Llegeix tota la intervenció aquí

Cap representant del govern espanyol, ni cap líder destacat del Partit Popular, ni del PSOE, o cap altra autoritat, assistia a l'esmorzar del president Carles Puigdemont a Madrid. I per aquest motiu, Puigdemont se somreia davant la pregunta d'un periodista sobre per què no s'havia reunit amb el seu homòleg en funcions, Mariano Rajoy. "Quan tinguem un president que ho vulgui, per nosaltres no quedarà de parlar", responia. Així, acostumat a interlocutors absents, el president de la Generalitat no s'ha estat de demanar, una vegada més, de pactar data i pregunta del referèndum, fins i tot, incloent-hi la proposta que fes l'Estat.

"Vol vostè que Catalunya sigui un Estat independent, sí o no?" era la pregunta "no imbricada" que Puigdemont proposava perquè "tothom tingués clar què estava votant". Ara bé, sí s'obria a no excloure l'executiu espanyol de votar la seva proposta. El moderador de l'esmorzar –ja ho avisava– tenia molts dubtes "com a madrileny" que és. Aquests passaven sobre les garanties del referèndum, el percentatge de validesa, el reconeixement internacional, o la permissivitat de Moncloa. Sobre això últim, ja avisava que "era evident que l'Estat mai l'autoritzaria". Però el gironí, habituat que l'interpel·lin sobre el tema, ha començat a rebatre.

"Diu la convenció de Venècia que no s'ha de demanar un percentatge", era la resposta que donava, després d'explicar que existia almenys un 80% de consens a favor del dret a decidir a Catalunya. "Miri, la Unió Europea es basa en la Realpolitik [política de fets], i el Brèxit ha obert la porta al reconeixement d'Escòcia", deia sobre l'acceptació internacional. El moderador li rebatia sobre la possibilitat de no reconèixer escissions d'estats membres de la UE, però el president, de cop, li intercanviava els papers. "Però hi ha alguna resolució on digui això? Cap", sentenciava Puigdemont.

El representant de la Generalitat volia fer evident que aquesta visita a Madrid era diferent que la d'altres cops. Primer, perquè havia superat la moció de confiança i segon, perquè s'havien aprovat dues resolucions al parlament de Catalunya sobre la idoneïtat de fer la consulta a més tardar el setembre del 2017. Puigdemont defensava que seria així, i avisava que ara venia a demanar el dret a decidir, però que si no li'n donaven, seguiria el seu curs i més endavant convidaria l'Estat espanyol a implementar els resultats del referèndum i la moratòria legal.

FOTO: Estefania Molina

"L'espai sideral"

Un auditori ple de diplomàtics ha donat embranzida a Puigdemont per exposar els seus arguments econòmics. Primer ha citat les declaracions del Premi Nobel, Joseph Stiglitz, sobre la viabilitat dels països petits com Catalunya: "Cap premi Nobel ha avalat la teoria segons la qual Catalunya vagaria per l'espai pels segles dels segles", ha dit mig irònic. Segon, recordava que tant l'agència Moody's, com el Ministeri d'Hisenda hagin desmentit un empitjorament de l'economia catalana; tercer, relatava la voluntat del president dels liberals europeus, Guy Verhofstadt, d'obrir els braços de la UE a una Escòcia que no vol el Brèxit. 

I tot això, s'ho escoltava –entre d'altres– l'ambaixador britànic al Regne Unit. Mentre el ministre d'Afers Exteriors i Cooperació en funcions, José Manuel García-Margallo, fa dies que ha demanat un "Gibraltar espanyol".

Judicialització de la política

La setmana després que el Tribunal Constitucional demanés obrir la via penal contra la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i tres setmanes més tard de la declaració del líder del PDC, Francesc Homs, al Tribunal Suprem pel 9-N, el president de la Generalitat ha reivindicat el fet com a un "error". La "judicialització" del procés, ha assegurat, que mai "ni s'ha, ni s'hauria d'haver produït", sinó que cal una "solució política". De fet, ja en l'entrevista publicada aquest diumenge per El Nacional, ja va avisar que mai acceptaria la inhabilitació de cap català per defensar el procés.

És en aquest punt on la tensió s'ha pogut palpar en l'ambient, quan l'interlocutor del gironí li ha recordat que Espanya posseïa el mecanisme de suspensió de l'autonomia, l'article 155 de la Constitució. El número u de la Generalitat no s'ha encongit davant l'atenta mirada de la consellera de la Presidència, Neus Munté, el d'Exterior, Raül Romeva, el vicepresident primer de la mesa del Parlament, Lluís Coromines, i altres diputats del Partit Demòcrata Europeu Català, la seva coordinadora general, Marta Pascal o Marcelo Expósito, d'En Comú Podem. "No ens farem enrere per això", li ha respost.

Governabilitat de l'Estat

El president també ha opinat sobre la governabilitat espanyola, i de forma contundent, ha avisat que hi hauria terceres eleccions. Potser "en diferit", és a dir, d'aquí a un temps, o de forma immediata. Puigdemont hi veu voluntat de supervivència política per part de PP i C's i creu que la política espanyola ja ha il·lustrat la seva debilitat. "El pacte es pot renovar fàcilment, però ningú dubta que la confiança entre ambdós és molt baixa", ha denunciat, després de recordar les paraules d'Albert Rivera sobre que no confiava en Rajoy. Així les coses, "Catalunya té un projecte i Espanya, no", ha tancat.