i Núria Gibert les qui s'han reunit amb Puigdemont a la capital belga. Ahir havien obert les trobades amb el president els republicans Pere Aragonès, Roger Torrent i Jordi Bacardit, cap de gabinet de Marta Rovira.

En nom de Junts per Catalunya acompanyaven Puigdemont Elsa Artadi, Jaume Clotet, Miquel Àngel Escobar, Eduard Pujol i Albert Batet.

Fonts de les converses asseguren que es tractava d'una primera presa de contacte després de les trobades prèvies fetes a Barcelona. No s'ha parlat, segons aquestes fonts, de qui ha de formar part de la Mesa, tot i que sí que s'ha fixat que dos membres correspondran a Junts per Catalunya, dos a ERC, dos a Ciutadans i un al PSC.

Continuïtat de Forcadell

Malgrat que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha expressat la voluntat de no continuar en el càrrec, no està del tot descartat que l'assumeixi de nou, sempre amb la mirada posada en la voluntat de restaurar la situació prèvia al 155.

Per la mateixa raó, fonts de JuntsxCat, aposten per esgotar vies alternatives abans que els consellers exiliats hagin de renunciar als seus escons per poder ser substituïts i evitar quedar en minoria en el ple de constitució del Parlament. De fet, en els propers dies començaran les converses amb els comuns de Xavier Domènech per saber si tenen intenció d'alinear-se amb el bloc que integren Ciutadans, PSC i PP. Si els comuns es desmarquen del vot de les formacions unionistes, no perillaria la majoria independentista i no caldria que els consellers dimiteixin.

La intenció és evitar haver de fer moviments que s'interpreten com una "autoinculpació". "No acceptem el 155. No podem. És el govern espanyol qui ha de posar els mecanismes que garanteixin que els diputats puguin fer la seva feina", assegura una font present a les converses que considera que els diputats empresonats, un cop escollits, han de poder desplegar la seva activitat parlamentària, que no es limita a acudir als plens.

El president ha aprofitat també la reunió per exposar les opinions que li han fet arribar governs europeus i institucions sobre la lectura dels resultats del 21-D, segons les quals, consideren que "Rajoy no se n'ha sortit".