El president Carles Puigdemont ha denunciat en una intervenció davant la comissió Pegasus del Parlament Europeu, el "nul interès" d'Espanya a investigar l'espionatge contra independentistes catalans. Quan es tractava de l'espionatge amb Pegasus a Grècia, amb testimonis, Puigdemont ha preguntat si ha passat com a Espanya. "Heu descrit un modus operandi similar als casos que hem conegut a la Unió Europea, especialment al cas espanyol, amb l'espionatge massiu a polítics, advocats, activistes, ciutadans. Primer, hi va haver la negació de la responsabilitat per part de l'Estat. Segon, la invocació a la seguretat nacional. I tercer, una falta d'interès o nul interès, o cap transparència, perquè coneguem la veritat", ha resumit. 

Puigdemont ha acusat el govern espanyol, de crear a més dubtes sobre els informes que denuncien espionatges, i especialment contra el centre Citizenlab de la Universitat de Toronto. I ha assegurat que això és molt important perquè la seva investigació és "l'únic element que tenim per demostrar que hi ha hagut efectivament espionatge". ​

Menys de 24 hores després que l'escàndol del CatalanGate sortís a la llum a l'abril, al Parlament Europeu es va constituir la comissió que investiga Pegasus i altres programaris d'espionatge. Just l'endemà que The New Yorker i Citizen Lab fessin públic que com a mínim 65 polítics independentistes i membres de la societat civil catalana han estat víctimes de l'espionatge amb aquest software, la nova comissió de l'Eurocambra va celebrar la seva primera trobada, en la qual es van escollir el president i els vicepresidents d'aquesta.

El programari Pegasus només es pot adquirir per part dels Estats i està destinat en principi a combatre el terrorisme i el crim organitzat. En canvi, les investigacions del The New Yorker i Citizen Lab mostren com s'han espiat a presidents de la Generalitat, diputats, eurodiputats, activistes, advocats i gent de l'entorn independentista. Les respostes a la investigació no es van fer esperar i la plana major de l'independentisme va condemnar els fets. Tot plegat, però, no es va quedar només en una condemna inicial i el bloc independentista va comparèixer inusualment unit a Brussel·les per denunciar l'espionatge massiu que es va denominar CatalanGate. 

L'empresa israeliana que va fabricar el programa està travessant una greu crisi. El director executiu de NSO i un dels fundadors de la companyia, Shalev Hulio, va renunciar al seu càrrec a l'agost, segons va informar el diari The Times of Israel. Hulio va ser al capdavant de NSO en moments molt complicats fent front a la publicitat negativa que l'empresa ha estat rebent en els darrers anys convertint la companyia en sospitosa de cometre pràctiques il·lícites en l'àmbit internacional. L'empresa, a través d'un comunicat, va indicar que Hulio malgrat deixar de ser CEO de NSO, seguiria a la companyia supervisant la part de fusions i adquisicions. A més de la baixa d'Hulio, segons un funcionari de l'empresa sota l'anonimat, altres 100 empleats, aproximadament un 13% de la plantilla, també serien acomiadats com a part d'un procés de reorganització. En el mateix escrit, NSO va assegurar que la reestructuració estudiarà "tots els aspectes del negoci, inclosa la racionalització de les seves operacions per garantir que NSO segueixi sent una de les principals companyies d'intel·ligència cibernètica d'alta tecnologia del món, centrada en els països membres de l'OTAN". 

A Israel NSO també està sent investigada després que va espiar el fill de l'ex primer ministre, Benjamin Netanyahu.