El president Carles Puigdemont (Amer, 1962) adverteix en una entrevista per videoconferència des d'Hamburg amb El Nacional que no té cap sentit abordar una reunió entre el president, Quim Torra, i el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, en què no es parli de les relacions entre Catalunya i Espanya i el dret a l'autodeterminació. "Prou de buscar eufemismes i de passar del cafè para todos a las reuniones para todos. Hi ha un problema que el veuen a tot el món", adverteix. Poc abans que Sánchez protagonitzi el seu primer viatge com a president a Catalunya, acompanyant el rei Felip VI aquest divendres a Tarragona, Puigdemont assegura que és el moment de recordar al líder socialista que encapçala el govern espanyol gràcies, entre d'altres, al vot dels independentistes.

Des de JxCat s’havien expressat dubtes sobre la conveniència de recolzar la moció de censura de Pedro Sánchez que va desbancar Mariano Rajoy. Com valora el Govern Sánchez?
És molt aviat per valorar-lo. Jo el que vull valorar són les polítiques. No la cosmètica. De moment, són gestos. Cap en relació al que ens afecta a nosaltres. És veritat que la seva actitud és radicalment diferent al to del PP. Només cal veure l’actitud davant el vaixell Aquarius. Això només és un gest, que no pot fer oblidar el maltracte que pateixen cada dia milers d’immigrants que passen gravíssims problemes en altres punts d’Espanya, però és un gest que efectivament oxigena l’opinió pública, i que ens comença a acostumar a debatre com debaten les democràcies europees sobre els problemes profunds que tenim. En aquest sentit, per tant, el canvi de to és evident. Però si ara començo a repassar quines decisions s’han pres, no en veig cap. I en tenen de clares per prendre. Que no hi hagi la voluntat de fer una reunió urgent, amb el president Torra bilateralment per parlar...

De moment s'està preparant els temes de la reunió...
De què hem de parlar? Caram, de Catalunya hem de parlar. Ja n’hi ha prou de parlar eufemísticament del problema territorial d’Espanya. No, no, no. Espanya no té un problema territorial així en abstracte. Té un problema d’organització territorial, com tenen molts països, i hi ha un problema que es diu Catalunya. Prou de buscar eufemismes i de passar del cafè para todos a las reuniones para todos. Hi ha un problema que es veu a tot el món. Ja hauria d’haver estat hora que hi hagués hagut una iniciativa proactiva per part del govern espanyol, però bé, estem encara en el període de gràcia, no cal posar més llenya al foc. Més enllà de comentar el to, les polítiques són iguals.

De fet, la reunió amb Torra s'ha emmarcat en la ronda de contactes amb les comunitats autònomes i, a més, serà la segona...
Sí, com si no passés res. És un mal missatge, evidentment. Per això dic que no hi ha diferència. Això ja ho deia el PP: ens reunirem tots. Però, quan preguntaves: hi ha un altre parlament amb majoria independentista, amb un govern que aprova un programa de govern amb voluntat independentista... això no demana que en parlem en els termes precisos d’aquesta realitat? Doncs això, del cafè para todos al reunions para todos. És no entendre res.

Si no s’accepta parlar de les reivindicacions independentistes i el dret a l'autodeterminació, la reunió s’ha de fer igualment?
El president Torra decidirà el que cregui amb tota llibertat, la meva opinió és que és bastant insòlit que la primera reunió que hagi de tenir el president del govern espanyol amb el president del govern de Catalunya no parli del tema que la premsa mundial parla cada dia. És com molt insòlit. Si del tema que és el tema més important, més parlat, que tothom espera que es pugui resoldre, no se’n vol parlar, exactament de què ha de servir la reunió. És molt inimaginable això. Fins i tot crec que no es pot ni explicar. Com pots explicar que allò que ocupa cada dia pàgines de diaris, espais d’informatius de TV i de ràdio, pàgines d’internet arreu del món i que té un altíssim grau de coneixement, no forma part de l’agenda de la primera reunió que tenen els dos governs. Per tant, no és concebible.

És inconcebible una reunió entre Torra i Sánchez que no es parli de la relació entre Catalunya i Espanya

No tindria, doncs, massa sentit una entrevista en què no hi hagués aquest tema?
Si no hi ha aquest tema, què en fem? Allò que veu tot el món no és capaç de veure-ho el president del govern espanyol o és un tema tabú del qual no en vol parlar la política espanyola. Per mi és tan incomprensible, que no ho puc ni imaginar, que en la primera reunió no en parlin. Una altra cosa és que s’arribi a acords, això naturalment sabem que fa falta molt de temps. Però és inconcebible, no es pot ni explicar a ningú que en la primera reunió entre els dos governs no es parli de la relació Catalunya-Espanya. Per tant, estarem en una altra versió del que ha estat la política del president Rajoy en tot aquest assumpte i justament es tracta d’anar-ho canviant això.

De fet, els missatges que ha anat enviant Sánchez, per exemple, posant Josep Borrell de ministre d’Exteriors sembla bastant directe...
Crec que hi va haver bastant unanimitat a coincidir en els encerts i els desencerts dels nomenaments. És la seva llibertat de poder designar ministre qui vulgui, però creiem que el moment demanava, sobretot en la relació amb Europa, un perfil més bisellat, que no fos tan radical, tan ultra, tan resoltament nacionalista espanyol, que fins i tot és capaç de negar l’evidència o alimentar la falsedat, creiem que era una oportunitat per enviar un altre tipus de missatge. Ara, igual que he dit abans, hem de concedir la possibilitat que les persones opinin d’una manera però les seves polítiques siguin sensates.

En la reunió entre Sánchez i Torra hauria d’estar present el tema dels presos? S’ha de parlar de l’acostament? Només accepten parlar de la seva sortida de la presó?
El govern espanyol té l’exclusiva potestat de la política penitenciaria. Això no pot ser objecte d'una negociació. Segona, el govern espanyol i el fiscal general saben que no hi ha causa de rebel·lió i de malversació, ho saben, ho veu tothom i és el moment d’actuar. Però per coherència amb la justícia i la rectitud, no per la negociació política. Perquè els mateixos presos han demanat no ser moneda de canvi polític. A més a més, si es vol aplicar amb rectitud el Codi Penal i la Justícia, no hi han de passar ni un dia a la presó, ni un dia. És el moment que rectifiquin, tenen oportunitats per rectificar. I això no ho hem de deixar de reclamar en cada ocasió, també si cal davant del president Sánchez.

I espera algun gest en aquest sentit?
El que espero és que la causa que està inflada políticament, l’arquitectura política d’una causa judicial, s’esfondri definitivament. Perquè no només no és justa per les persones que la pateixen, que la patim, és que és absolutament inconvenient a l’hora d’entendre la resolució del problema. No és acceptable des de cap punt de vista. Des dels drets humans no ho és, des dels drets civils i polítics, tampoc des de la intel·ligència política. Cada minut de més que es passa a la presó és un minut que dificulta més el que tothom pensa que s’ha de fer, que és parlar en una taula, el govern espanyol d’una banda, el català de l’altra, de les relacions Catalunya-Espanya i de com els catalans podem expressar democràticament el nostre desig de com volem que sigui el país. No ens podem desviar d’això.

No concebo que un president de Govern responsable opti per la tàctica de l’estruç

Dilluns li van fer una entrevista a Pedro Sánchez i el tema de Catalunya va durar quatre minuts. Aquest divendres vindrà amb el Rei amb Sánchez a Tarragona amb normalitat per inaugurar els Jocs del Mediterrani... De moment, l'estratègia del govern espanyol sembla que és normalitzar la situació...
S’ha de ser molt ingenu pensant que es pot normalitzar una situació com aquesta. Hi ha una majoria independentista, escollida en unes condicions que eren espantoses, amb candidats a la presó i l’exili. Hi ha uns resultats d’un referèndum de l’1-O i una violència policial que s’ha d’aclarir, hi ha uns efectes abusius del 155 que s’ha d’aclarir. Hi haurà un judici i unes sentències. Algú pensa que això és un itinerari que permet normalitzar com si no hagués passat res i fer veure que les coses són d’una manera que no són. Això és d’una ingenuïtat tremenda. Com més aviat es reconegui i se li posi noms i cognoms al problema constitucional que hi ha a Espanya, més aviat es podrà  resoldre a la manera com qualsevol demòcrata europeu està esperant, que és un pacte polític de Catalunya i Espanya que passi per l’exercici al dret de l’autodeterminació de Catalunya. Ho ha fet Escòcia, ho tornarà a fer, ho han fet altres països del món, no estem demanant res que sigui aliè al dret internacional. No concebo que un president de Govern responsable opti per la tàctica de l’estruç. Això ja ho ha fet Mariano Rajoy amb els resultats perfectament descriptibles. Ara és el moment d’intentar receptes noves, perquè les receptes anteriors no han funcionat i, sobretot, de recordar qui ha fet president al senyor Sanchez, perquè no l’ha fet president Ciutadans, no l’ha fet el PP, l’ha fet una majoria, que també té legitimitat i representa moltíssims ciutadans que volen coses diferents.